ÉS
IMPOSSIBLE NO ADMIRAR AQUESTA PEL·LÍCULA, PLENA DE TRUCS, PERÒ
TAMBÉ PLENA D'ENCERTS DRAMÀTICS.
Salvador
Llopart, crònica del Festival de Cine de Cannes, 18/05/2018.
Publicat a la Vanguardia. Cultura.
Guió,
Nadine Labake, Jihad Hojeily, Michelle Kesrouani.
Duració, 126 minuts.
Líban
2018.
Festival
de Cannes 2018, Premi del Jurat.
SINOPSI
Un
nen de dotze anys Zain, denuncia als seus pares. El jutge li pregunta
per què davant d'ells i li diu que, per haver-li donat la vida.
DEL TÍTOL
Significat de Cafarnaüm: Confusió, barreja desordenada.
Etimologia: Nom pres de la localitat de Galilea del mateix nom, vora el llac Tiberíades (en hebreu Kefal Nahum, "vila de la consolació"). Jesús hi residí després d'haver deixat Natzaret, i fou el centre de la seva activitat apostòlica a Galilea.
Tret de Rodamots. Cada dia un mot: http://rodamots.cat/cafarnaum/
 |
| L'actriu i directora, Nadine Labaki. |
NÚRIA
opina.
Aquesta
pel·lícula impacta, ja que, la història que narra ho és. Ho fa de
manera tal que pretén tocar-te la fibra sensible, i en el meu cas,
ho ha ben aconseguit.
Una
història de misèria, pobresa, desamor, desemparo i desesperació,
interpretada magníficament per un nen que t'acaba de robar el cor,
com no podia ser d'altra manera.
La
crítica ha estat molt controvertida amb el judici d'aquesta
pel·lícula, algunes l'acusen de tramposa per jugar amb la part més
sensiblera de l'espectadora i vendre-la a la mala consciència
occidental...
Sigui
així o no, cosa de la qual no n'estic convençuda, ni a favor, ni en
contra d'aquesta afirmació, aquesta part del món que ens mostra
existeix, tant si ens agrada com si no.
A
mi la pel·lícula m'ha agradat, tot i que potser em sobra el
plantejament radical i deixat anar com si no passés res, de la
pregunta que el nen els fa als seus pares, del perquè li han donat
la vida?
Pregunta
molt complexa que no es pot contestar impulsivament i des d'una
perspectiva individual i d'un món de benestar, encara que estigui en
crisi. És aquesta, al meu entendre, la part més feble i vulnerable
de la història, que la desmereix i li treu valor.
Jo
li contestaria ràpidament al nen que fa la pregunta, després de
veure la meravellosa persona que és.
MARTINA
opina.
Aquesta
obra de l'artista Libanesa Nadine Labaki és un relat estrident,
provocador i amb un alt contingut polític.
Durant
tot el desenvolupament de la trama, la dimensió de la tragèdia no
fa res més que augmentar. No pots reposar i de la pena, passes per
totes les etapes que pugui tenir la compassió.
El
protagonista, un nen d'uns 10 o 11 anys, fa un treball excepcional i
crec que tot i la seva duresa, aporta un punt de vista molt
interessant a un debat molt actual.
Lacerant crìtica:
Crítiques variades i oposades sobre aquest film:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada