TRIANGLE of SADNESS. El triángulo de la tristeza. Director, Ruben Östlund.

ÖSTLUND TORNA A RECÓRRER A LA SEVA NARRATIVA EFECTISTA (i, amb una certa tendència a fer servir recursos de tall gruixut) PER PARLAR DE LES MISÈRIES QUE S'AMAGUEN SOTA L'APARENT FELICITAT DE L'ESTAT DE BENESTAR, EN AQUEST CAS APOSTANT D'UNA MANERA DIRECTE AL CAPITALISME.

Escrit per Fernando Bernal, en la seva crítica a Caimán CdC, febrer de 2023.

Direcció i guió, Ruben Ostlund.

Suècia, 2022.

Duració, 147 minuts.

SINOPSI

Després de la Setmana de la moda, Carl i Yaya, parella de models i influencers, són convidats en un creuer de luxe en un iot. Mentre la tripulació dona totes les atencions possibles als rics convidats, el capità no vol sortir de la seva cabina, malgrat que arriba la imminent nit del sopar de gala del capità. Els esdeveniments prenen un gir inesperat i l'equilibri de poder s'inverteix arran d'una gran tempesta, posa en perill el confort dels passatgers.

El director, Ruben Óstland.

NÚRIA opina.

No vull fer massa judicis de valor sobre una pel·lícula que parla d'un món, molt allunyat del meu, que m'ha encuriosit i divertit.

Les sàtires salvatges i grotesques com aquesta, la majoria de vegades, em diverteixen quan van dirigides a minories que tenen uns privilegis desmesurats amb relació a la resta de la població.

Entenc que, la pel·lícula és força banal i es queda a un nivell força superficial, com el món que descriu. Però crec que, per ser com és i el que és, una pel·lícula comercial que a la gent li fa gràcia, precisament, perquè és lacerant, però no acaba de fer mal a ningú, ni et porta a territoris emocionals que et remoguin res.

Per totes aquelles persones que els agrada de tant a quant anar al cine a distreure's, tot veient alguna cosa que et fa sentir prou bé, perquè els parla d'un món de privilegis que, també pot acabar momentàniament malament pels implicats.

MARTINA opina

D’aquest director ja hem vist d’altres propostes, les que crec que també traspassen la realitat i construeixen un relat filosòfic dels límits i de fins on es pot arribar actuant per instints. I així és com amb una posada en escena extravagant, una trama senzilla i un anar fent sense tabús, mitjançant la sàtira, apunta als grans defectes de la nostra espècie.

Aquesta crònica, que comença potent i construint uns protagonistes que ràpidament queden despullats, et porta de principi a fi, en els límits de les relacions humanes. Procura a més per tenir un fil conductor, en el que passen coses, potser pel meu gust fins i tot masses, i et va acompanyant a un destí concret. El que a més, no escatima en fer crítica, ni judicis de valor en allò que haurien de ser els grans principis que humanitzin la nostra civilitzada socialització i et deixa un orgullós sentiment d'haver estat per llocs on no voldries ser-ne part.

Partint la història en tres, i pel meu gust sent molt consecutiu en tots els trams, amb tot plegat vestit d’humor sensat, s’avança sense grans sorpreses en un camí que comença desesperat i evoluciona cap a un sense sentit totalment aclaparador. Quan ha passat de tot, saps perfectament que encara pot anar a pitjor i finalment el viatge sap concloure. Al meu entendre aconsegueix que allò no quedi deslligat. I per mi, aquest és el gran què d'aquesta peça, i el que en poques paraules descriuria com que obté ressuscitar el que ja estava mort i convertir-ho en una memòria que, té valor per revisar el què ha significat.

CRÍTIQUES DELS QUE NO VEUEN CAP QUALITAT EN EL FILM

Ruben Óstlund forttifica la qualitat “simplona” del “Triangulo de la tristeza” darrere de boutades que posen en dubte la nostra capacitat mateixa de judici.

Escrit per Mariona Borrull, en la seva crítica per Fotogrames, febrer de 2023.

Hi ha un cinema pagat de si mateix, entestat a mostrar-nos en cada nou pla quan de genial és el seu director pels acòlits més acrítics es quedin bocabadats i siguin creien que es troben davant d'un geni.

Escrit per Carlos Heredero en la seva crítica per Caimán CdC, febrer de 2023.

La filmografia més recent de Ruben Östlund s'identifica per la seva propensió calculada a tractar a les persones com si fossin cobaies que formen part d'un projecte que, es perllonga ja quasi una dècada en el temps. El director suec planteja experiments cinematogràfics en els quals, tracta de desentranyar qüestions sobre les misèries de la condició humana, per mitjà d'una posada en escena que fuig de les subtileses per buscar cops d'efecte que funcionen com a suport, a vegades endeble, per les teories que tracta de demostrar.

Escrit per Fernando Bernal, en la seva crítica a Caimán CdC, febrer de 2023.