SEMPRE
INTENTO FER PEL·LÍCULES QUE SIGUIN HIPNÒTIQUES QUE, T'ATRAPIN
PERQUÈ T'OBLIDIS QUE EL MÓN EXISTEIX DURANT LES DUES HORES QUE
ESTÀS AL CINEMA. CREC QUE EL CINE ÉS HIPNÒTIC PERQUÈ ÉS UNA
IL·LUSIÓ.
Paraules
d'en Danny Boyle dites en una entrevista feta per Gabriel Lerman i
publicada al Magazine de la Vanguardia, 14/7/19.
Guió,
Jack Barth.
Regne
Unit, EUA, 2019.
Duració,
116 minuts.
SINOPSI
Ahir
tothom coneixia als Beatles. Avui Jack és l'únic que recorda les
seves cançons. Aquest músic que malviu en una petita localitat
costanera d'Anglaterra, s'ha resignat a renunciar als seus somnis.
Però, després d'una misteriosa apagada de llum mundial, es desperta
en una línia alternativa del temps on els Beatles mai van existir.
Llavors serà la seva oportunitat per fer-se famós i ric al ritme de
les mítiques cançons del quartet de Liverpool.
Tret
de la fitxa del cine Verdi, traduïda i amb algunes variacions.
 |
| El director Danny Boyle. |
Una
pel·lícula d'entreteniment amb un guió ben fet i les cançons dels
Beatles com a música conductora i leitmotiv d'aquesta producció.
Una
opció estiuenca per passar una estona agradable i gaudir de la
música.
Per
completar l'opció han afegit una història d'amor incomprès, amb
final feliç que, potser no feia falta, però ben segur que, a molta
gent li agradarà i farà la pel·lícula més rentable.
Una
opció de cartellera que no cal desestimar perquè està bé.
MARTINA
opina.
Estic
d’acord amb el que comentàvem amb la Núria tot sortint, i que és
que aquesta comèdia és de fàcil digestió, narrada de manera
estructurada i ideal per un vespre d’estiu, on la calor tampoc et
permet massa trànsit d’idees. Cinema d’escola i fet per
l’entreteniment. Tot i això, n’he tret algunes conclusions
durant els dies posteriors que, m’han fet pensar que té alguna
cosa més.
L’argument
es construeix mitjançant un relat senzill, on en el món del
protagonista tot i que ahir tothom coneixia els Beatles, quan el Jack
es desperta a l’hospital després d’un desafortunat accident amb
bicicleta, resulta que al seu entorn d'avui, ningú no sap qui són.
D’aleshores en endavant se li obren un munt d’oportunitats que
ell experimenta i juga amb tot el que això implicarà.
I
doncs, he pensat en el fet que, em sembla adequat el to amb el qual
reivindica el rol femení, envers un rol masculí, a qui critica de
manera subtil presentar-lo com un ésser no emancipat i depenent del
tot, encara passats els trenta, del vincle familiar. També m’agrada
com situa un personatge descendent d'immigrants, dintre el mapa de
l’Anglaterra actual, sense tabús i amb l’elegància de poder
esprémer el sentit de l’humor.
En
resum, no l’he trobat per morir-se de riure, però sí una obra que
juga amb una dosi d'imaginació abundant, narrat amb qualitat i
creant una atmosfera càlida que acompanya la intenció de fer-ne
d’allò, una història amb una bona dosi de sentit de l’humor.
Entrevista amb el director:
Més informacions i crítiques: https://www.filmaffinity.com/es/film358100.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada