dissabte, 18 de setembre de 2021

FIRST COW. Directora, Kelly Reichardt.

QUAN SEMBLAVA QUE EL GÈNERE- WESTERN- HAVIA TRANSITAT PER TOTS ELS CAMINS POSSIBLES, UNA VACA (LA PRIMERA DE TOTES, I MIRA QUE HEM VIST RAMATS EN ELS WESTERNS!) ENS ENSENYA COSES QUE NO HAVÍEM VIST MAI ABANS. EL GRAN CINEMA POT FER MIRACLES.
Paraules de CarlosF. Heredero en l'editorial de la revista Caiman, maig de 2021.

Guió Kelli Reichardt i Jonathan Raymond.
EUA.
Duració, 121 minuts.

SINOPSI

Explica la història d'un cuiner (Jonh Magaro), contrartat per una expedició de caçadors de pells en l'estat d'Oregon el 1820, també d'un misteriòs xinés
(Orion Lee) que fuig d'uns homes que el persegueixen i de la creixent amistat entre tots dos que es desenvoluparà en un territori hostil.
Tret de Filmafinnity.
La directora Kelly Reichardt

NÚRIA opina.

Aquest és un cinema que captiva a través de la imatge amb una narració lenta i pausada que t'obliga a entrar en la història a traves de les vides d'uns personatges que, acostumen a ser perdedors. És per mitjà d'ells que et vas situant en el context social o espacial on es desenvolupen.
Cinema per gent que no vol tenir pressa i pot estar atenta als detalls i furgar més enllà de la superfície.
Una visió molt interessant sobre el naixement de qui després serà una gran nació EUA i malgrat la seva evident decadència, encara es mostra atractiva per molta gent que, creu que en aquell país tindrà una oportunitat per millorar les seves condicions vitals.
Kelly Reichardt, una directora que admiro i que està marcant pautes en la història del cinema independent els EUA.
Per cinèfiles o “disfrutadores”.

MARTINA opina.
Aquesta pel·lícula teníem ganes de veure-la, donat que la directora és d'una creativa a qui la Núria té molta admiració i de qui se'n parla força positivament i perquè diuen que, és capaç de parlar d'allò que l'imaginari col·lectiu vol sentir, però des de l'òptica dels que mai són escoltats.
A mi em sembla que és una d'aquelles propostes que, conceptualment m'agrada més que no pas com la visc quan estic fent-ne d'espectadora. Doncs avança lentament, apropant el focus del seu objectiu amb una visió molt artesanal, on els personatges es van construint a foc lent. Crec que per mi, tanta profunditat i a ritme de tortuga tranquil·la m'enfosqueix aquesta marxa.
Crec que, novament puc dir que gaudeixo profundament de poder compartir el cine amb la Núria. Tot i que vivint-lo des de llocs molt diferents. Vull dir, que sobretot amb opcions com aquesta obra, m'adono de com m'agrada tenir unes preferències divergents, sense renunciar a conèixer el que ella vol veure. Segurament sumen les expectatives o el que espero o puc processar, al seure en una butaca després de treballar tot el dia darrera una pantalla fent burocràcia. Crec que amb la diversitat s'aprèn, m'enriqueix el que ella tria i amb el què em suggereix, he pogut anar definit els meus propis criteris.

Filmografia de la Kelly Reichardt:
Fitxa completa del film i veureu la quantitat de premis que ha guanyat:
La crítica que fa Eulàlia Iglesies en el "Confidencial", aporta elements d'interpretació nous, pel que fa a qüestions de gènere:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada