dimecres, 10 de maig del 2023

20.000 ESPECIES DE ABEJAS. Directora, Estibaliz Urresola Solaguren

L'INTERÉS DE LA DIRECTORA, COM D'ALTRES, ÉS EXPLORAR LA COL·LÍSIÓ ENTRE EL NOM I LA IDENTITAT. PERÒ, LA DIRECTORA BASCA ES DETÉ AMB ATENCIÓ EN COM EL LLENGUATGE ENS PERMET CONSTRUIR-NOS, DE QUINA FORMA LA CONCORDANÇA POT SER UN LLOC DE RESISTÈNCIA.
Escrit per Andrea Morán a Caimán CdC, abril 2023.

Guió, Estibaliz Urresola i Solaguren.

País Basc, España, 2023.
123 minuts.

SINOPSI

Cocó, de vuit anys, no encaixa en les expectatives dels altres i no entén per què.
Tots al seu voltant insisteixen anomenar-la Aitor, però no es reconeix en aquest nom, ni en la mirada dels altres. La seva mare Ane (Patricia López Arnaiz) amb plena crisi professional i sentimental, aprofita les vacances per viatjar amb els seus tres fills a casa la seva mare. Allà es trobarà amb la seva mare Lita (Itziar Lazcano) i la seva tia Lourdes (Ane Gaberain), estretament lligada a la cria d'abelles i la producció de mel. Aquest estiu que canviarà les seves vides, obligarà a les tres generacions de dones molt diferents, a afrontar-se amb els seus dubtes i les seves pors.
Filmaffinity.
La directora, Estibaliz Urresola Solaguren

LA INTENCIÓ DE LA DIRECTORA

La directora, Estobaliz Urresola Solaguren diu que, en l'última seqüència on tots els cossos abracen a Lucía quan estan al llit, està la idea més política de la pel·lícula: el “acuerpamiento”, de com els cossos recolzen i sostenen l'amor, independentment de si són de dona, home o no binaris. Era la idea d'un sosteniment incondicional que tots necessitem.
Paraules de la directora, recollides per Jonay Armas en una videotrucada el 8 de març i publicades per Caimán CdC, abril de 2023.

NÚRIA opina.
Quan un tema està en l'actualitat, a mi em fa una mica de mandra, però com que havia llegit sobre el film i sabia que estava bé, li vaig proposar a la Martina.
No és per menys valorar la visualització de la qüestió que, és molt polèmica i controvertida, però important i necessari socialment. No, no... sinó pel fet que, aquesta necessitat que es faci visible i se'n parli, fa que, surtin moltes versions artístiques sobre el tema i algunes d'elles no prou treballades, o oportunistes.
No és el cas d'aquest film, fet amb una sinceritat i bona qualitat artística que vaga la pena tenir-la en compte i anar-la a veure.
Cal no centrar la mirada amb la nena trans, i fer-ho amb tres generacions de dones que afronten el tema cadascú des del seu lloc i la seva motxilla de vida. I, amb una natura i un paisatge que ens atrapa, formant una unitat metafòrica amb la narració.
Millor anar-la a veure a la pantalla gran d'un cinema, per poder fruir amb intensitat de totes les seves qualitats.

MARTINA opina.
Aquesta cineasta basca, que debuta amb aquesta proposta, marca un estil captivador i sent capaç de mostrar una situació complexa, sense fer-ne judicis. El que crec que permet recordar-nos la necessitat d’entendre, que més enllà del que digui el dret, la moral o les altres persones, la gran puresa de la nostra espècie és la diversitat.
Crec que la bellesa del film està que mostra una fotografia adorable, vull dir d'un moment molt concret de tot allò que està passant i on es té el focus en el cas particular d’una criatura que l’atrapa un dubte existencial de primer ordre. I el que per mi significa que facilita, procurar-te tots els elements que formen part d’aquell entorn concret, ubicat òbviament en un temps clavat i amb una exhaustivitat elefantina.
Sincerament, m’ha sorprès, com un història que pensava que il·lustrava un tema pel qual ja tenia alguna idea, acaba dins d’un relat únic. I el que sobretot vull realçar, és que a banda que permeti entrar tan a dins d’aquella situació que no puguis evitat acabar aclaparat, també crec que allunyada de tota essència arbitrària, no planteja ni solucions, ni remeis de res i únicament es limita a comprendre que tota persona es pot trobar en un martiri en la convivència en un moment mesurat i que en temes d’essència potser no es tracta de concloure res.

Fitxa completa, crítiques i altres informacions:

REALITAT I FICCIÓ

Explica Sergi Sánchez a Fotogrames que, el dia que les bessones de Sallent es tiraven pel balcó de casa seva, després que una d'elles patis transfòbia, s'estrenava aquest film a la Berlinale, amb una bona acollida. Això, va ser un cop fort per la directora.
La pel·lícula neix d'un esdeveniment similar que va passar al País Basc el 2018,. Ekai una adolescent trans de setze anys, es va suïcidar i això va produir una gran consternació social. Fins aleshores era una realitat que no formava part del debat públic. Va ser llavors quan la directora va sentir la necessitat de posar-se en contacte amb L'Associació de Famílies de menors Transsexuals i va començar tot aquest viatge.
Escrit per Sergi Sánchez, en la seva crítica a Fotogrames, abril 2023.

DETALLS IMPORTANTS SOBRE LA NENA, SOFIA OTERO
La mirada curiosa i la capacitat d'escolta de Sofia Otero ( guanyadora amb vuit anys de l'Os de Plata a la Berlinale) dibuixen a una protagonista que sembla no tenir cap dubte d'allò que li passa per dins, però que necessita des de l'exterior la legitimin les paraules per anomenar-la.
Escrit per Andrea Morán en la seva crítica a Caimán CdC, abril 2023.

Entrevista amb la directora, parlant de la pel·lícula:
Una altra entrevista de la TV:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada