dilluns, 8 de juliol del 2019

CAPHARMAÜM. Directora, Nadine Labaki.

ÉS IMPOSSIBLE NO ADMIRAR AQUESTA PEL·LÍCULA, PLENA DE TRUCS, PERÒ TAMBÉ PLENA D'ENCERTS DRAMÀTICS.
Salvador Llopart, crònica del Festival de Cine de Cannes, 18/05/2018. Publicat a la Vanguardia. Cultura.

Guió, Nadine Labake, Jihad Hojeily, Michelle Kesrouani.
Duració, 126 minuts.
Líban 2018.
Festival de Cannes 2018, Premi del Jurat.

 

SINOPSI
Un nen de dotze anys Zain, denuncia als seus pares. El jutge li pregunta per què davant d'ells i li diu que, per haver-li donat la vida.

DEL TÍTOL
Significat de Cafarnaüm: Confusió, barreja desordenada.
Etimologia: Nom pres de la localitat de Galilea del mateix nom, vora el llac Tiberíades (en hebreu Kefal Nahum, "vila de la consolació"). Jesús hi residí després d'haver deixat Natzaret, i fou el centre de la seva activitat apostòlica a Galilea.
Tret de Rodamots. Cada dia un mot:  http://rodamots.cat/cafarnaum/

L'actriu i directora, Nadine Labaki.
NÚRIA opina.
Aquesta pel·lícula impacta, ja que, la història que narra ho és. Ho fa de manera tal que pretén tocar-te la fibra sensible, i en el meu cas, ho ha ben aconseguit.
Una història de misèria, pobresa, desamor, desemparo i desesperació, interpretada magníficament per un nen que t'acaba de robar el cor, com no podia ser d'altra manera.
La crítica ha estat molt controvertida amb el judici d'aquesta pel·lícula, algunes l'acusen de tramposa per jugar amb la part més sensiblera de l'espectadora i vendre-la a la mala consciència occidental...
Sigui així o no, cosa de la qual no n'estic convençuda, ni a favor, ni en contra d'aquesta afirmació, aquesta part del món que ens mostra existeix, tant si ens agrada com si no.
A mi la pel·lícula m'ha agradat, tot i que potser em sobra el plantejament radical i deixat anar com si no passés res, de la pregunta que el nen els fa als seus pares, del perquè li han donat la vida?
Pregunta molt complexa que no es pot contestar impulsivament i des d'una perspectiva individual i d'un món de benestar, encara que estigui en crisi. És aquesta, al meu entendre, la part més feble i vulnerable de la història, que la desmereix i li treu valor.
Jo li contestaria ràpidament al nen que fa la pregunta, després de veure la meravellosa persona que és.

MARTINA opina.
Aquesta obra de l'artista Libanesa Nadine Labaki és un relat estrident, provocador i amb un alt contingut polític.
Durant tot el desenvolupament de la trama, la dimensió de la tragèdia no fa res més que augmentar. No pots reposar i de la pena, passes per totes les etapes que pugui tenir la compassió.
El protagonista, un nen d'uns 10 o 11 anys, fa un treball excepcional i crec que tot i la seva duresa, aporta un punt de vista molt interessant a un debat molt actual.

Lacerant crìtica:

Crítiques variades i oposades sobre aquest film:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada