Duració, 101 minuts.
Comèdia.
SINOPSI
Després
d'una fallida econòmica, un empresari barceloní es perd per la
Barceloneta amb l'ànim de suïcidar-se. Allà es trobarà amb un
altre suïcida que, ho vol fer per un amor no correspost. El salva i
aquest li presentarà a la seva fascinant i peculiar família,
sobretot la germana.
 |
| El director, Joan Potau. |
Notícia sobre la seva mort:
ALTRES
INFORMACIONS SOBRE JOAN POTAU.
Neix
a Barcelona al barri el Raval el 1945, mort el febrer de 2015 a Barcelona.
La
seva activitat professional va ser triple, com a actor, com a
guionista i com a director.
Per
la faceta que se'l coneix més és com a guionista, va ser premiat
amb un Goya el 1992, pel seu guió de “El rey pasmado” del
director Imanol Uribe.
Com
a director va dirigir la pel·lícula del simpàtic i popular
personatge de l'Elvira Lindo, “Manolito Gafotas”.
Amb
la directora Isabel Coixet, a part de ser amics, va col·laborar en
alguns dels seus projectes, com a guionista o com a actor. “Demasiado
viejo para morir joven” 1989, el seu debut com a directora, “A
los que aman” 1998, com a actor. “Mapa de los sonidos de Tokio”,
com a actor.
NÚRIA, opina.
Aquesta
vegada hem rendit homenatge a en Joan Potau anant a la Filmoteca.
El
passi tenia un triple al·licient, la peli, la presentació d'aquesta
per part de la Isabel Coixet i la Carme Elies... tot i que, la Carme
no hi ha pogut assistir.
Anar
a la Filmoteca sempre és un plaer de l'espectadora, ja que les
condicions són espectaculars i si hi ha una presentació, com és el
cas, té un valor afegit.
La
Filmoteca de Barcelona, té una programació excel·lent i
impressionant, podries passar-hi la vida. Crec que aprofitem poc
aquest equipament.
La
pel·lícula que hem vist és una comèdia d'amor, simpàtica i poc
convencional, amb una història original i explicada d'una manera
molt amable i amb bon gust. M'ha recordat les primeres comèdies de
l'Almodovar, crec que estan en aquesta línia, però a la catalana,
és a dir, menys estridents.
També
m'ha agradat el retrat que fa de la Barceloneta, com a barri popular,
on tothom es coneix, abans que fos assaltada pel turisme.
Tot
plegat, una estona molt agradable.
MARTINA, opina.
Joan Potau va produir aquesta comèdia l'any 1999, un any on la Barcelona moderna estava en plena expansió. Sense dubte, durant aquesta transició, seguia latent tota l'essència de cada un dels racons d'aquesta ciutat plena de microrealitats.
A mi m'ha fet riure i a més a més, he connectat amb la idea de poder viatjar dintre d'un barri que, coneixes però com a foraster. Un retrat d'una Barceloneta, on per mi el seu principal valor rau en el fet que està ubicada privilegiadament. Segur que encara avui hi ha un poti-poti de gents i realitats diferents, però el més important és que tots els seus habitants comparteixen el fet de viure connectats amb una realitat, la d'estar al costat de mar.
La pel·lícula és una comèdia sense filtres, d'una altra època però, pel meu entendre, totalment vigent. Una opció diferent i que, sobretot m'ha fet adonar que la nova filmoteca és una gran infraestructura, amb una oferta interessant, diversa i que cal aprofitar-ne més el seu potencial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada