divendres, 3 de febrer del 2023

BABYLON. Director, Damien Chazelle.

LA GRAN MENTIDA DEL CINEMA, MALGRAT TOT, VAGA LA PENA. QUE LES VÍCTIMES I ELS SOMNIS TRENCATS FORMEN PART DEL JOC I QUE LES LLUMS ALIMENTEN A LES OMBRES
De la crítica de Pablo Vázquez per Fotogrames, gener de 2023.

Guió, Damien Chazelle.

EUA, 2022.
Duració, 188 minuts.
SINOPSI
Ambientada a Los Angeles durant els anys vint, explica una història d'ambició i excessos desmesurats que, explica l'ascens i caiguda d'alguns personatges, durant una època de desenfrenada decadència i depravació en les albors de Hollywood.
Full informatiu cinemes Verdi.

DE QUÈ VA?

En el seu trajecte per obrir-se camí a Hollywood Manny Torres, coneix a una aspirant a actriu que somnia en ser una estrella, Nelly LaRoyn i a Jack Conrad, un actor en la seva cúspide que, tem perdre el seu lloc amb l'arribada del nou invent del cinema sonor.
Fotogrames, gener de 2023.

El director, Damien Chazelle.

GESTACIÓ del FILM

El coproductor del film Padraic Murphy va ajudar a Chazelle amb la investigació per fer la pel·lícula, localitzant entrevistes difícils de trobar, testimonis orals, fragments de pel·lícules i fotografies d'esdeveniments que no eren comuns. El museu Getty també va obrir els seus arxius fotogràfics a Chazelle, i historiadors com William Deverell de la USC i col·leccionistes de música com Sherwin Dunner, els van proporcionar gravacions que els van ser molt útils per aprofundir en la seva investigació. Les seves troballes van anar conformant un retrat més exhaustiu de la ciutat de Los Angeles de l'època: una comunitat ubicada en un desert que es transforma, fins a convertir-se en una ciutat de talla mundial, una evolució que no deixa de ser un microcosmos de l'experiment americà.
Paraules del director, publicades per R. Salvans a Fotogrames, gener de 2023.

CADA FILM DE CHAZELLE ÉS UN HOMENATGE AL CINEMA AMERICÀ

Si, La ciudad de las estrellas (La, La, Land) 2016, va ser una carta d'amor a Los Angeles, Babylon és una proclama malaltissa a Holliwood i una declaració de la meva passió pel cinema.
(...) Llegir sobre aquests dies, era llegir com del Titànic. Com si un tornado arrases una ciutat que, malgrat tot i els ulls de tothom, torna a aixecar-se gairebé a l'instant. Fou aquest sentit de la catàstrofe, allò que em va enganxar i em va fer pensar que, darrere de tot això hi havia una història apassionant.
Paraules del director, publicades per R. Salvans a Fotogrames, gener de 2023.

NÚRIA opina.

S'ha escrit i s'escriurà molt sobre aquesta superproducció de Hollywood tan controvertida, hi ha qui estima el film i hi ha qui el troba dolent o simplement nefast.
És o vol ser un “peliculón”, llàstima que no sigui un film per veure en família. Si fos així, ho tindria gairebé tot, entreteniment, història documentada i ficcionada, sobre la història del cinema, en la meca del cinema.
Malgrat totes les seves qualitats, no és el tipus de pel·lícula, ni que m'agradi, ni que m'entusiasmi, més aviat em deixen indiferent.
M'agrada veure aquests tipus de pel·lícula i sempre i vaig amb l'ànim que m'agradin... Però, finalment no m'acaben de fer el pes, jo soc més de petit gran cinema, petites pel·lícules que commouen i es fan grans.
Pels amants del cinema d'entremetiment i espectacle, quedaran ben servits.

MARTINA opina.
Aquesta peça representa moltes coses, mentre explica la història del cinema de manera naïf, mirant d’exposar els fets amb una visió plural i expressant la virtut d’aquest art per superar etapes. Moments clau que l’han consolidat, com a indústria motor generador d’il·lusions i fomentant la fantasia en l’imaginari col·lectiu.
El seu repartiment, la voluntat expressa de fer una obra de gran format i una durada imparable, de més de tres hores, són els ingredients principals d'aquesta creació. Dit amb poques paraules, potser em limitaria a dir, que es tracta d'una pel·lícula tant per la gent apassionada com també pels que senzillament viuen el cinema com a distracció corrent.
Crec que aquest film pot perdre molt per no veure’l a la pantalla gran, amb molta gent compartint un espai i deixant-se portar en societat pels seus vaivens constants. Per mi ha sigut una bonica velada, on un relat senzill et condueix per totes les cares d'una evolució constant i així, fent memòria, et fas conscient que tens tanta teca disponible que, difícilment podrem acabar-nos mai les existències.

Fitxa completa i crítiques a Filmaffinity: 
Entrevista durant la seva visita a Mèxc del protagonista Diego Calva i el director Damien Chazelle:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada