diumenge, 19 de setembre de 2021

CHAVALAS. Directora, Carol Rodriguez Colàs.

UNA PROMETEDORA APOSTA PER LA NECESSITAT DE MOSTRAR A DONES REALS QUE COMPARTEIXEN, ES DIVERTEIXEN I PARLEN DE FUTUR ENCARA QUE SIGUI INCERT.
Paraules d'Elsa Tésar en la seva crítica de setembre de 2021 per Caimán Cuadernos de Cine.

Guionista, Marina Rodriguez Colás.
España, 2021.
Premi del Public al Festival de Màlaga, 2021.
Duració, 91 minuts.
SINOPSI
Marta, Desi, Soraya i Bea, són amigues inseparables d'un barri de la perifèria de Barcelona. Marta torna al barri, obligada per les circumstàncies i es trobarà amb les seves amigues que la reben amb els braços oberts. Tot fent pinya, passaran els seus encontres i desencontres i en aquests anar fent cadascuna d'elles trobarà el seu camí.
La directora Carla Rodriguez Colás s'estrena en la direcció de ficció amb aquest llarg, escrit per la seva germana Marina i rodat en el extraradi que la veure créixer, Cornellà de Llobregat, com a homenatge a un lloc bell allunyat dels estereotip aliens.
Tret de la revista Fotogrames, setembre de 2021.

NÚRIA opina.

No estava convençuda de proposar anar a veure aquesta pel·lícula, pensava que potser seria la típica comèdia d'adolescents de barri “desmadrades”, a la catalana. Finalment vaig considerar la possibilitat d'estudi antropològic d'una edat que cada vegada em queda més allunyada...
Res més allunyat de les meves pobres i tristes expectatives, m'ha agradat molt.
M'ha agradat molt perquè és una història autentica, fresca i real que com aquell que no vol et planteja moltes qüestions interessants: la importància de tenir una identitat per poder assolir una tasca creativa amb autenticitat, la importància de sentir-se acomboiat per un entorn que et coneix, t'accepta tal com ets i t'estima, no cal donar explicacions per ser acollida... I, posar a “pique” i qüestionar la societat que estem acceptant sense reserves, on és més important el que aparentes ser que, allò que en realitat ets, perquè t'acabes volent creure la teva pròpia mentida. També he trobat interessant des de la perifèria de la ciutat, criticar el mite que, tot cosa important passa al centre a la gran ciutat...
Aposto per aquestes directores o tors que furguen en el seus orígens sense por i amb molt talent i creativitat.
Felicitats Carol Rodriguez per oferir-nos aquesta teva primera i bona pel·lícula!

MARTINA opina.

Aquesta pel·lícula crec que reafirma el talent en l'ecosistema català a diferents nivells. El més significatiu és el repartiment, amb uns personatges molt ben construïts, d'una realitat plena d'autenticitat i amb un relat capaç d'acotar bé allò que explica.
Potser el que menys m'ha agradat és el ritme, fins arribar al desenllaç la història. Donat que el fet identitari, considero que és el que requereix de més reflexió i en aquest sentit en aquesta història suma segur.
La recomano, i m'ha fet pensar que, quan parlen de que "la cultura és local",  és justament el que m'ha passat al veure aquesta obra. Vull dir que només el nom de "Sant Idelfons" per mi significa un barri molt dens, lleig, gris i que està connectat amb la ciutat amb línia blava del Metro. Amb això no vull dir que, caldria rascar que volen dir aquestes idees preconcebudes d'aquest entorn, senzillament ho destaco pel fet de que l'experiència segur que hagués sigut diferent sense les mateixes i pensava en el valor afegit o no d'aquesta realitat.
En poques paraules, m'agrada molt el retrat d'unes noies sofisticades, de costums, vitals i que defensen el seu treball en acceptar d'on vénen per viure millor.

Fitxa completa i altres crítiques:
Entrevista amb la directora:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada