LES MISÉRABLES. Director, Ladj Ly.

EL FET QUE, EN PLE 2019. UN CINEASTA RECORDI LA NOVEL·LA DE VÍCTOR HUGO (I NO PER CONVERTIR-LA EN UN APARATÓS MUSICAL), HA DE SER VIST PER FORÇA, AMB TANTA SIMPATIA, COM INTERÉS.

Miguel Ángel Palomo, en la seva crítica per Filmaffinity.

Guió, Ladj Ly, Giordano Gederini, Alexis Manenti.

França, 2019.

Duració, 102 minuts.

Premis: 2019- Festival de Cannes, Premi Jurat (ex-aequo)
Quatre premis Cèsar, Millor pel·lícula, Actor revelació, Muntatge i Premi del Públic.Goya, Premi a la Millor pel·lícula europea.
Moltes nominacions...

SINOPSI

Stéphane acaba d'unir-se a la Brigada de Lluita contra la Delinqüència de Montfermeil, un suburbi a l'est de París. Allà coneix als seus nous companys, Chris i Gwada, dos agents experimentats en les enormes tensions que existeixen entre els diferents grups organitzats que tenen control del barri.

Traduït i tret de Filmaffinity.

SITUACIÓ GEOGRÀFICA del FILM

En la novel·la de Víctor Hugo, “Els miserables”, Montfermeil, és un lloc on el protagonista, Jean Valjean, troba per primera vegada a Cosette, la nena explotada que pren sota la seva protecció, com si fos la seva filla.

Al 2019, és un superpoblat municipi francès, en la regió de Île-de-France, a pocs quilòmetres del centre de París. Molts anys després, les persones que hi viuen són molt similars a les d'abans, les seves ferides també. I, la característica de territori suburbial, tampoc ha variat.

Semblar ser que el director, de pares de Mali, va néixer en aquest barri i hi va viure i muntar diferents activitats de creació cinematogràfica.

Informació treta de Filmaffinity i donada per Miguel Ángel Palomo.

UN INICI PER PENSAR-HI

Una onada de gent jove procedent dels diferents barris- la banlieue, també- surten al carrer a fer soroll i a mostrar la seva eufòria per la victòria de la selecció nacional francesa . Tots es senten francesos i canten entusiàsticament “La Marsellesa”. Estan tots units per la pilota i un cert sentiment de pertànyer a una pàtria que, els dista molt de reconèixer? 

Miguel Ángel Palomo al FIlmaffinity.

NÚRIA opina.

Encara, des de casa i a través de Filmaffinity.

El retrat d'una realitat que es va gestar amb la industrialització i s'ha anat configurant a través de les diferents formes que ha anat prenent el capitalisme i on cada vegada més ha anat arraconant i confinant, a la mà d'obra barata i a tots els sobrants, no necessaris i no productius en barris marginals, fora dels centres neuràlgics de les ciutats. Amb aquestes estructures territorials sense escapatòria i sense possibilitat de gaudir d'una entrada d'aire fresc que, permeti sortir d'aquestes àrees de marginació i de les seves estructures de poders interns fàctics, molt jerarquitzats i consolidats.

Aquesta pel·lícula ens parla d'això i ens parla de la gent que des de diferents bàndols viu i resolt la seva vida com pot, en aquests barris.

M'agrada molt com el director ha resolt la història i també com s'implica sense jutjar en tota la història, oferint-nos un calidoscopi de personatges, molt interessants des d'una perspectiva humana.

La recomano molt a tothom, malgrat la seva duresa.

MARTINA opina.

Hem recuperat una pel·lícula de 2019, que succeeix a la França contemporània i la que ens mostra un cop més, com la falta de cohesió, ajuda a fer que les arrels patriòtiques s’imposin com una carcassa per assumir les desavinences reals.

Aquesta proposta que ens havíem perdut quan la van exhibir a la pantalla gran, tot i tenir-li ganes. Escull el títol de l'obra de manera intencionada, remetent-nos a l’obra del poeta i escriptor francès, Víctor Hugo, que va ser publicada el 1862. Succeeix mitjançant un thriller emocional, de lluita i el que situa a l’espectador en un escenari de gran complexitat social. Permet una mirada amb patiment, sincera, la que mostra sense recrear-se la vulnerabilitat i ens posa a mercè de tothom la fredor del món.

Crec que és contundent, amb la dosi justa de tristor i que troba una via segura de fer una volta més al que implica proporcionar un sistema de justícia. Una mirada al sistema de guàrdia, com una eina de control dels conflictes, que proporcioni la possibilitat de radiografiar els problemes des d’un punt de vista complex i que ens obliga a entrar a les entranyes de la seva aparent simplicitat.