SILENCIO. Director, Martín Scorsese.

Guió, Jay Cocks i Martín Scorsese.

EUA, 2016.

Duració, 159 minuts.

SINOPSI

Segona meitat del S. XVII, dos joves jesuïtes portuguesos viatgen al Japó a la recerca del seu mestre. Un missioner del que es diu que, després d'ésser torturat, ha renunciat a la seva fe i viu casat, com un japonés. Els joves no donen crèdit a aquesta notícia i viatgen per averiguar la veritat dels fets. Ells mateixos podran comprovar amb la violència que els japonesos tracten als cristians. Adaptació d'una novel·la de Shusaku Endo.

El director, Martín Scorsese.

Shusaku Endo 1923 – 1996.

Escriptor japonès i catòlic. Format a França i Japó. Segons Graham Greene, un dels grans escriptors del S. XX.

La seva novel·la Silenci escrita el 1966, és el seu treball més reconegut i és considerada la seva obra mestra. És una novel·la històrica i explica la història d'un missioner portuguès que va anar a Japó a començament del S. XVII. Allà, després d'ésser torturat, va apostatar de la seva fe, però només ho va fer formalment, perquè en privat, va mantenir-la. Tret de la Vikipedia.

NÚRIA opina.

Aquest és un director de cinema nord-americà, de reconegut i merescut prestigi, encara que la seva filmografia sigui desigual, amb films molt bons i altres no tant.

El guió d'aquesta pel·lícula basada en una novel·la històrica, recull un fet real, l'estada dels jesuïtes al Japó durant el SXVI i primera part del XVII, per tal d'evangelitzar a la població japonesa.

Pel·lícula molt ambiciosa i complexa que fa moltes preguntes i dóna poques respostes i justament en això, rau un dels seus valors.

Com a narració cinematogràfica, està molt ben construïda, utilitzant tots els elements possibles per tal de donar significació a la imatge, es podria fer una dissecció de cada pla i cada pressa, per veure que no hi ha cap element gratuït. És d'aquelles pel·lícules que possiblement, es faran servir milers de paraules per parlar-ne.

Tracta el tema de la religió i les creences i com cadascú, sigui a títol individual o institucional, ho viu i ho enfoca, Això ha donat molt de si i ho continuarà fent, actualment ja ho estem veient. Aquest, és al meu entendre un tema bàsic i central del film, però en té molts d'altres que potser per altres espectadors han estat més significatius i importants com, el mestratge, el corpus ideològic d'una religió, les relacions entre religió i poder que, sempre han sigut molt perilloses i escabroses, si allò que om considera que és la veritat necessita ser proclamada públicament perquè adquireixi la seva essència o no, perd el seu valor pel fet de ser un fet profundament íntim i secret?. Aquesta qüestió és per mi, una de les més importants que, plateja el film.

Sigui perquè volem preguntes o perquè volem que ens expliquin una història ben explicada, aquesta pel·lícula és de les que no ens podem perdre, perquè és una molt bona pel·lícula.

MARTINA, opina.

Aquesta pel·lícula narra la història de dos sacerdots jesuïtes i portuguesos que viatgen el Japó, l'any 1640 a la recerca del mentor de les seves ensenyances religioses. Són dos joves fidels als seus ideals, formats i que lluiten ferventment per la seva causa.

Diuen que el rodatge d'aquesta obra de Martin Scorsese ha sigut una proesa. Primer perquè era un projecte que el director tenia al cap des de feia molt de temps, des de 1991, però que va haver d'anar post-posant per produir d'altres projectes. Després perquè un cop ja estaven en la labor, els hi van sorgir diferents problemes durant el rodatge.

No obstant ha arribat als cinemes i ho fa com una producció de grans temàtiques. A mi personalment m'ha semblat que masses, vol parlar-ho tot i malgrat és una obra d'un gran mestre, no crec que aconsegueixi poder aprofundir del tot.

Al meu entendre, parla del rol de la religió, de si forma part de l'esfera pública o privada, de les conquestes dels europeus, de les diferències entre Orient i Occident, de la joventut com un període d'entrega i lluita, de les diferencies entre classes, de la fe...en fi, de tantes coses que malgrat sigui a poc a poc i amb un cinema molt ben rodat, per mi, és massa ambiciosa. En definitiva tres hores per navegar entre paisatges, històries i situacions molt lluny d’aquí.

Sense cap dubta però, és una obra de manual; bon repartiment, escenes super mil·limetrades, un guió amb un gran fons i... «todo lo demás tambien».