JEANNETE-L'enfance de Jeanne d'Arc. Director, Bruno Dumont.

NO SABEM SI EL CINEASTA PRETÉN PERDRE-LI EL RESPECTE AL PERSONATGE O, AL CONTRARI, UNIVERSALITZAR-LO A TRAVÉS DELS CODIS DE JOC INFANTIL, ÉS BASTANT MÉS DIFÍCIL DE DILUCIDAR QUE, LA CERTESA D'ESTAR DAVANT D'UNA PEL·LÍCULA ÚNICA, DESBORDANT D'ENERGIA LÚDICA I CARREGADA D'ESTÍMULS DE DEBAT.

Paraules de Jordi Costa per la seva crítica El País. 15/3/2018.

Guió, Bruno Dumont.

França, 2017.

Duració, 115 minuts.

SINOPSI

França, 1425. En plena guerra dels Cent Anys, la petita Jeannette que, té vuit anys, té cura del seu ramat d'ovelles, al petit poble de Domremy. Li explica a la seva amiga Hauviette que, no suporta el sofriment que els anglesos estan ocasionant als francesos. La monja Madame Gervaise intenta raonar amb la nena, però Jeanette està a punt per emprendre la lluita per la salvació de les ànimes i el regne de França. Guiada per la seva fe es convertirà en Joana d'Arc.

Traduït i tret de Filmin.

El director, Bruno Dumont.

INFORMACIÓ INTERESSANT

Va ser anomenada com la segona millor pel·lícula francesa de l'any 2017, per la prestigiosa revista de cinema Cahiers du Cinema.

Aquesta és la primera part de la història de la Joana D'Arc, basada en l'obra de Charles Peguy (Domrey), després hi ha una segona i tercera part d'aquesta obra que Dumont ha versionat en la seva pel·lícula Jeanne. Presentada al Festival de Cannes 2019 a “Un Certain Regard”.

NÚRIA opina.

Continuem amb el cinema des de casa, recuperant pel·lícules al Filmin.

Aquest és un director polèmic, amb una manca total de vergonya creativa i disposat a fer tots tipus d'experiments... De les seves pel·lícules en tinc una que em va entusiasmar entre les meves pel·lícules preferides, Camille Claudel 1915, de 2013: https://cinema-mareifilla.blogspot.com/2013/12/camille-claudel-1915.html?m=0 

i també ocurrents, originals i curioses. “Ma Loute” (La alta sociedad) de 2016 i la minisèrie el “Ptit Quínquín”, de 2014.

Em costa de no trobar alguna qualitat en una pel·lícula, encara que aquesta no hagi estat del meu gust, llevat que sigui per algun defecte de plantejament ideològic que consideri que, és una enganyifa o una estafa al raonament humà i a la seva llibertat.

Potser aquest film té algun valor afegit per estudiosos que puc intuir però, donat el poc interès que m'ha suscitat, no ho esbrinaré.

Les no qualitats que segons el meu parer té aquesta pel·lícula són: text excessivament important i farragós; musical poc atractiu, monòton i sense canvis de ritme suggerents; posada en escena molt limitada i amb una austeritat teatral pròpia d'uns pastorets.

Conclusió, si era una ironia sarcàstica, per mi, no té gens de gràcia i m'he avorrit força, com una ostra... 

MARTINA opina.

Sincerament les referencies als premis que li han donat a aquesta obra no les entenc. A mi personalment se'm fa díficl entendre'n el context, he procurat deixar que passessin els minuts esperant-ne l'evolució però us asseguro que no he lograt trobar-li l'emoció.