EL NOSTRE DESIG MÉS QUE FER UNA BONA PEL·LÍCULA, SEMPRE HA SIGUT HONRAR A AQUESTES PERSONES. VOLÍEM MOSTRAR LA VERITAT D'UNES VIDES QUE CADA VEGADA ESTAN MÉS PRESENTS A TOT EL MÓN.Paraules de la directora Chloé Zhao i la protagonista Frances McDormand en una entrevista feta per Maria Bernal a Los Ángeles i publicada per Fotogrames, de febrer de 2021.
Guió, Chloé Zhao.
EUA,
Alemanya, 2020.
Duració,
108 minuts.
Premís,
Lleó d'Or a Venècia i Premi el públic a Toronto, 2021.
SINOPSI interpretada
Inspirada
en Nomadland, l'exitós llibre de Jessica Bruder sobre la
crisi econòmica de 2008 i la vida a la carretera els EUA. És el
retrat d'un país a la vora de l'abisme i de les pobres gent que,
pateixen en la seva carn les conseqüències econòmiques de tot
això.
Tret
de “América se mueve”, Carlos Losilla, Caimán Cuadernos de
Cine, febrer de 2021.
 |
| La directora Chloé Zhoe. |
NO M'IDENTIFICO AMB LA MEVA NACIONALITAT XINESA O AMERICANA, SINÓ AMB LA MEVA CONDICIÓ DE SER HUMANA.
Paraules
de la directora, editades en l'entrevista publicada a Dirigido por,
febrer de 2021.
GESTACIÓ del PROJECTE.
El
projecte arrenca quan Frances McDormand, va llegir “País nómada.
Supervivientes del SXXI”, un assaig periodístic publicat a Espanya
per Capitan Swing al 2020, que descobria els wor-kampers,
un grup de persones cada vegada més nombrós, ofegada per les
hipoteques i les assegurances mèdiques, es llança a la carretera,
fent treballs temporals.
Ella,
va comprar els drets d'aquesta obra i després va buscar una
directora. Que ja havia conegut en el festival de Toronto quan ella
feia la promoció per “Tres anuncios en las afueras” 2017 i Chloé
Zhao presentava The Rider, que a l'actriu li va encantar i a partir
d'aquí es van fer amigues.
Tret
de l'article “Malas tierras (de llibertat)” de Maria Bernal a
Fotogrames de febrer de 2021.
CURIOSITATS del RODATGE
Nomaland
no només és fruit de la tradició escrita, sinó també de l'oral.
Com diu Frances McDormand, una de les claus de l'ofici d'interpretar
és escoltar. Més enllà del llibre durant els cinc mesos que va
durar el rodatge de la pel·lícula van consistir a escoltar les
històries d'aquest grup de persones oblidades per la societat i que
cada vegada són més presents, no només als EUA. Fou gairebé
cinema de guerrilla, un equip de 25 persones viatjant per set estats,
que són els que visita el film, on tots van acabar fent una mica de
tot i on la improvisació va ser la norma.
Tret
de l'artícle “Malas tierras (de llibertat)” de Maria Bernal a
Fotogrames de 2021.
NÚRIA
opina.
Tot
i que m'ha costat entrar en la història i al començament se m'ha
fet una mica avorrida... de mica en mica he entrat en la història i
he pogut gaudir del relat. Aquest ens aboca a uns valors de salvació
individual, cosa que, li va de perles a la permanència dels valors
que vol perpetuar el sistema econòmic actual.
Però
deixant de banda les reticències ideològiques i personals, posa al
descobert i fa visible el fracàs del sistema a l'hora de considerar
tots els seus agents. Expulsa a tots aquells que considera
innecessaris, per llençar-los on sigui quan ja no li són rendibles,
amb total i absoluta indiferència.
L'altre
dia anava al bus i tenia davant meu, dos nois d'uns 16 o 17 anys que
parlaven entre ells de les seves coses i en un moment determinat un
li explica a l'altre que el seu cosí viu a Kuwait i que allà els
pobres viuen en barris allunyats dels rics i que la policia patrulla
per aquests barris amb Bugatti i de sobte, el que explicava li diu a
l'altre: estos si que saben! Futurs càrrecs, tant és la
categoria que tinguin que, van aprenent els valors que calen.
El
film posa en valor positiu, les vides d'unes persones que s'han
passat tota la vida treballant i que amb les crisis i l'edat, ja no
són considerades útils. Donat que no tenen prou diners per poder
fer una vida tranquil·la sense preocupacions econòmiques, s'han de
reinventar. Paraula que odio per la seva connotació, el seu origen
explotador i de submissió al sistema: cal continuar essent útil a
aquest perquè et vagi esprement-.
Un
cop posades sobre la taula els meus dubtes i reticències, em
centraré només en la història. És un homenatge que la seva
protagonista Frances McDormand i la directora Chloé Zhoe fan de unes
persones grans, que viatgen per l'oest del país, amb les seves
furgonetes o caravanes que són les seves llars. De com, malgrat la
seva soledat, es donen suport les unes a les altres, tot ajudant a
fer més amable la seva difícil i arriscada vida, com a part
integrant d'una naturalesa de la qual tots formem part.
La
narració és lenta i impecable per tal de donar valor al paisatge i
al pas del temps amb els petits gestos de la vida d'aquestes persones
protagonistes del relat.
La
interpretació de l'heroïna Fern que fa Frances McDormand està
cosida i brodada amb cura. Una dona que accepta i assumeix la seva
realitat, amb molta dignitat i sense cap escarafalls.
La
pel·lícula dóna per moltes lectures, reflexions i discussions... Potser per mi, la més important és que, és la història d'un dol.
Però
penso que és una bona pel·lícula que, ha guanyat i guanyarà molt
permís i segurament marcarà tendència.
MARTINA opina.
Aquesta
producció crec que, tot i la duresa que pot llegir-se entre
línies, vaga molt la pena. No es recrea ni amb la crueltat de les
històries que acompanyen moltes vides, ni tampoc en el fet d'una
societat que accepta bàsicament als que opten per seguir uns patrons
estàndards que, no li van bé a tothom. Així com, avança a un
ritme que progressa i aplaudeix als que brindem per la vida.
Considero
que és una molt bona feina a diferents nivells. Potser el més
destacable és que, només dos dels personatges que compareixen
escenari, són actors d'ofici. Tot i això, al meu entendre, aquest
repartiment hom no el percep com amateur, ni poc compassat.
A
mi personalment m'ha portat a llocs diferents, sense deixar-me perdre
per la realitat d'un país de contrastos i on si no vas amb compte és
un escenari que, pots entrar en massa coses tristes. El que em venia
al cap, en arribar al final del relat, va ser una única frase ben
sintètica: la vida és pels que es queden i no pels que se'n van.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
Entrevista feta a la directora, des del Clarín Argentina . És molt curta però ens explica certes coses del film:
Fotogrames sempre al dia, entrevista a la directora:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada