CAPTAIN FANTASTIC. Director, Matt Ross

Director i guió, Matt Ross.

EUA, 2016.

Duració, 120 minuts.

SINOPSI

Ben Cash (Viggo Mortensen) i la seva dona, Leslie (Trin Miller), han creat un paradís apartat del consum per la seva família. En un campament construït per ells, Ben, ensenya als seus fills a sobreviure en el bosc i també els proporciona una sòlida educació física i intel·lectual. Però quan una tragèdia familiar obliga als Cash a tornar al món exterior, les idees de Ben es posen en qüestió i haurà d'afrontar el preu que estan pagant els seus fills pel seu somni.

Tret i adaptació personal, de les profitoses fitxes del Verdi.

 

Viggo Mortensen i el director Matt Ross.

NÚRiA opina.

Reflexionar sobre la realitat a través de la informació que tenim, és sempre un acte individual i únic, podem contrastar si som rigorosos, però no obstant això, serà individual i únic. Ja que, és en el nostre cervell on s'elabora la nostra comprensió que, és nostre i prou, malgrat algunes vegades, ens resulti feixuga.

Allò que em sedueix més del cinema, és la possibilitat que ens permet d'elaborar la reflexió i la comprensió des d'una perspectiva aliena i complexa, a través d'històries que, altrament no tindríem l'oportunitat de fer. També perquè aquest és el sistema que, ha predominat al món des de l'existència de l'ésser humà.

Aquesta pel·lícula ens situa en la perspectiva d'un director que, ens presenta una història sobre la responsabilitat d'uns pares en educar els seus fills segons les seves conviccions.

Reflexió molt seriosa, presentada d'una manera atractiva i pel meu gust, un xic massa despreocupada. Allò que menys m'ha agradat és aquest aspecte frívol que li dóna a tot plegat...

Pel·lícula vàlida per qualsevol persona que vulgui passar una estona agradable amb una qüestió que dóna molt per pensar i sobretot per les mares i pares que es plantegen aquestes qüestions.

MARTINA opina.

Un home viu a les muntanyes, amb els seus sis fills i la seva dona, un estil de vida alternativa, d'autosuficiència, molt en contacte amb la naturalesa, l'esport i complint un somni que la parella havia creat de poder educar els seus fills desenvolupant el seu esperit crític i fomentant la seva llibertat i independència.

Uns paisatges espectaculars, una vida disciplinada, “guapura” per totes bandes i un ideal que s'estronca quan la dona, qui pateix una bipolaritat, en una crisi se suïcida. D'aleshores en endavant el guió construeix una història on aquest senyor i els seus fills, busquen la manera d'afrontar aquesta situació. 

Sincerament m'ha distret i fins i tot m'ha commogut en molts moments... Una història diferent i original, que qüestiona el sistema i els que el qüestionen com a tal. Per tant un relat, per poder desendollar el cervell i volar sense massa floridures.

Tot i això, reconec que a mi personalment ha arribat un punt on fins i tot m'ha molestat el toc partidista que crec que generalment caracteritza el tarannà nord-americà. Opino que, en aquesta pel·lícula, arriba un moment on la lectura de tot plegat es converteix en naïf i perd l'essència. Ho porta a terreny on els extrems que es toquen són tan oposats que, fins i tot et desconnecten de la realitat que retrata.

De fet, vam anar a parar a aquesta sala per casualitat, ja que ens va tornar a passar el que darrerament hem patit vàries vegades, que és que mirem els horaris a cartelleres del diari que, no estan actualitzades. En tot cas ha sigut una opció entretinguda i que, promou uns valors universals que en el fons a mi m'agraden. Tot i que té un toc ensucrat i guarnit a l'estil Hollywood que, és apte només per estats anímics receptius. Ja que, si no tot plegat et pot semblar un gran pamflet.