divendres, 26 de març de 2021

VIDEO BLUES. Directora Emma Tusell.

EMMA FARÀ FRONT AL SEU PASSAT I FARÀ A L'ESPECTADORA CÒMPLICE VOYEUR DE LA SEVA INTIMITAT.
Tret de Cineteca online.


Documental.

Guió Emma Tusell i Laura Sipán.
Duració, 74 minuts.
Premi Festival de Gijón, Secció Oficial 2019.


SINOPSI

Emma repassa cintes de VHS velles, on es mostren descolorides imatges, records familiars dels anys vuitanta, quan encara era una nena. Mentre rememora viatges a la costa a la costa i rialles, intenta esbrinar retalls de la seva història familiar que mai va arribar a entendre del tot, unir peces d'un puzle oblidat, per descobrir que les coses no eren allò que semblaven.
Tret de Filmaffinity online.



La directora, Emma Tusell.

DE LA DIRECTORA...

Fa quinze anys que munta pel·lícules i ha estat treballant en el camp audiovisual.
Aquesta no és pas la seva primera pel·lícula, la primera va ser, “La habitación de Elías”.

NÚRIA opina.
Aquest film ha estat una tria de la Martina per tal de donar vida a tots els cinemes, en aquest cas al Zumzeig cooperativa que té al darrere un interessant projecte de popularització i estima pel cinema.
Després de la Carla Simó, amb la seva pel·lícula “Estiu 1993”, ja estem acostumades a veure bon cinema fet per directores, amb unes operes primes intimistes i personals que parteixen de materials existents o inventats, per presentar-nos la seva visió del món a partir de relats, que tenen molt o poc de la seva història personal.
Sembla que aquesta sigui una manera d'algunes directores de despullar-se i sincerar-se davant de la pantalla, per tal d'un cop fet aquest pas, poder abordar altres relats. És una manera molt bonica de fer el primers passos en el món del relat cinematogràfic.
Aquest relat de l'Emma Tusell, estaria en aquesta línia- tot i que és la seva segona pel·lícula- i parteix d'unes cintes de vídeo que el seu pare va gravar durant la seva infantesa.
A partir d'aquests fragments de vida passats i fent-se preguntes, tot dialogant amb una altra persona, construeix un relat molt interessant, on ens obre la porta a la diversitat de lectures i interpretacions, segons et sents més o menys vinculat a allò que surt a les cintes a les imatges de les cintes mostrades.
Un bonic exercici de narració cinematogràfica.
MARTINA opina.
Una obra que comença com un relat dispers, personal i familiar. De seguida, però et submergeix en un moment concret de la vida d'una noia que ja és adulta, molt important per la construcció de la seva identitat.
És una proposta de cinema d'autor en tota la seva essència, ple de vitalitat i amb un potent missatge anti tabús amb la mort i de defensa de la vida.
Una conversa de fons acompanya unes imatges que s'han pres sense intenció de ser mostrades en cine, un diàleg entre còmplices que al meu entendre s'han proposat d'exposar les seves debilitats, pors i dubtes. Una idea que personalment m'ha agradat tot i que s'hi ha d'entrar sabent que és quelcom artesanal i íntim.

Interessants informacions sobre el film i la directora:

Entrevista amb la directora:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada