L'ESPERANÇA ESTÀ EN LA REFLEXIÓ DE L'ESPECTADORA QUAN VEU EL PITJOR ESCENARI POSSIBLE, AQUEST EN EL QUAL NO VOLEM ARRIBAR, I RECONEIX QUE LA MANERA EN LA QUAL ESTEM VININT ÉS INSOSTENIBLE.
VIVIM
EN UNA OLLA DE PRESSIÓ I ÉS URGENT UN DIÀLEG POSITIU.
De
Sonia Guijarro, “Hombres ricos y hombres pobres”, entrevista amb
el director a Fotogrames, febrer de 2020.
Mèxic
2020.
Duració,
88 minuts.
Mèxic,
2020.
Premis,
Festival de Venècia- Gran Premi del Jurat. Premi al Festival de
l'Havana. Premis Forqué. Millor pel·lícula llatinoamericana.
SINOPSI
El
casament aristocràtic entre Marian i Alan a Ciutat de Mèxic, es veu
interromput per una revolta popular contra la desigualtat, que
desembocarà en un cop d'Estat.
De
Sonia Guijarro, “Hombres ricos y hombres pobres” per Fotogrames,
febrer de 2020.
 |
| El director, Michel Franco. |
OPINIONS
QUE, MODELEN CREACIONS
La
violència i la corrupció no poden convertir-se en alguna cosa
“normal”. A Mèxic hi ha 60 milions de pobres i no veig la
intenció de la classe dominant per canviar-ho. Tampoc es pot culpar
a la gent per voler portar una vida digna. El cine és un gran
vehicle per canviar l'estat de les coses; no dic que pugui
canviar-les, però alimenta la discussió que és el que fa falta.
Paraules
de Michel Franco en una entrevista feta per Sonia Guijarro“Hombres
ricos y hombres pobres”, i publicada a Fotogrames, febrer de 2020.
NÚRIA opina.
Una
pel·lícula molt confusa ideològicament, però potser aquest és el
secret de la seva potència.
Fer
una reflexió sobre el present i imaginar-se o albirar una petita
part d'allò que pot ser el futur, no és una tasca gens fàcil. Hi
ha masses variables i massa complexitat no controlable, ni per
governs, ni per científics, ni per res... El tema és que podem
reflexionar i canviar la nostra manera d'actuar, tot intentant que
allò que esdevingui no sigui tan caòtic i dur, però crec que ja
s'ha fet tant de mal irreversible a escala global que, per molt que
alguns considerin que ho podran controlar tot, això ja no és
possible.
Per
molt que no els agradi a alguns i vulguin fer la impressió que
encara som a temps... crec que això només pot servir per entabanar
a quatre il·lusos benintencionats.
Per
això penso que, la reflexió que fa en Franco a través de la seva
impactant i confusa idea del que hi ha darrere de la seva bona i
enganxant narració, va per aquí. Molt encertadament, situa la
narració en el seu país i amb la seva gent que, és la què coneix.
Criticar al director per pertànyer a les classes benestants del seu
país, em sembla innocent i pervers al mateix temps i massa
simplista, cadascú neix ,on neix, això no ho triem i ha d'assumir
conseqüentment allò que li ha tocat, en el moment que li ha tocat.
Vivim
en uns moments de clara confusió ideològica i és la nostra
responsabilitat com a individus i ciutadans, reflexionar, tenir un
bon esperit crític lluny de qualsevol “sesgo de opinión”,
compartir per contrastar i optar, i sobretot, no quedar-nos encallat
amb cap idea com a permanent.
Cert,
la pel·lícula és confusa en on vol anar a parar, però honesta i
sincera amb una realitat política, econòmica, social i ecològica
que, no pinta gens bé.
La
recomano per gaudir de la narració sense prejudicis i després
parlar-ne i després tornar-hi a pensar, i si no es té gaires ganes
de pensar, pot gaudir de la simple proposta narrativa que fa el
director.
MARTINA opina.
Aquest
film en forma de distòpia crec que val força la pena, tot i el seu
fons incendiari i la falta de bondat deliberada en cap dels seus
personatges, als qui considera que es construeix deliberadament.
Retrata una realitat amb relació al poder que se'ns presenta com a
fatal i posat en escena un episodi d'estat d'alarma que considero
que, amb els temps que corren hom pot empatitzar sense massa
distància.
Una frase lapidant com: "Solo los muertos veran el fin de la revolución" empaqueta un relat que seria un escenari de rebel·lió sense escrúpols ni reserves. En destacaria un missatge clar, un ritme amb una marxa un xic lenta pel meu gust i un desplegament important d'escenografia de cine de ficció fet sense escatimar.
Personalment m'ha interpel·lat que cap de les històries de les persones que intervenen, mostrin poder de contenció més enllà de la seva subsistència, contra la violència que els invaeix. El que m'ha fet pensar que se'ns procura presentar com un fet accidental, per exposar la naturalesa de la nostra espècie i com actuem davant d'una realitat extrema.
OPINIONS DISCREPANTS
El
que no poso en dubte és l'entitat fílmica de la pel·lícula
d'aquesta excel·lent pel·lícula de zombis vius amb quartada
social, humanista?, ànima de pa i circ i final gatopardista; ni de,
i sobretot, de la seva efectivitat com entreteniment de xoc,
espectacle torrencial i encegadora exhibició d'atrocitats.
Paraules
de Antonio Trashorras, “Nuevo orden”, pel Fotogrames de febrer de
2011.
EL MILLOR I PITJOR segons Antonio Trashorras.
El
millor, el vigor i la perfecció tècnica de la posada en escena.
El
pitjor, com a distopia és d'una superficialitat quasi adolescent.
Paraules
de Antonio Trashorras, “Nuevo orden”, pel Fotogrames de febrer de
2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada