UN
SUBSTRAT LÍRIC PRENYAT DE NEGRES PRESAGIS I QUE SEMBLA DESAFIAR-SE A
ELL MATEIX- Leo Carax- EN CADA NOVA PEL·LÍCULA QUE DIRIGEIX.
Paraules
de Sergi Sanchez en la seva crítica, “Contra la ley de la
gravedad”, a la revista Caimán Cuadernos de Cine, setembre de
2021.
Premi al millor director al Festival de Cannes, 2021.
Duració, 140 minuts.
SINOPSI
Henry
és un monologuista còmic d'humor incisiu i fosc. Ann és una
cantant de renom internacional. Junts són el centre d'atenció de
totes les mirades i formen una parella feliç i envoltada de glamur.
L'arribada de la seva filla Annette, excepcional i misteriosa els
canviarà la vida.
 |
| El director Leos Carax. |
Tenia
ganes de veure aquesta pel·lícula, ja que, el seu director Leos
Carax m'interessa força, sobretot perquè és capaç de sorprendre't
en cada un dels seus films i així ha estat en aquest.
Una
fantasia metafòrica plena de berrugues i referents culturals,
Pinotxo, la Bella i la Bestia, Èdip, Faust i altres.
Seguint
la moda i sense trencar els rols de gènere que a cadascú li
pertoca, les dones guanyen per bones, per intel·ligents i perquè
estimen de veritat i els homes perden per dolents per enamorar-se
sense arribar a estimar, per egoistes i per manipuladors a través
del domini i la seducció... no vull continuar perquè potser és
massa evident i simple tot allò que puc arribar a dir.
És un
film que amb el pas dels dies i la maduració de l'efecte inicial,
s'ha anat desinflant i tot i que és un film ben treballat, per part
de l'equip d'actors i equip artístic i tècnic, no li trobo altre
valor que el d'un musical original i ben fet que distreu per passar
una estona.
Ja és
tota una qualitat en el cinema, però m'agrada que em sacsegin una
mica més!
MARTINA opina.
Aquesta
obra permet entrar en un món de fantasia, sense necessitat d'haver
de reflexionar en res concret. Embolicada la història en aquest món
va fent tombs sense un dibuix clar.
Personalment,
Adam Driver embadaleix amb el seu carisma, talent i capacitat per, representar com a actor, tots els registres i en aquest sentit, allà on actuï em
costa veure gaire més. M'agrada molt com treballa, la seva
profunditat i sobretot em deleixo amb la seva capacitat per submergir
als espectadors en la seva complexitat, de persona civilitzada però, individual i particular.
Pel
que fa a la història, comentar només que darrere de la dramatúrgia,
aquesta obra, s'allarga un xic massa i té un final que tampoc em va
portar enlloc. Però, aquesta observació, per mi és menor i en
general, tot i encara rascar a on volia anar a parar, m'ha traslladat
a un món sense moral, on com sempre l'amor trenca amb el confort.
Fitxa tècnica completa i crítiques al Filmaffinity:
Existeix res més a contracorrent, avui, que abraçar un cert elitisme?
diu Manu Yañez en la seva crítica a Fotogrames:
Petita presentació a Cannes amb el director i Marion Cotillard:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada