EMMA
FARÀ FRONT AL SEU PASSAT I FARÀ A L'ESPECTADORA CÒMPLICE VOYEUR DE
LA SEVA INTIMITAT.
Tret
de Cineteca online.
Documental.
Guió
Emma Tusell i Laura Sipán.
Duració,
74 minuts.
Premi
Festival de Gijón, Secció Oficial 2019.
SINOPSI
Emma
repassa cintes de VHS velles, on es mostren descolorides imatges,
records familiars dels anys vuitanta, quan encara era una nena.
Mentre rememora viatges a la costa a la costa i rialles, intenta
esbrinar retalls de la seva història familiar que mai va arribar a
entendre del tot, unir peces d'un puzle oblidat, per descobrir que
les coses no eren allò que semblaven.
Tret
de Filmaffinity online.
 |
| La directora, Emma Tusell. |
DE LA DIRECTORA...
Fa
quinze anys que munta pel·lícules i ha estat treballant en el camp
audiovisual.
Aquesta
no és pas la seva primera pel·lícula, la primera va ser, “La
habitación de Elías”.
NÚRIA
opina.
Aquest
film ha estat una tria de la Martina per tal de donar vida a tots els
cinemes, en aquest cas al Zumzeig cooperativa que té al darrere un
interessant projecte de popularització i estima pel cinema.
Després
de la Carla Simó, amb la seva pel·lícula “Estiu 1993”, ja
estem acostumades a veure bon cinema fet per directores, amb unes
operes primes intimistes i personals que parteixen de materials
existents o inventats, per presentar-nos la seva visió del món a
partir de relats, que tenen molt o poc de la seva història personal.
Sembla
que aquesta sigui una manera d'algunes directores de despullar-se i
sincerar-se davant de la pantalla, per tal d'un cop fet aquest pas,
poder abordar altres relats. És una manera molt bonica de fer el
primers passos en el món del relat cinematogràfic.
Aquest
relat de l'Emma Tusell, estaria en aquesta línia- tot i que és la
seva segona pel·lícula- i parteix d'unes cintes de vídeo que el
seu pare va gravar durant la seva infantesa.
A partir d'aquests fragments de vida passats i fent-se preguntes, tot
dialogant amb una altra persona, construeix un relat molt
interessant, on ens obre la porta a la diversitat de lectures i
interpretacions, segons et sents més o menys vinculat a allò que
surt a les cintes a les imatges de les cintes mostrades.
Un
bonic exercici de narració cinematogràfica.
MARTINA
opina.
Una
obra que comença com un relat dispers, personal i familiar. De
seguida, però et submergeix en un moment concret de la vida d'una
noia que ja és adulta, molt important per la construcció de la seva
identitat.
És
una proposta de cinema d'autor en tota la seva essència, ple de
vitalitat i amb un potent missatge anti tabús amb la mort i de
defensa de la vida.
Una
conversa de fons acompanya unes imatges que s'han pres sense intenció
de ser mostrades en cine, un diàleg entre còmplices que al meu
entendre s'han proposat d'exposar les seves debilitats, pors i
dubtes. Una idea que personalment m'ha agradat tot i que s'hi ha
d'entrar sabent que és quelcom artesanal i íntim.
Interessants informacions sobre el film i la directora:
Entrevista amb la directora:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada