UNA
PROMETEDORA APOSTA PER LA NECESSITAT DE MOSTRAR A DONES REALS QUE
COMPARTEIXEN, ES DIVERTEIXEN I PARLEN DE FUTUR ENCARA QUE SIGUI
INCERT.
Paraules
d'Elsa Tésar en la seva crítica de setembre de 2021 per Caimán
Cuadernos de Cine.
Guionista,
Marina Rodriguez Colás.
España,
2021.
Premi
del Public al Festival de Màlaga, 2021.
Duració,
91 minuts.
SINOPSI
Marta,
Desi, Soraya i Bea, són amigues inseparables d'un barri de la
perifèria de Barcelona. Marta torna al barri, obligada per les
circumstàncies i es trobarà amb les seves amigues que la reben amb
els braços oberts. Tot fent pinya, passaran els seus encontres i
desencontres i en aquests anar fent cadascuna d'elles trobarà el seu
camí.
 |
| La directora Carla Rodriguez Colás s'estrena en la direcció de ficció amb aquest llarg, escrit per la seva germana Marina i rodat en el extraradi que la veure créixer, Cornellà de Llobregat, com a homenatge a un lloc bell allunyat dels estereotip aliens. Tret de la revista Fotogrames, setembre de 2021. |
NÚRIA opina.
No
estava convençuda de proposar anar a veure aquesta pel·lícula,
pensava que potser seria la típica comèdia d'adolescents de barri
“desmadrades”, a la catalana. Finalment vaig considerar la
possibilitat d'estudi antropològic d'una edat que cada vegada em
queda més allunyada...
Res
més allunyat de les meves pobres i tristes expectatives, m'ha
agradat molt.
M'ha
agradat molt perquè és una història autentica, fresca i real que
com aquell que no vol et planteja moltes qüestions interessants: la
importància de tenir una identitat per poder assolir una tasca
creativa amb autenticitat, la importància de sentir-se acomboiat per
un entorn que et coneix, t'accepta tal com ets i t'estima, no cal
donar explicacions per ser acollida... I, posar a “pique” i
qüestionar la societat que estem acceptant sense reserves, on és
més important el que aparentes ser que, allò que en realitat ets,
perquè t'acabes volent creure la teva pròpia mentida. També he
trobat interessant des de la perifèria de la ciutat, criticar el
mite que, tot cosa important passa al centre a la gran ciutat...
Aposto
per aquestes directores o tors que furguen en el seus orígens sense
por i amb molt talent i creativitat.
Felicitats
Carol Rodriguez per oferir-nos aquesta teva primera i bona
pel·lícula!
MARTINA opina.
Aquesta
pel·lícula crec que reafirma el talent en l'ecosistema català a
diferents nivells. El més significatiu és el repartiment, amb uns
personatges molt ben construïts, d'una realitat plena d'autenticitat
i amb un relat capaç d'acotar bé allò que explica.
Potser
el que menys m'ha agradat és el ritme, fins arribar al desenllaç la
història. Donat que el fet identitari, considero que és el que
requereix de més reflexió i en aquest sentit en aquesta història
suma segur.
La
recomano, i m'ha fet pensar que, quan parlen de que "la cultura
és local", és justament el que m'ha passat al veure
aquesta obra. Vull dir que només el nom de "Sant Idelfons"
per mi significa un barri molt dens, lleig, gris i que està
connectat amb la ciutat amb línia blava del Metro. Amb això no vull
dir que, caldria rascar que volen dir aquestes idees preconcebudes
d'aquest entorn, senzillament ho destaco pel fet de que l'experiència
segur que hagués sigut diferent sense les mateixes i pensava en el
valor afegit o no d'aquesta realitat.
En
poques paraules, m'agrada molt el retrat d'unes noies sofisticades,
de costums, vitals i que defensen el seu treball en acceptar d'on
vénen per viure millor.
Fitxa completa i altres crítiques:
Entrevista amb la directora:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada