dissabte, 21 de març del 2020

LA CAMARISTA. Directora Lila Avilés.


UN RIGOR IRROMPIBLE I L'ENFOCAMENT DESAPASSIONAT, PERÒ COMPASSIU, FAN QUE EL SEU DISCURS SOBRE LA DESIGUALTAT FUNCIONI MILLOR QUE QUALSEVOL DIATRIBA; PERÒ PER SOBRE DE TOT, SOBRESURT LA SEVA PROFUNDITAT PSICOLÒGICA D'UN ESTUDI DE CARÀCTER SOBRE LA SOLEDAT FEMENINA.
Paraules de José Félix Collazos, a la seva crítica de la pel·lícula feta a Caimán Cuadernos de Cine, març de 2020.



Guió, Lila Áviles i Juan Carlos Marquéz.
Mèxic, 2018.
Duració, 102 minuts.

SINOPSI
Eve és una noia mexicana que treballa en un dels grans hotels de luxe de Ciutat de Mèxic. La jornada laboral és intensa, monòtona i llarga. Així i tot ella aspira a millorar les seves condicions laborals dins l'hotel.




ORIGENS I GESTIÓ del FILM
El 1981 l'artista francesa Shopie Calle va fer de cambrera d'un hotel per desenvolupar un projecte que consistia a fotografiar les habitacions, configurar les històries dels seus hostes i subvertir les fronteres entre el que és públic i la cosa privada. Inspirada per aquesta obra, Lila Áviles realitza l'operació inversa al plasmar la rutina diària d'una netejadora d'un hotel de luxe; un espai que es configura com una microsocietat amb el seu sistema de classes mantingut per una violència subtil.
Paraules de José Félix Collazos, a la seva crítica de la pel·lícula feta a Caimán Cuadernos de Cine, març de 2020.


La directora xilena Lila Avilés.
NÚRIA opina.
La setmana passada- quan les sales de cinema encara eren obertes- la Martina i jo, vàrem anar a veure aquesta pel·lícula. Volíem anar a veure “La candidata perfecta”, però un error d'horari ens va portar cap a aquesta altra.
Una pel·lícula senzilla que, ens explica la rutina de treball en un hotel de luxe d'una noia jove i silenciosa que, prepara les habitacions i cal que sigui invisible, l' encreuament amb els clients ha de ser gairebé inexistent.
Tota la pel·lícula succeeix a dins l'hotel i els plans la majoria són curts i les seqüències llargues, el so es limita als sorolls ambientals que fa la camarista amb els seus estris de neteja i quan no neteja i va d'un lloc a l'altre, s'imposa una mena de buit silenciat i fred propi d'aquests tipus d'establiments i les relacions que pot i ha de tenir dins del seu horari de treball. Hi ha molts plans curts que estan agafats des de darrere de la protagonista, això dóna una visió estreta i limitada d'allò que hi ha al voltant de la camarista, cosa que no és casual, sinó que té un significat simbòlic, constrenyit a la visió del món de treball de la protagonista i als seus moviments en aquest.
Una pel·lícula per gent contemplativa que, descobreix l'essència de la vida i de les persones a través de les petites coses.
Per estudiosos del cinema que, volen descobrir diferents maneres d'explicar coses, a través d'aquest mitjà tant complex que és el cinema. 

MARTINA opina. 
Vaig llegir que aquesta pel·lícula pretenia ser un tribut a tota la gent que treballa en feines de menys rang, garantint molts dels serveis, dels que depenen les altres capes de la nostra societat. Succeeix amb un relat de les entranyes d’una dona, qui treballa fent la neteja d’un hotel de luxe i amb un cas el que crec que et vol convidar a reflexionar amb relació a les desigualtats econòmiques.
El relat té per protagonista a una actriu que actua sigil·losa i amb molta elegància, succeint imatges boniques que s’allarguen, al meu entendre un xic massa en el temps, tot i que sabent donar profunditat al compàs. Tot i això, crec jo no he vist on havia de seguir un fil i en conjunt no he trobat que em digués massa res.
Sincerament opino que no he entès on em volien fer anar a parar. En conjunt m’ha semblat un xic guarnit de pretensions, potser pel fet de voler lligar dos mons que ens presenten com a diferents, en una obra que tampoc veig que vol afegir en aquesta lectura del que posa en escena. Crec a més, que inclús buscant un rerefons reflexionant entorn el rol de la dona com a protagonista i com a subjecte de menys drets en el món que clarament distingeix dels rics i dels pobres, tampoc es deixa llegir com a obra en la que la història aporti una panoràmica que, pel meu gust doni peu a la reflexió.

Fitxa completa i crítiques al Filmaffinity:








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada