diumenge, 8 de març del 2020

EL PLAN. Director, Polo Menárguez.


LA VALENTIA DEL DIRECTOR VA MOLT MÉS ENLLÀ DELS ELEMENTS TEMÀTICS QUE INTEGREN EL FILM, I EL CONVERTEIXEN EN UN FILM D'ESPERIT PROFUNDAMENT DISSIDENT.
Paraules de Joaquim Vallet Rodrigo en la seva crítica “Planes sencillos”, per la revista Dirigido, de febrer de 2020.

Direcció i guió: Polo Menárguez
España, 2020.
Duració, 79 minuts.


SINOPSI
Tres amics que estan aturats es reuneixen per executar un pla. Dissortadament se'ls espatlla el cotxe amb el qual l'havien de portar a terme.

Però el més important en aquesta, no és precisament allò que apunta, sinó el trajecte que el cineasta fa per arribar-hi i molt especialment la mirada amb la qual plasma el cisma. Allò que trenca i a través de les seves esquerdes supura el terror.
Paraules de Joaquim Vallet Rodrigo en la seva crítica “Planes sencillos”, per la revista Dirigido, de febrer de 2020.

Raúl Arévalo, Polo Menárguez, Antonio de la Torre i Chema del Barco.

GESTACIÓ I NAIXEMENT D'UNA IDEA
Polo Menárguez (Madrid 1988) va anar al teatre a veure El plan en la seva darrere setmana en cartell. Era una d'aquestes històries de gent anodina en la qual sembla que no passa res, fins que l'olla que s'estava escalfant es passa de temperatura i la vàlvula comença a xiular. Va sortir tan impactant que se'n va anar a prendre unes canyes amb Chema del Barco, un dels seus protagonistes a qui acabava de conèixer i aquella mateixa nit, va començar a maquinar la idea de convertir aquell text d'Ignasi Vidal en una pel·lícula. Va tenir la sort que, Raúl Arévalo i Antonio de la Torre també l'havien vista i van dir que sí. Dos anys després, arriba aquest llargmetratge auster, amb tres personatges tancats a la sala d'una casa. És pràcticament l'òpera prima del seu director (venia de fer molta televisió, documentals i un llargmetratge Dos amigos que no es va arribar a estrenar mai en una sala de cine).
Paraules escrites per Laura Pérez per Fotogrames, febrer de 2020.

INTENCIONALITATS del DIRECTOR
Quan en una entrevista que li fan a Fotogrames de per què li interessa aquesta història d'homes que tenen unes relacions tan fallides amb les dones respon: Precisament per això. Havia fet alguns curts sobre el tema i quan vaig veure l'obra de teatre, em va semblar la pel·lícula que hauria volgut escriure. M'interessen aquests petits comportaments masclistes, aparentment inofensius i que passem per alt i poden acabar explotant de manera violenta. M'interessa furgar en aquesta virilitat tan mal entesa, en com els homes veuen a les dones quan elles no hi són i construeixen murs al voltant d'aquests grups d'amics i no deixen mai que elles entrin.
Laura Pérez per Fotogrames, febrer de 2020.

NÚRIA opina.
Alguns potser la consideraran una pel·lícula menor, ja que la cartellera està plena de coses espectaculars que lluiten a cops de colze per aconseguir taquilla i quedar-se en cartellera, tot desplaçant a d'altres.
M'agradaria equivocar-me, però aquesta no durarà massa...
És una petita pel·lícula, feta a partir d'una bona adaptació d'un text teatral al cinema, interpretada per tres magnífics actors que saben donar el to adequat a la pel·lícula per passar d'un cert humor agre, a una tragèdia àcida amb què tanca la història.
Retrat d'una situació i sobretot de tres individus molt corrents i abundants en el nostre entorn ampli i que, moltes vegades ignorem perquè no ens agraden.
Llegir les intencionalitats del director perquè són molt interessants.
Pels amants del petit cinema ben fet i crític. 

MARTINA opina. 
En construcció... 

Completant la informació, fitxa completa, filmografia i crítiques:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada