PARLA TAMBÉ DE LA IDENTITAT, DE LA PERTINENÇA O NO A UN ESPAI DETERMINAT, AIXÒ REPRESENTA LA PLANTA QUE DÓNA NOM A LA PEL·LÍCULA, CAPAÇ DE CRÉIXER EN QUALSEVOL LLOC I ALIMENTAR A RICS I A POBRES.
Paraules
escrites per Beatriz Martínez en la seva crítica a Fotogrames, març
de 2021.
Guió,
Lee Isaac Chung.
Duració,
115 minuts.
EUA,
2020.
Premis
2020, Sundance, Gran premi del Jurat i Premi del Públic.
SINOPSI
David
és un nen coreà-americà de set anys, veu com a mitjans dels anys
80, la seva vida canviarà força, quan el seu pare decideix
anar-se'n amb tota la família a muntar una granja en una zona rural
d'Arkansas. El pare té el desig d'assolir el somni americà.
 |
| El director, Lee Isaac Chung. |
Lee
Isaac Chung explica la història de la seva família que, va arribar
de Corea del Sud als Estats Units, perseguint el somni americà a
finals dels setanta, quan ell era encara un nen.
Paraules
del director, dites a l'entrevista feta per Laura Pérez. Fotogrames,
març de 2021.
NÚRIA
opina.
En
realitat aquesta ha estat un film que hem anat a veure per
casualitat, nosaltres volíem anar a veure Druk d'en Thomas
Vinterberg- figues d'un altre paner-, però un error de cartellera
ens va portar a haver de decidir-nos per aquesta que, no ens feia cap
il·lusió a cap de les dues.
De
tota manera és un film que tot i que té els seus moments dramàtics,
és amable i condescendent amb els fets i els personatges. És un
film sincer que es pot veure amb família.
No
m'ha desagradat gens veure-la, tot el contrari.
MARTINA opina.
Aquesta
pel·lícula fa molts mesos que en fan el tràiler, anunciant que
pròximament estrenaria i francament m'havia fet sempre força
mandra. Motius pels quals no la contemplava. Apuntava a una trama
apta per tots els públics, poesia sobre la vida en família i un
relat florit de la vida banal que, pensava que no em fascinaria.
Per
tot, ens hi hem trobat accidentalment, perquè ens hem citat al
cinema Balmes que estava tancat per ser dimarts i amb la política
COVID en dansa i després de córrer en cerca d'una alternativa en
aquell horari. Un cop ficades en una sala, reconec que he pogut
gaudir-ne i fins i tot trobar-li forces virtuts.
És
una història que pel meu gust està ben empaquetada, on tots els
personatges tenen la profunditat suficient perquè puguis conèixer a
fons i simbolitza la vitalitat de lluitar per la llibertat individual
en societat.
Amb
valors, optimista i integradora crec que aquest relat segueix la
història d'un matrimoni. Una parella actual que dubta, contempla el
fracàs de la unió i que en construir una família, troba en els
fills, el motor de lluita pels seus somnis. Explorant en aquest
procés, d'entrar en les entranyes dels entrebancs que s'imposen en
aquest camí, aprenent a trampejar i fer pinya, acompanyant també,
als qui es fan grans del seu voltant.
En
tot cas m'ha semblat una celebració de la vida, un puzle senzill que
apunta totes les etapes que la componen i convertint-se així en una
opció d'entreteniment que, considero molt competent per una sessió
de cine familiar.
SOBRE
LA PLANTA MINARI QUE DÓNA NOM AL FILM
És
una planta que va portar la meva àvia i ni tant se val m'agrada
menjar-la. M'agradava perquè era l'oportunitat d'anar a jugar al
riu, mentre ella la recollia. Era un moment per estar junts. És molt
medicinal i purifica l'aigua i la terra. El curiós és que no
s'utilitza la primera collita, sinó la segona que creix més forta.
Paraules
del director, dites a l'entrevista feta per Laura Pérez. Fotogrames,
març de 2021.
QUI LA PRODUEIX?
La
productora Plan B d'en Brat Pitt.
Al
director li va agradar molt treballar amb ells, ja que li agrada molt
allò que fan, puix que moltes de les seves pel·lícules americanes
del sud preferides, són seves. Diu que són molt llestos que saben
molt de cinema que el van ajudar molt amb les seves anotacions i amb
el seu equip fantàstic.
Paraules
del director, dites a l'entrevista feta per Laura Pérez. Fotogrames,
març de 2021.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada