DE
LA MATEIXA MANERA QUE, PÀDRAIC I COLM NO PODEN SORTIR DE L'ILLA A LA
QUAL SEMBLEN ENCADENATS DE PER VIDA, TAMPOC SÓN CAPAÇOS
D'ALLIBERAR-SE DE CERTS LLIGAMS QUE ELS CONVERTEIXEN EN ESCLAUS, EN
UN CAS, DE LES SEVES PARAULES, I, EN L'ALTRE, DE L'ABSÈNCIA
D'AQUESTES.
Escrit
per Carlos Losilla en la seva crítica per Caimán CdC, febrer de
2023.
EUA,
Regne Unit i Irlanda.
Duració,
114 minuts.
Utilitza aquest caminar en cercles dels personatges, aquest anar i tornar sempre dels mateixos llocs, com a representació del circumloqui entès com a figura retòrica i com a forma de vida.
Escrit
per Carlos Losilla en la seva crítica per Caimán CdC, febrer de
2023.
SINOPSI
Ambientada
en una illa davant la costa oest d'Irlanda, explica la història de
dos amics de tota la vida Pádraic i Colm que, es troben en un
carreró sense sortida, quan Colm posa fi a la seva amistat
bruscament. Un Pádraic atònit, ajudat per la seva germana Siobhan i
pel jove Dominic, s'esforça per reconstruir la seva relació,
negant-se a acceptar les negatives que el seu amic de sempre li dona.
Quan Colm planteja a Pádraic un ultimàtum desesperat, els
esdeveniments es precipiten provocant conseqüències traumàtiques.
Filmaffinity.
 |
| El director, Martin McDDonagh |
EL RODATGE A IRLANDA
La
pel·lícula sembla un homenatge a la costa oest d'Irlanda. No hi ha
un lloc més irlandès a Irlanda que on està la casa de Pádraic. La
veritable illa on vàrem filmar és a l'illa d'Arán. També vàrem
filmar en l'illa Achill que, és on hi ha els llocs més muntanyosos.
Allà hi ha la platja amb la casa de Colm i el pub. En realitat el
pub el vam construir nosaltres, també la casa de Pádraic. En canvi,
la que vàrem fer servir per al personatge de Brendan és una veritat
que, està sobre la platja i que encara hi és.
Explicat
per en Martin McDonagh, a en Gabriel Lerman per Fotogrames, febrer de
2023.
NÚRIA
opina.
Al
meu entendre aquesta és una pel·lícula que vaga la pena anar a
veure al cinema. Una història que et fa reflexionar sobre moltes
qüestions vitals i que centra el seu focus, sobre el sentit de
l'amistat, la pèrdua, i un factor que a vegades oblidem en davallar
de la vida, el de com volem fer servir el nostre temps i com volem
transcendir. Ja que, ens agradi o no, i superat el nivell de
subsistència, ens resulta quasi imprescindible la necessitat de
transcendir d'alguna manera o altra. Aquesta seria la capa del film
que, pel meu tarannà veig més important, encara que en té moltes
altres.
La
de la soledat i l'aïllament a la que estan necessàriament abocades
les persones que viuen en illes o en zones aïllades, on les
relacions són limitades i on no hi ha alternativa, ni escapatòria.
I també com, els urbanites de la ciutat, moltes vegades idealitzem
aquests tipus de vida, per desconeixement de l'experiència.
Un
altre factor que per mi és molt rellevant, és com el director
afronta la narració de les seves històries i també, la ironia i el
sentit de l'humor en què sap amanir-les. Acompanyades d'una
exageració metafòrica, ens ajuda a situar la història en el lloc
que toca.
Pel
meu gust, una bona opció.
MARTINA opina.
Aquesta
peça d'art amb un relat tendre, realista i amb un fons gens ni mica
utòpic, es desenvolupa en un context, on mai més ben dit, tot són
escenaris de pel·lícula. Amb paisatges que acaparen bellesa i on la
confluència, dels elements terrestres amb els marins, fa l'efecte de
pertànyer a un entorn inamovible.
Els
personatges que formen part de la història, són propis també,
d’aquesta magnitud i exuberància, mostrant les seves qualitats i
defectes en un ordre diferent, cadascú a la seva manera i construint
una forma pròpia de relacionar-se amb un mateix lloc. Un ambient que
s’observa, que no s’entén quasi mai i on es viu, com a gairebé
a tot arreu, amb inèrcies que s'adapten de maneres variables entre
ells.
Personalment,
he gaudit molt de tot el trajecte, suposo perquè m’evoca a totes
les coses que jo també he pogut viure a Irlanda i el seu entorn,
únic. Però també, pel sentit de l’humor erudit d’aquell medi,
inherent a tot el que passa amb la gent d’allà. Humans que per mi
són persones reals, directes i transparents. Qui sempre tenen moltes
capes per interpretar allò que sigui, amb profunditat i sent capaços
de parlar-ne entre elles. Crec que aquesta peça, passa sense
idealitzar els entorns tancats i amb una vocació clara de fer una
meravellosa metàfora de tot plegat.
Fitxa completa i altres informacions:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada