diumenge, 16 de maig de 2021

QUO VADIS, AIDA


ÉS UNA PEL·LÍCULA GESTADA PER UNA DONA, PROTAGONITZADA PER UNA ALTRA DONA I DEDICADA A LES DONES DE SREBRENICA I ALS SEUS 8.372 FILLS, PARES MARITS, GERMANS, COSINS I VEÏNS ASSASSINATS. UN FILM QUE TORNA A DEMOSTRAR L'ENORME CAPACITAT DEL CINEMA COM A EINA PEDAGÒGICA I EL SEU VALOR AMB RELACIÓ A LA MEMÒRIA HISTÒRICA.
Escrit per Albert Galera en el seu article, “La masacre de Srebrenica” per Dirigido por , abril de 2021.

Direcció i guió, Jasmila Zbanic.

Bòsnia i Hercegovina, Àustria, Romania, Holanda, Alemanya, Polònia, França, Noruega, Turquia, 2020.
Duració, 101 minuts.

EL TÍTOL

La realitzadora parteix d'un títol bíblic que, remarca les virtuts d'algunes persones, les mares i dones de Srebrenica que, malgrat haver perdut tots els homes de la seva família, no busquen venjança, sinó la veritat i la justícia.
Tret de l'article de Roger Salvans, “Interpretando los límites del horror” per Fotogrames de maig de 2021.

SINOPSI

L'onze de juliol de 1995 més de 8.000 homes i nens musulmans bosnians van ser assassinats a Srebrenica per les forces sèrbies en una zona que, en principi, estava sota la protecció d'un destacament holandès de l'ONU.
Aida, una traductora de les Nacions Unides, intenta salvar a la seva família quan les tropes del general Mladic prenen la ciutat.
Tret de l'article de Roger Salvans, “Interpretando los límites del horror” per Fotogrames de maig de 2021.

La directora Jasmila Zbanic.
L'OBRA DE LA DIRECTORA
Gira tota ella al voltant del conflicte que la va marcar quan era una adolescent i va viure en primera persona el setge de Sarajevo.
Guanyadora de l'Os d'Or amb el seu primer llarg, Grbanica (El secreto de Esma) 2006.
Tret de l'article de Roger Salvans, “Interpretando los límites del horror” per Fotogrames de maig de 2021.
LA DIRECTORA DIU:
Un rol fictici que es mou en un escenari real... per això tenia clar que el relat s'havia d'ajustar a què va passar, fins arribar a l'extrem que, tots els diàlegs del general Mladic- l'executor de la massacre- són transcripcions dels vídeos que es van gravar aquells dies.
Que es conegui i es recordi aquesta tragèdia és el millor premi.
Tret de l'article de Roger Salvans, “Interpretando los límites del horror” per Fotogrames de maig de 2021.

NÚRIA opina.
Aquesta és la pel·lícula imprescindible de l'any... Sobretot perquè la denúncia i el coneixement dels fets horribles que han passat o, estan passant al costat de casa nostra- i avui casa nostra és el món- és el primer pas per poder fer justícia i també per una finalitat pedagògica necessària, perquè els fets no tornin a succeir.
Malgrat que podríem pensar que, la narració de fons de l'Aida intentant salvar la seva família, esborrona la narració substancial de fons, és tot el contrari i, ja que situa a l'espectadora en una situació d'empatia dramàtica que, ens permet transitar per la narració encaminadament.
Crec que no cal dir gaire cosa més llevat no sigui gràcies, Jasmila Zbanic per la teva terrible i preciosa pel·lícula i a veure si aprenem a no deixar que aquestes coses passin...

MARTINA opina.

Aquesta proposta necessària i per desgràcia real, explica un punt de vista del conflicte bosnià, que potser és conegut per molts, però que no per aquest fet, crec que sigui en si menys significatiu.
Una intèrpret que treballa per l'ONU, una veu que ha de traduir ordres i que en directe pateix la salvatge guerra que sacrifica la vida dels seus. Un marc erroni, on s'evidencià un cop més, la falta d'eines del sistema per frenar la barbàrie.
Aquesta proposta, tot i el fons complex del seu relat, considero que suma en la construcció de la memòria. A més crec que aporta una perspectiva que simbòlicament representa moltes coses. Entre d'altres, en destaco la figura de la mediació, com a voluntat d'intervenir en un conflicte i en aquest cas per la falta de capacitat per fer-ho positivament.
Pel meu gust val la pena, ja que, potser parlant de les debilitats de l'engranatge que hem construït, tot i que implica posar el dit a la llaga, també pot fomentar la tristesa col·lectiva. Una consciència de grup, que qui sap si pot deixar per tot l'interior dels individus, una forta càrrega que ens responsabilitzi de cada un dels nostres actes.
Un pes que tant de bo ens empenyi cap a la millora.

PEL·LÍCULES QUE CAL VEURE PER APROPAR-SE A LA GUERRA DE BOSNIA.
Underground. Emir Kusturica, 1995.
En tierra de nadie. No Man's Land. Danis Tanovic, 2001.
As If I Am Not There. Juanita Wilson, 2010.
Halimin put. Harsen A. Ostojic, 2012.
Krugovi. Srdan Golubovic, 2013.
Grbavica. Jasmila Zbanic, 2006.

La fitxa completa, premis i crítiques:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada