EL VIAJE de MARTA. Directora, Neus Ballús.

EL CINEMA DE NEUS BALLÚS NO ÉS UN CINEMA D'EVIDÈNCIES, SINÓ D'EXPLORACIONS. BUSCA ENXAMPAR L'EMOCIÓ MÉS PURA POSSIBLE, LA VERITABLE, LA HUMANA. LA MATEIXA VIDA CAPTURADA PEL CINEMA DE FICCIÓ.

Paraules escrites per Miguel Angel Palomo, en la seva crítica per Filmaffinity .

Guió, Neus Ballús i Pau Subirós.

Espanya, 2019.

Duració, 83 minuts.

SINOPSI

Un pare separat, se'n va de vacances amb la seva filla adolescent i el seu fill, a un ressort del Senegal. La filla vol conèixer gent d'aquell país i la seva manera de viure. Així coneix un treballador de l'hotel que fa les gravacions en vídeo pels turistes i que vol ser director de cinema i també es fa amiga de una de les noies que fa la neteja de les habitacions.

La directora Neus Ballús.

Segona pel·lícula de Neus Ballús que va debutar en el 2013 amb el seu film “La plaga” nominada al Goya per la millor directora novella.

NÚRIA opina.

Aquesta pel·lícula l'hem vista des de casa, donat que com tots sabem, els cinemes estan tancats.

L'hem vist a través de Filmin, on estem recuperant films que, en el seu moment, es van escapar ràpidament de la cartellera, per donar pas a propostes més comercials.

És una història interessant perquè té registres diferents i permet lectures diferents.

La principal estaria centrada en la Marta, l'adolescent que se'n va amb el seu pare de vacances a l'Àfrica, les relacions d'un pare separat amb els seus fills, les relacions entre els turistes i els treballadors del país que et presten serveis, el xoc o descobriment de cultures diferents, les relacions entre colonitzadors i colonitzats, les relacions sexuals i ben segur que encara n'hi ha d'altres.

Aparentment senzilla, però en realitat complexa que permet encetar una lectura en profunditat de moltes qüestions.

Molt recomanable i una altra qualitat que té és que, és curta, per tant, no explica res que no sigui essencial.

MARTINA, opina. 

Aquest film parla de les relacions de família, de les pautes vacacionals en la nostra societat i del consum de viatges com amanera d’alimentar el fal·laç sentiment de que, la consciència també és pot convertir en una afer social.

El relat ens situa en un context que, es calibra com el clixé d’un pare d’una parella separada que no coneix als seus fills, que els vol imposar unes vacances a un ritme frenètic durant un viatge a Senegal i en el que, els adolescents conviuen en un entorn nou que volen descobrir.

Sincerament m’ha semblat una proposta que es digereix pacíficament sense donar-li al coco, de cinema d’entreteniment, i en el que es fa un retrat força fidel d’un tipus de manera de relacionar-se amb el món. Sense ser-ne responsable, el que implica haver de tenir sentiments oposats i que segurament fent-ne un film, fomenta ser crític sense que necessàriament sigui de manera estrident.

Alguns judicis interessants:

JAIME PENA, en el Caimán Cuadernos de Cine d'octubre de 2019, diu:

Molt més arriscada d'allò que pugui semblar, “El viaje de Marta” és un salt endavant respecte a “La plaga”, una òpera prima massa deutora de les modes del seu temps i del cinema de festivals.

JOAQUÍN VALLET RODRIGO en el Dirigido por...d'octubre de 2019, diu:

“El viatge de Marta” discorre davant de l'espectador d'una manera exacte: posant atenció als temps i a l'interior dels personatges. Un interior del qual, moltes vegades, no fa falta cap altra informació que la que aporten les mirades i els gestos dels actors i actrius, per percebre tota la seva dimensió (Com el ball final entre la Marta i el seu pare).

Una valuosa pel·lícula que, sense cap mena de dubte, mereix molta més atenció que alguns nefastos exemplars del nostre cinema que, per desgràcia, copen tota la cartellera.

Informació completa d'aquesta pel·lícula:
https://www.filmaffinity.com/es/film927830.html