LIVING. Director, Oliver Hermanus.

ELS FONAMENTALISTES ESTARAN TREIEN FUM DAVANT DE SEMBLANT SACRILEGI, NI MÉS NI MENYS QUE, UN REMAKE DE “VIVIR” (IKURU) (1952), OBRA MESTRA DE KUROSAWA. PERÒ AQUELLS QUE ENTENEN QUE EN CINEMA RES ÉS SAGRAT, S'APRAPARAN AMB CURIOSITAT CAP A AQUEST REPTE.

Escrit per Jordi Batlle Caminal en la crítica per Fotogrames, gener de 2023.

Guió, Kazuo Ishiguro, segons el film d'Akira Kurosawa, Vivir.

Regne Unit, Japó, Suècia 2022.

Duració, 102 minuts.

SINOPSI

Williams és un funcionari que treballa en una monòtona oficina a Londres dels anys cinquanta. Un càncer terminal el porta a replantejar-se la seva vida i vol fer alguna cosa que sigui rellevant.

El guionista Ishiguro, el actor protagonista Bill Nighy i el directot Oliver Hermanus.

UN GUIONISTA DE LUXE

Que un Premi Nobel de Literatura de 2017, assumeixi la tasca de guionista no és massa comú. Kazuo Ishiguro ( Nagasaki Japó 1954). Ja havia portat dues de les seves obres al cinema, “Nunca me abandones” i “Los restos del dia”, i havia tingut altres implicacions amb altres projectes audiovisuals. Però mai havia tingut una implicació tan rotunda com en aquesta readaptació anglesa de “Vivir”o (Ikiru) (Akira Kurosawa, 1952) de la que ha sigut el veritable motor i en la que fa també de productor executiu.

Explica Ishiguro que, feia temps que volia que algú fes una versió britànica del clàssic japonès Vivir (Ikuro), una pel·lícula que sempre m'ha agradat. La vaig veure per primera vegada quan era petit i em va impactar molt.

Entre el Tòquio de Kurosawa i el Londres de 1953, el novel·lista va veure moltes semblances, Havia anat a viure a Anglaterra quan tenia cinc anys i en la manera que ambdós països es reconstruïen, després de la Segona Guerra Mundial i l'estoïcisme de la seva població, va trobar moltes similituds.

En “Vivir” (Ikuru) vaig trobar inspiració, perquè allò que explicava és que la teva existència pot tenir un sentit, malgrat que la teva vida hagi sigut molt discreta. Per mi aquesta és una idea meravellosa.

Paraules dites pel guionista i productor del film, Kazuo Ishiguro, en una entrevista de Laura Pérez, per a Fotogrames de gener de 2023.

DEL GUIÓ

El llibret de Ishiguro, segueix amb força fidelitat la pel·lícula de Kurosawa però, al mateix temps és més fidel a una certa estètica i tonalitat del cinema britànic que, als conceptes essencials del guió de Kurosawa.

Escrit per Quim Casas en la seva crítica pel Dirigido por, febrer de 2023.

NÚRIA opina.

Aquesta pel·lícula és un petit bombonet, amb més valor literari i filosòfic que, cinematogràfic... No és el tipus cinema que molta gent busca, ja que és massa assossegada i subtil i se centra en les coses petites. També cal considerar que en aquesta societat en què vivim, a poca gent li interessa, la vida d'un home gris i vell, en el seu tram final, després que li diagnostiquin un càncer terminal, situada en un context històric d'època de fa setanta-cinc anys.

Molt aconsellable, per gent que no vol, ni espera, emocions fortes i vol donar una oportunitat de sortida a la seva compassió i tendresa cap a la vellesa.

MARTINA opina.

Tinc la sort que la Núria sempre està molt informada de què hem de veure de la cartellera, també de quina feina hi ha darrere de cada obra i que a més en acabat procura explicar-me el context per tal de poder ubicar degudament el que hàgim vist.

En aquest cas, vam triar Living, que és una pel·lícula dramàtica britànica de 2022, adaptada de la pel·lícula japonesa de 1952 (Vivir (Ikiru) dirigida per Akira Kurosawa), que alhora es va inspirar en la novel·la russa de 1886 (La mort d'Iván Ilich de León Tolstoi). La peça està ambientada a Londres del 1953 i amb una trama ben banal, senzillament, descriu la vida d’un home gris. Una persona que quan s'adona que està viu, ja s'enfronta a una malaltia mortal i li queda poca perspectiva de vida.

Pel meu gust, aquesta és una opció, sobretot per aquella gent que com el protagonista d’aquesta història, tenen l’hàbit de destinar una tarda a la setmana al cinema. Pels que sense pressa, poden gaudir d’un relat que no aporta res de nou i que es limita a traslladar-nos a un temps passat. Amb la construcció curosa d’uns personatges dels qui se’n dona informació suficient, però que donat que no ens saps quasi res, perquè són elements estructurals per sostenir la història del seu protagonista, sustenten el teu interès per saber-ne una mica més. M’ha agradat, perquè flueix, mantenint la intriga necessària, tot i ser molt previsible el què vindrà.

Fitxa completa, crítiques i altres informacions:

https://www.filmaffinity.com/es/film604433.html