Paraules del director Pablo Larrain i publicades per Pablo F. Heredero a Caimán Cuadernos de Cine, febrer de 2017.
EUA, Xile, França, 2016
Guió, Noah Oppenheim.
Duració, 95 minuts.
SINOPSI
La
història se centra en la figura de l'exprimera dama, Jacqueline
Kennedy, en els quatre dies immediatament posteriors a l'assassinat
del seu marit JFK el 22 de novembre de 1963 a Dallas.
 |
| El director, Pablo Larraín. |
Per
situar la llegenda de CAMELOT que Jackie, utilitza com a metàfora en
diferents moments:
És
el nom de la muralla de la fortalesa del llegendari rei Artur, des
d'on aquest va lliurar moltes batalles que van marcar la seva vida.
No
es coneix la seva ubicació i hi ha forces especulacions sobre
aquesta. Va ser anomenada per primera vegada en el poema de la
novel·la inacabada “Lancelot, el cavaller de la carretera”,
escrit per Chrétien de Troyes 1135-1190. Novel·la de cavalleria
clàssica, cavaller errant que viu aventures extraordinàries,
relacionat amb el Sant Greal, símbol medieval.
Font: Vikipedia
Font: Vikipedia
NÚRIA opina
El
1963, jo tenia dotze anys i estava fascinada amb l'assassinat de
JFK... per mi va ser una tragèdia molt gran. Llavors, considerava
que les víctimes més importants eren la seva dona i els seus fills,
només els veia a ells i sentia la seva tristesa i el seu dolor, com
en la meva pròpia pell. Les imatges confoses del moment de
l'atemptat i del sumptuós funeral i enterrament, les vàrem veure
moltes vegades per la llavors única cadena, TV1. Totes aquestes
imatges formen part dels meus records històrics de l'adolescència:
una parella i uns nens, guapos, poderosos, rics i cultes, destrossats
per la dolenteria d'un ésser solitari que, els va arruïnar la vida.
Així és, com ens ho van vendre en el seu moment i només el pas del
temps i les evidències, en matisat i canviat aquesta meva primera
imatge d'una vídua destrossada per la mort tràgica del seu marit.
Per
tant, hi havia una curiositat prèvia per anar a veure aquesta
pel·lícula, a la que si van sumar dos factors més, l'interès per
l'obra del seu director Pablo Larrain i la crítica que l'ha valorat
força bé.
En
un primer moment l'impacte de l'actuació de la Natalie Portman, em
va fer pensar que no m'agrada la seva actuació, però a mesura que
la pel·lícula ha anat avançant el personatge m'ha anat captivant i
he trobat que era molt encertat. He repassat els vídeos que, hi ha
penjats a You Tube d'aquell moment i ho he acabat de confirmar.
Malgrat
que la pel·lícula és políticament molt correcta, crec que ens
dóna una visió del personatge prou centrada en uns aspectes de la
seva personalitat que, acaba sent crítica: una dona forta i
ambiciosa que veu la carrera del seu marit i la seva, estroncada per
l'assassinat però que la pena ni li impedeix pensar com vol que
sigui un comiat que vol que passi a formar part la història i de
l'imaginari col·lectiu. Una visió prou interessant d'aquella
primera dama i una pel·lícula ben feta que, crec que pot interessar
més a aquells que vàrem viure aquesta història.
MARTINA opina
Aquesta pel·lícula, des del meu punt de vista, es presenta com a interessant pel seu director, Pablo Larraín. Però també, perquè explica una mica més d’un dels fets més mediàtics del segle XX.Podem veure els dies després de la mort del president dels Estats Units el 1963, mitjançant una narració on bàsicament pretén entrar en la panoràmica de la primera dama, Jacqueline Kennedy.
En realitat es tracta d’un drama, on a priori, m’ha donat la sensació que era massa fred pel meu gust. L’actriu protagonista, Natalie Portman, compareix brillant com sempre des d’un personatge impenetrable. Una situació on la família del difunt han de reconduir les seves vides i sortir del forat que la mateixa història encara no ha sabut resoldre, qui va ser el causant sanguinari d'aquella mort.
En primera instància no em va convèncer i vaig pensar que no sabia si m’aportava res de nou. Potser suma el fet que, em declaro força desconeixedora del moment en qüestió. No obstant això, amb els dies integro detalls que em venen com a record. Em sembla si més no, una visió interessant d’una dona que tenia un marit que tothom sabia que l’enganyava i qui va viure en directe un crim que va ser extremadament mediàtic. Es tracta d’una reflexió de com podria haver sigut l’interior d’aquells que, convivien directament amb el difunt.
Fitxa ampliada, premis, crítiques, trailers i fotos a Filmaffinity:
http://www.filmaffinity.com/es/film178161.html
El reportatge real sobre la visita a la Casa Blanca:
https://www.youtube.com/watch?v=CbFt4h3Dkkw
Grandiosa cerimònia de comiat i enterrament de JFK:
https://www.youtube.com/watch?v=NuJjaOKITn4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada