ÉS
UNA PEL·LÍCULA GESTADA PER UNA DONA, PROTAGONITZADA PER UNA ALTRA
DONA I DEDICADA A LES DONES DE SREBRENICA I ALS SEUS 8.372 FILLS,
PARES MARITS, GERMANS, COSINS I VEÏNS ASSASSINATS. UN FILM QUE TORNA
A DEMOSTRAR L'ENORME CAPACITAT DEL CINEMA COM A EINA PEDAGÒGICA I EL
SEU VALOR AMB RELACIÓ A LA MEMÒRIA HISTÒRICA.
Escrit
per Albert Galera en el seu article, “La masacre de Srebrenica”
per Dirigido por , abril de 2021.
Direcció i guió, Jasmila Zbanic.
Bòsnia i Hercegovina, Àustria, Romania, Holanda, Alemanya, Polònia,
França, Noruega, Turquia, 2020.
Duració,
101 minuts.
EL TÍTOL
La
realitzadora parteix d'un títol bíblic que, remarca les virtuts
d'algunes persones, les mares i dones de Srebrenica que, malgrat
haver perdut tots els homes de la seva família, no busquen venjança,
sinó la veritat i la justícia.
Tret
de l'article de Roger Salvans, “Interpretando los límites del
horror” per Fotogrames de maig de 2021.
SINOPSI
L'onze
de juliol de 1995 més de 8.000 homes i nens musulmans bosnians van
ser assassinats a Srebrenica per les forces sèrbies en una zona que,
en principi, estava sota la protecció d'un destacament holandès de
l'ONU.
Aida,
una traductora de les Nacions Unides, intenta salvar a la seva
família quan les tropes del general Mladic prenen la ciutat.
Tret
de l'article de Roger Salvans, “Interpretando los límites del
horror” per Fotogrames de maig de 2021.
 |
| La directora Jasmila Zbanic. |
Gira
tota ella al voltant del conflicte que la va marcar quan era una
adolescent i va viure en primera persona el setge de Sarajevo.
Guanyadora
de l'Os d'Or amb el seu primer llarg, Grbanica (El secreto de Esma)
2006.
Tret
de l'article de Roger Salvans, “Interpretando los límites del
horror” per Fotogrames de maig de 2021.
LA
DIRECTORA DIU:
Un
rol fictici que es mou en un escenari real... per això tenia clar
que el relat s'havia d'ajustar a què va passar, fins arribar a
l'extrem que, tots els diàlegs del general Mladic- l'executor de la
massacre- són transcripcions dels vídeos que es van gravar aquells
dies.
Que
es conegui i es recordi aquesta tragèdia és el millor premi.
Tret
de l'article de Roger Salvans, “Interpretando los límites del
horror” per Fotogrames de maig de 2021.
NÚRIA
opina.
Aquesta
és la pel·lícula imprescindible de l'any... Sobretot perquè la
denúncia i el coneixement dels fets horribles que han passat o,
estan passant al costat de casa nostra- i avui casa nostra és el
món- és el primer pas per poder fer justícia i també per una
finalitat pedagògica necessària, perquè els fets no tornin a
succeir.
Malgrat
que podríem pensar que, la narració de fons de l'Aida intentant
salvar la seva família, esborrona la narració substancial de fons,
és tot el contrari i, ja que situa a l'espectadora en una situació
d'empatia dramàtica que, ens permet transitar per la narració
encaminadament.
Crec
que no cal dir gaire cosa més llevat no sigui gràcies, Jasmila
Zbanic per la teva terrible i preciosa pel·lícula i a veure si
aprenem a no deixar que aquestes coses passin...
MARTINA opina.
Aquesta
proposta necessària i per desgràcia real, explica un punt de vista
del conflicte bosnià, que potser és conegut per molts, però que no
per aquest fet, crec que sigui en si menys significatiu.
Una
intèrpret que treballa per l'ONU, una veu que ha de traduir ordres i
que en directe pateix la salvatge guerra que sacrifica la vida dels
seus. Un marc erroni, on s'evidencià un cop més, la falta d'eines
del sistema per frenar la barbàrie.
Aquesta
proposta, tot i el fons complex del seu relat, considero que suma en
la construcció de la memòria. A més crec que aporta una
perspectiva que simbòlicament representa moltes coses. Entre
d'altres, en destaco la figura de la mediació, com a voluntat
d'intervenir en un conflicte i en aquest cas per la falta de
capacitat per fer-ho positivament.
Pel
meu gust val la pena, ja que, potser parlant de les debilitats de
l'engranatge que hem construït, tot i que implica posar el dit a la
llaga, també pot fomentar la tristesa col·lectiva. Una consciència
de grup, que qui sap si pot deixar per tot l'interior dels individus,
una forta càrrega que ens responsabilitzi de cada un dels nostres
actes.
Un
pes que tant de bo ens empenyi cap a la millora.
PEL·LÍCULES QUE CAL VEURE PER APROPAR-SE A LA GUERRA DE BOSNIA.
Underground. Emir Kusturica, 1995.
En tierra de nadie. No Man's Land. Danis Tanovic, 2001.
As If I Am Not There. Juanita Wilson, 2010.
Halimin put. Harsen A. Ostojic, 2012.
Krugovi. Srdan Golubovic, 2013.
Grbavica. Jasmila Zbanic, 2006.
La fitxa completa, premis i crítiques:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada