SENSE
L'EXISTÈNCIA MATERIAL GARANTIDA, SENSE AUTONOMIA ECONÒMICA MÍNIMA.
LA LLIBERTAT NO ÉS POSSIBLE.
Tríptic
de difusió de la Xarxa Renda Bàsica. redrentabasica.org
Debat
a càrrec de Sergi Raventós, doctor en Sociologia i treballador social.
EN AQUESTS links trobareu les dues propostes:
Documentals:
1- FREE LUNCH SOCIETY. Come, come basic income. FILMIN.
2- VIURE de RENDA BÀSICA. Carles Solà. “30 minuts”. Producció TV3.
En el marc de les jornades “Cop d'Ull 2019”. 17/7/2019.
NÚRIA
opina.
Una
antiga amiga meva i participant de les tertúlies, fa molts dies que
intenta que llegim i aprofundim amb aquest tema. Té raó i ens hi
haurem de posar.
Vista
aquesta petita introducció que hem fet al tema, amb la nostra
assistència en aquest debat, se m'ha obert el cuc de la curiositat i
d'inscriure molts interrogants que tinc sobre el món actual i el del
futur, en el marc d'aquesta proposta.
Si
com està vist no som capaços de canviar les estructures fonamentals
del funcionament econòmic i materialista d'aquest món, i vista i
analitzada d'una forma superficial, però evident, haurem d'admetre
que, hem de fer alguna cosa perquè el món pugui subsistir al
declivi evident i constant que està patint. La solució no és ni
trumppiana, inspirada per les teories de l'individu d'Ayn Rand, amb
el principi i final del fet que... “se salvin els millors i que
siguin capaços”. Perquè al final, aquests i la seva descendència,
no podran estalviar-se de ser arrossegats pel pes de la Terra
enfurismada i la massa afamada i desolada.
Per
això aquest és un debat polític que afecta les dretes, per salvar
el millor possible els seus interessos, i a les esquerres, per salvar
els interessos del més gran possible nombre de gent.
Per
això és molt necessari posar-se ja a pensar i debatre sobre el tema
i a exigir els nostres polítics que deixin de fer els indolents i
gamarussos i es posin a fer feina per la gent que, els a posat on
són.
Us
recomano molt els dos documentals que podeu veure quan vulgueu, on
line.
MARTINA opina.
Aquesta
setmana la Núria va fer una proposta diferent, en el Zumzeig de
Sants, podríem veure una sessió dedicada a la Renda Bàsica
Universal. Aquesta ens oferiria un preàmbul, on un representant
d’una entitat que es dedica a promoure aquesta idea a Catalunya,
ens faria un parlament inicial. Després veuríem un tros del
documental «Free lunch society» i un altre de 30’ de TV3, amb de
nom «Viure de la renda bàsica». Arribat aquest punt van tallar la
projecció per fer una reflexió conjunta, que a mi personalment em
va avorrir i no aportar res de nou, per poder recuperar el film del
primer dels passis que, havia quedat a mitges. No vull semblar
altiva, pedant ni destructiva, però el debat d’esquerres on es vol
solucionar la pobresa, convencent als rics, que han d’accedir a un
repartiment millor del patrimoni mundial, em deprimeix.
Quant
al plantejament del film, m’ha fet pensar i el recomanaria. Posa en
escena l'aplicació pràctica d’aquest concepte a un país europeu,
a un d’Africà i d’una versió que es fa servir a Alaska.
Per
acabar volia comentar que fa uns dies estava amb un amic, que em va
explicar una teoria d’aquestes que no ser fins a quin punt estan
fonamentades, però que em va agradar. Penso que serveix per explicar
el cicle de la riquesa en tres generacions: la primera, acumula
patrimoni gràcies a l’habilitat, l’estalvi i al treball. La
segona, encara entén el valor de les coses, ja que, els seus
successors són molt reservats en les despeses, però viuen amb
moltes mes comoditats que els hi garanteixen una estada còmoda al
món gràcies al llegat familiar. I la tercera, s’ho gasta tot,
tant com pot i sense miraments. Explico això, ja que crec que en els
tres casos que ens ensenya el relat del documental, he entès que
aquesta idea és molt diferent si l’apliques a un país o a un
altre, i segurament aquesta simplista lectura del que comentava el
meu amic, pot donar elements per reflexionar-hi.
I
per acabar volia comentar que des de fa temps que aquest 20% de la
població mundial que acumula més de 65% de la riquesa mundial,
demostra que no li importa el dia de demà, ni del planeta ni dels
altres habitants de la terra. Però que a diferència d’altres
temps, avui dia, no crec que siguin tampoc els qui tenen el poder del
coneixement. Motiu pel que fa temps que, he deixat de creure que el
que cal és el diàleg i entenc que simplement calen restriccions o
una estratègia menys permissiva.
Vols saber més sobre la renda bàsica?:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada