Aquesta
pel·lícula combina diferents elements per elaborar un film original
i creatiu..., i sobretot molt divertit.
La
única relació que té amb les anteriors pel·lícules de la saga,
és un dels directors, el gènere de terror, i algunes referències,
entre d'altres, amb la manera de filmar que utilitza al començament
del film i que serveixen per posar als espectador seguidor de la
saga, a l'expectativa del què passarà més tard.
Ja
en les anteriors edicions, REC1 i REC2, els seus directors van
demostrar ser creatius i originals de com posar en escena una peli
d'ensurts, com és el gènere de terror. Jo, visc en una escala de
l'època i estil de les dels dos films primers, em va costar tornar a
casa, perquè no podia evitar de pensar que en qualsevol moment em
sortiria un zombi d'una de les portes que anava passant, encara ara,
en nits de tornada a casa de tard, recordo la pel·lícula i ho
penso.
La
peli té moments en que et petes de riure amb les converses i acudits
de tot el què va passant, els cavallers salvadors, que no salven
res, l'heroïna que li surt de dins a la núvia que semblava una
pàmfila romàntica... i molts altres moments molt imaginatius que
trenquen amb la seriositat cementiresca i lúgubre a que ens té
acostumats el gènere. L'acudit de l'inspector de les Gaes que va a
prendre nota sobre les músiques utilitzades al casament i que li
diuen “Canon”, molt bo.
Crec
que és un film, com ja s'ha dit repetidament, revolucionari amb el
gènere perquè trenca amb les convencions clàssiques de tractament
del gènere i busca un llenguatge diferent i més modern.
La
metàfora final intencionada o no,....ningú se'n salva de
convertir-se en un zombi, encara que sigui per amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada