SPLIT. MÚLTIPLE. Director, M.Night Shymalan.

EUA, 2016.

Duració, 116 minuts.

                                           
SINOPSI

Kevin pateix un trastorn de desdoblament de personalitats múltiples, segons la seva psiquiatra n'ha arribat a assolir 23... però ni resta una que, està decidida a dominar totes les altres.

Kevin segresta tres adolescents, després de la festa d'aniversari, d'una d'elles. Ni ell mateix sap que passarà, quan emergeixi la seva personalitat dominadora de totes les altres...

El director Night Shymalan.

NÚRIA opina.

Dues pel·lícules d'aquest director que, recordo haver vist i haver-me agradat força

són, El sexto sentido i El bosque, per això em feia gràcia veure aquesta darrera proposta.

Sento dir que, l'he trobat fluixeta i força decebedor. Una de les parts dèbils d'aquesta, és un guió on no hi ha sorpreses i tot és massa evident i previsible. Fa servir tots els trucs del gènere, aportant només un element original i creatiu que, és el moment que la bèstia decideix perdonar el sacrifici d'una de les noies, perquè descobreix que és una víctima patidora, fet que li fa un gir interessant que, després no sap aprofitar, per tant acaba no tenint massa sentit. Per acabar, com que l'assassí no ha sigut capturat, potser deixa la porta oberta a una possible continuació.

Ho he passat bastant bé, perquè és un gènere que em diverteix força, però he vist coses millors.

MARTINA opina.

Split, dirigida pel mateix director del <Sexto Sentido>, és capaç de crear una clara distància entre el relat i l'espectador. Qui pot jutjar amb perspectiva la incertesa d'un personatge ple de misteris i amb una patologia que ni la seva psiquiatra de confiança, una dona d'edat avançada amb prestigi i experiència, pot controlar. Per mi, aquesta barrera, entre la història i el qui la veu, es converteix en la gràcia d'aquest thriller psicològic de por. Ja que, et fa jutge d'un episodi on un malalt perd el control del seu trastorn, afectant tercers innocents.

El protagonista, qui fins aleshores portava una vida estable, de cop perd el control de les 24 personalitats amb les quals conviu. A partir d'aquí, es desenvolupa una trama sense floridures ni molta llum, però que et manté sostingut en una línia de confusió permanent fins al final del relat.

Aquesta pel·lícula és una opció per aquells que els hi agradi passar por veient cinema. A mi personalment, de tant en tant, m'agrada aquest gènere i reconec que, aquesta obra m'ha captivat prou. A més crec que, tant la Núria com jo, hem tornat a casa amb poques ganes de creuar-nos amb ningú. Cosa que sense cap dubta és una mostra de què ens ha remogut. És a dir, et genera un estat similar a una ressaca d'angoixa, estat d'incertesa creixent durant la trama de 120 minuts i que, et manté en un estat d'alerta, que no et tortura, però si que t'inquieta de manera constant i creixent.

En definitiva, una d'aquelles de patir, amb denominació d'origen a l'americana i en la que tots els estàndards de bona praxi creativa del típic cinema d'aquella regió, es compleixen amb un resultat previsible però que pel meu gust, fa el fet.