diumenge, 2 de maig de 2021

DRUK. "Otra ronda". Director Thomas Vinterberg.

ABANS FINS I TOT DE LA DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DE DOGMA, SEMPRE HE ESTAT BUSCANT EL MATEIX UNA SENSACIÓ DE PURESA, HONESTEDAT I VULNERABILITAT.

Paraules de l'entrevista amb el director feta per Gabriel Lerman i publicada al Dirigido por... d'abril de 2021.
Guió, Tobias Lindholm i Thomas Vinterberg.
Dinamarca, Sue, PB, 2020.
Duració 117 minuts.

SINOPSI
Quatre professors amics, amb Martín (Mads Mikkelsen), com a pedra angular protagonista, prenen la decisió de seguir la teoria del psiquiatrae noruec Finn Skarderud, qui sosté que el cos humà té un dèficit d'alcohol del 0,05%, i així, bevent prou per cobrir aquest dèficit, podran reactivar el seu cos i la seva ment per sortir de l'ensopiment en el qual viuen, producte de l'edat.
Escrit per Israel Paredes Badia, “Brindar por el fin del mundo”, a Dirigido por..., abril 2021.

El director Thomas Vinterberg i l'actor Mads Milkkelsen.

AQUESTA PEL·LÍCULA ENS PARLA DE TOTS ELS QUE NO NOMÉS HAN OBLIDAT ELS SEUS SOMNIS, SINÓ TAMBÉ COM VIURE EN EL PRESENT.
Paraules de Mads Mikkelsen, a Fotogrames, abril de 2021.

NÚRIA opina.

Aquesta pel·lícula no em podia resultar indiferent, donades la meva història de proximitats i perjudicis amb les conseqüències de l'alcohol,
Malgrat això i per salut mental- si no no l'hauria anat a veure- he procurat deslligar la meva història de la que estava veient a la pantalla, i evitar al meu rebuig instintiu i instantani de tot allò que té a veure amb el consum de drogues.
Allò que m'ha interessat més del plantejament de la història és l'atracció que les drogues exerceixen sobre els individus, en pro de l'obtenció d'un benestar immediat. Com aquest benestar d'obtenció immediata i sense cap altre esforç que el seu consum, t'omple del desig de perllongar-lo i com el cos es va adaptant, de tal manera que, cada vegada necessita més consum i més sovint. Fins al punt que, arriba un moment que ha traspassat la fina línia invisible de perdre el control sobre el consum i sense que te n'hagis adonat... Llavors sense saber-ho ja ets un addicte i t'has lliurat a la seva esclavitud.
No pretenc fer ni un judici moral, ni psicològic- el director tampoc el fa- de l'arrossegament individual buscat, però no desitjat, ni dels danys col·laterals que entomen les persones estimades del teu entorn immediat, tampoc el film hi entra.
Al marge d'aquesta reflexió més individualista i que, el film tracta més abastament pel seu desenvolupament dramàtic. També crec que està bé reflexionar de com de ben acceptada està aquesta droga en el teixit social de la societat danesa, però també de la nostra. Totes les celebracions a partir de l'adolescència van acompanyades amb alcohol i si no, sembla que no són celebracions.
Em pregunto, que hem de fer com a societat amb una droga tan acceptada socialment i tan arrelada? Ho deixem tal com està?, o com a éssers del planeta, egocèntrics, antropocèntrics, egoistes i arrogants, algun dia deixarem de pensar en el nostre benestar i satisfacció immediata? Potser algun dia, mirarem més enllà de nosaltres cap al nostre entorn i ens meravellarem i ens adonarem que no som res, ni el centre de res, i potser llavors farem alguna cosa o entrarem en un estat catatònic de borratxera permanent, per no perdre la nostra suposada llibertat individual?... Potser ja som aquí?
Pel·lícula ben feta que si vols, et fa pensar.
Aprofito per reclamar la legalització de totes les drogues, així el negoci pagarà els seus impostos, com ho fan l'alcohol i el tabac.

MARTINA opina.

Amb aquesta proposta, quatre professors (homes tots) i a tall d’experiment, es confabulen emparats amb la idea d’investigar. Al·leguen estudiar, les conseqüències de mantenir una taxa d’alcohol constant en sang, en la seva vida diària. Així s’il·lustra, amb la seva història, un relat complex, profund, sofisticat i metafòric. Un escenari on en puritat, cada personatge viu un trajecte diferent. No obstant això, tots estan convençuts i en dosis diferents, del que fan. Justifiquen l’absurditat de trencar amb la legalitat laboral, sota la justificació d'aconseguir uns resultats més brillants, sense tenir en compte els trastorns autodestructius que comporta i els evidents danys col·laterals a tercers.
Reconec que la societat on s’ubica tot això, Dinamarca, sempre l’he sentida llunyana. Des de la distància, també m’interessa aquell context, ja que compleixen molts dels somnis de societat extraordinària i transparent que, en el meu marc mental admiro. Però em considero asèptica en percebre-la com a ideal. M’intento explicar, d'allà m’interessa la declarada prioritat en l’entesa de l’espai públic i els recursos compartits. Però em sorprèn la complexitat individual dels seus habitants. El percebo com un entorn, on les xifres denoten dosis molt altes d’insatisfacció personal i crec que em costa sentir-me del tot identificada amb el seu sarcasme, sempre vinculat amb el patiment.
Crec que val la pena veure-la, ja que suposo que amb clau d’humor, aposta per una clara mofa del millor analgèsic que utilitza la nostra espècie. Jo he interpretat una clara metàfora de l’argument popular “mal de muchos consuelo de tontos”, en el que molts busquem no haver de qüestionar ni el que fem, ni el perquè, ni el si és el que més ens convé tot i que, a d’altres els hi pot anar bé.

Més informació a Filmaffinity, premis i crítiques variades, discrepants i interessants:
Cartellera de Barcelona:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada