L'INTERÉS
DE LA DIRECTORA, COM D'ALTRES, ÉS EXPLORAR LA COL·LÍSIÓ ENTRE EL
NOM I LA IDENTITAT. PERÒ, LA DIRECTORA BASCA ES DETÉ AMB ATENCIÓ
EN COM EL LLENGUATGE ENS PERMET CONSTRUIR-NOS, DE QUINA FORMA LA
CONCORDANÇA POT SER UN LLOC DE RESISTÈNCIA.
Escrit
per Andrea Morán a Caimán CdC, abril 2023.
Guió, Estibaliz Urresola i Solaguren.
País
Basc, España, 2023.
123
minuts.
SINOPSI
Cocó,
de vuit anys, no encaixa en les expectatives dels altres i no entén
per què.
Tots
al seu voltant insisteixen anomenar-la Aitor, però no es reconeix en
aquest nom, ni en la mirada dels altres. La seva mare Ane (Patricia
López Arnaiz) amb plena crisi professional i sentimental, aprofita
les vacances per viatjar amb els seus tres fills a casa la seva mare.
Allà es trobarà amb la seva mare Lita (Itziar Lazcano) i la seva
tia Lourdes (Ane Gaberain), estretament lligada a la cria d'abelles i
la producció de mel. Aquest estiu que canviarà les seves vides,
obligarà a les tres generacions de dones molt diferents, a
afrontar-se amb els seus dubtes i les seves pors.
Filmaffinity.
 |
| La directora, Estibaliz Urresola Solaguren |
LA INTENCIÓ DE LA DIRECTORA
La
directora, Estobaliz Urresola Solaguren diu que, en l'última
seqüència on tots els cossos abracen a Lucía quan estan al llit,
està la idea més política de la pel·lícula: el “acuerpamiento”,
de com els cossos recolzen i sostenen l'amor, independentment de si
són de dona, home o no binaris. Era la idea d'un sosteniment
incondicional que tots necessitem.
Paraules
de la directora, recollides per Jonay Armas en una videotrucada el 8
de març i publicades per Caimán CdC, abril de 2023.
NÚRIA
opina.
Quan
un tema està en l'actualitat, a mi em fa una mica de mandra, però
com que havia llegit sobre el film i sabia que estava bé, li vaig
proposar a la Martina.
No
és per menys valorar la visualització de la qüestió que, és molt
polèmica i controvertida, però important i necessari socialment.
No, no... sinó pel fet que, aquesta necessitat que es faci visible i
se'n parli, fa que, surtin moltes versions artístiques sobre el tema
i algunes d'elles no prou treballades, o oportunistes.
No
és el cas d'aquest film, fet amb una sinceritat i bona qualitat
artística que vaga la pena tenir-la en compte i anar-la a veure.
Cal
no centrar la mirada amb la nena trans, i fer-ho amb tres generacions
de dones que afronten el tema cadascú des del seu lloc i la seva
motxilla de vida. I, amb una natura i un paisatge que ens atrapa,
formant una unitat metafòrica amb la narració.
Millor
anar-la a veure a la pantalla gran d'un cinema, per poder fruir amb
intensitat de totes les seves qualitats.
MARTINA
opina.
Aquesta
cineasta basca, que debuta amb aquesta proposta, marca un estil
captivador i sent capaç de mostrar una situació complexa, sense
fer-ne judicis. El que crec que permet recordar-nos la necessitat
d’entendre, que més enllà del que digui el dret, la moral o les
altres persones, la gran puresa de la nostra espècie és la
diversitat.
Crec
que la bellesa del film està que mostra una fotografia adorable,
vull dir d'un moment molt concret de tot allò que està passant i on
es té el focus en el cas particular d’una criatura que l’atrapa
un dubte existencial de primer ordre. I el que per mi significa que
facilita, procurar-te tots els elements que formen part d’aquell
entorn concret, ubicat òbviament en un temps clavat i amb una
exhaustivitat elefantina.
Sincerament,
m’ha sorprès, com un història que pensava que il·lustrava un
tema pel qual ja tenia alguna idea, acaba dins d’un relat únic. I
el que sobretot vull realçar, és que a banda que permeti entrar tan
a dins d’aquella situació que no puguis evitat acabar aclaparat,
també crec que allunyada de tota essència arbitrària, no planteja
ni solucions, ni remeis de res i únicament es limita a comprendre
que tota persona es pot trobar en un martiri en la convivència en un
moment mesurat i que en temes d’essència potser no es tracta de
concloure res.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
REALITAT I FICCIÓ
Explica
Sergi Sánchez a Fotogrames que, el dia que les bessones de Sallent
es tiraven pel balcó de casa seva, després que una d'elles patis
transfòbia, s'estrenava aquest film a la Berlinale, amb una bona
acollida. Això, va ser un cop fort per la directora.
La
pel·lícula neix d'un esdeveniment similar que va passar al País
Basc el 2018,. Ekai una adolescent trans de setze anys, es va
suïcidar i això va produir una gran consternació social. Fins
aleshores era una realitat que no formava part del debat públic. Va
ser llavors quan la directora va sentir la necessitat de posar-se en
contacte amb L'Associació de Famílies de menors Transsexuals i va
començar tot aquest viatge.
Escrit
per Sergi Sánchez, en la seva crítica a Fotogrames, abril 2023.
DETALLS
IMPORTANTS SOBRE LA NENA, SOFIA OTERO
La
mirada curiosa i la capacitat d'escolta de Sofia Otero ( guanyadora
amb vuit anys de l'Os de Plata a la Berlinale) dibuixen a una
protagonista que sembla no tenir cap dubte d'allò que li passa per
dins, però que necessita des de l'exterior la legitimin les
paraules per anomenar-la.
Escrit
per Andrea Morán en la seva crítica a Caimán CdC, abril 2023.
Entrevista amb la directora, parlant de la pel·lícula:
Una altra entrevista de la TV:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada