VOLIA POSAR UN MIRALL ON QUEDÉS REFLECTIT ALLÒ QUE HAVIA PASSAT A ALEMANYA, PERÒ TAMBÉ, A FRANÇA...
Paraules
de François Ozon, en una entrevista feta per José Enrique Monterde,
en el marc del Festival de San Sebastián i publicada per la revista
Caimán Cuadernos de Cine. Gener 2017, núm. 56.
Duració, 113 minuts.
SINOPSI
Després
de la Primera Guerra Mundial, en una petita ciutat alemanya, Anna va
cada dia al cementiri a portar flors al seu promès, mort al camp de
batalla contra França. Un dia descobreix que hi ha un altre jove que
visita la tomba. És un francès que, es fa passar per un amic de
Frantz...
 |
| El director, François Ozon. |
Filmografia de François Ozon i si cliqueu a cada film i trobareu la informació completa d'aquest:
En aquest enllaç les sempre interessants fitxes que edita el cinema Verdi:
NÚRIA opina
Aquest
film té dos elements que, el fan al meu entendre summament atractiu.
En primer lloc, és una peça visual i auditivament ben feta, on el
color predominant és el blanc i negre i en moments determinats la
imatge s'il·lumina i ens mostra un cert color per tal
d'introduir-nos en una dimensió emotiva de l'escena que ens està
mostren, aquest recurs m'ha cridat l'atenció i l'he trobat molt
suggeridor, ja que l'utilitza d'una forma discreta, per tal que sigui
una suggerència, més que una insurgència.
El
segon és molt més complexa i fa referència a la temàtica i aquí
sí que, cadascú pot ressaltar, entendre o enganxar-se a aspectes
diferents que la història mostra: la culpa, la necessitat del perdó,
tant per la víctima, com pel botxí... es pot viure després d'haver
fet alguna cosa horrible que mai t'havies plantejat poder fer i que
acabes fent, arrossegat per les circumstàncies de la guerra, quan
ets un soldat? Es pot perdonar a algú que ha perpetrat un assassinat
en aquest context ?
Una
molt bella història que planteja moltes preguntes i no dóna cap
resposta, al mateix temps que, al meu entendre, és un al·legat
sobre l'absurditat de qualsevol guerra.
Recomanable
pels que els interessa aquest tipus de temàtica, amb una bona posada
en escena, buscant elements narratius innovadors, però discrets.
MARTINA opina
Un repartiment impecable, una estètica de manual i un joc de recursos excepcional fan d'aquesta aquesta producció d'origen francès una obra que reconec que m'ha calat fons.
Pel que fa a la temàtica es constitueix com una peça que augmenta la filmografia ambientada en acabar la primera guerra mundial però, amb un estil inèdit.
Pel que fa a la temàtica es constitueix com una peça que augmenta la filmografia ambientada en acabar la primera guerra mundial però, amb un estil inèdit.
És una època, molt treballada, i que sense cap mena de dubte ha donat peu a la reflexió sobre molts temes. Ha generat també interessants debats, sobre qüestions molt divergents com són l'essència del conflicte, del perdó, de la culpa i moltes altres temàtiques difícils de reflexionar i que el cine permet donar-li un pretext de perpetuïtat.
La trama d'aquesta obra té un guió simètric, on retrata a dues bandes el context de post guerra de França i d'Alemanya.
Però molt més enllà, capta els dèficits emocionals d'un soldat qui atemorit, precipitat i indefens actua com a tal al camp de batalla. Un cop torna a casa, res pot tornar a la normalitat. Per mitjà del perdó, aquest ser, busca poder calmar el seu dolor. Un consentiment per continuar endavant amb la seva vida que, implica per obtenir l'aprovació de tercers. Però com a cosa humana, visceral i molt més civilitzada que la reacció de la generació que els va fer anar a la guerra. Com si allò, hagués causat una millora a l'espècia o un dolor tan profund als qui van estar lluitant per la causa, els soldats, que no pogués tenir una marxa endarrere.
Però molt més enllà, capta els dèficits emocionals d'un soldat qui atemorit, precipitat i indefens actua com a tal al camp de batalla. Un cop torna a casa, res pot tornar a la normalitat. Per mitjà del perdó, aquest ser, busca poder calmar el seu dolor. Un consentiment per continuar endavant amb la seva vida que, implica per obtenir l'aprovació de tercers. Però com a cosa humana, visceral i molt més civilitzada que la reacció de la generació que els va fer anar a la guerra. Com si allò, hagués causat una millora a l'espècia o un dolor tan profund als qui van estar lluitant per la causa, els soldats, que no pogués tenir una marxa endarrere.
Una obra que des del meu punt de vista destaca una part humana molt brillant i plena de llum. En definitiva molt recomanable.
Enllaç amb crítiques i més informació a Filmaffinity:
http://www.filmaffinity.com/es/film791041.html
Quim Cases al Periodico ens explica alguns elements claus :
http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/frantz-ozon-critica-quim-casas-5716034
Una fragment de crítica que m'ha agradat molt:
Enllaç amb crítiques i més informació a Filmaffinity:
http://www.filmaffinity.com/es/film791041.html
Quim Cases al Periodico ens explica alguns elements claus :
http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/frantz-ozon-critica-quim-casas-5716034
Una fragment de crítica que m'ha agradat molt:
L'elegància
i mesura de la posada en escena, la cura en una reconstrucció
històrica no exhibicionista, la capacitat de treballar
contingudament amb els sentiments dels personatges, sense caure en la
deformació melodramatica, confirmen l'excel·lència d'aquest darrer
treball d'Ozon.
José
Enrique Monterde. “En tiempos de guerra”, per la revista Caimán
Cuadernos de Cine. Gener 2017, núm. 56.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada