PER QUÈ ENS FAN TANTA POR LES MALALTIES MENTALS? PER QUÈ TOT I QUE SÓN CORRENTS EN LA VIDA DE LA GENT I LES POBLACIONS, LES IGNOREM? S'ORIGINEN EN L'ÉSSER BIOLÒGIC, O EN L'ÉSSER MITOLÒGIC? QUINA ÉS LA SEVA CAUSA?
Preguntes
que em faig i us faig.
EUA,
2021
Documental
Duració,
87 minuts.
SINOPSI
Una
de cada cinc persones als EUA és diagnosticada d'una malaltia
mental. El suïcidi és la segona causa de mort als EUA. Aquestes
malalties maten a 43.300 joves entre 15 i 24 anys i 800.000 a la
resta del món. La sobredosi de droga, en mata 81.000 cada any en
aquest país. L'epidèmia de trastorns autoimmunitaris afecta 24
milions de persones, només als EUA. Què està passant?
Les
epidèmies connectades d'ansietat, malalties cròniques i abusos de
substàncies són segons el doctor Gabor Maté, són normals, però
no de la manera que es podria pensar.
Filmaffinity.
 |
| La directora i el director, Zaya i Maurizio Benazzo. |
NÚRIA
opina.
Tinc
un prejudici moral i estètic bastant gran, sobre aquelles persones
que d'alguna manera o altra es consideren posseïdores d'alguna
veritat i la defensen com un gran descobriment que tothom ha de
compartir i subscriure.
Mirant
aquest documental, ha aflorat, més o menys cap a la meitat el meu
amic el prejudici i a partir d'aquí m'ha costat seguir el relat
sense el meu esperit crític que anava irrompin dins meu en el
silenci de la sala.
El
tema de les a diccions i malalties mentals, és molt sensible per mi
i fàcilment en sóc crítica.
No
puc opinar, perquè ho jutjaria massa dràsticament i dificultaria
una visió més neta. Vaga la pena mirar-lo, tenir la teva opinió i
si cal, la compartim.
MARTINA
opina
En
el dia de cine també ens agrada optar a la contraoferta cultural que
ofereixen alguns dels espais públics de què disposa la ciutat.
Aprofitant el marc d’activitats per la sensibilització en
l’existència de les malalties mentals que fan al Pati Llimona cada
any, hem anat a veure la projecció aquest documental.
El
qual, narrat mitjançant la veu d’un interlocutor que és un
recorregut professional, un metge especialitzat en oncologia amb una
profunditat considerable i el que submergit en un relat que pel meu
gust té bastant de dogmàtic, ens explica part d’una etapa seva
madura, en la que s’ha evocat a investigar sobre les addiccions.
Procurant donar respostes a quines causes en són un possible patró,
conversant amb persones que en són esclaus i qüestionant
directament la seva relació amb el treball com a patró patològic.
Pel
que fa a mi, hi ha hagut algunes idees que planteja amb les que he
pogut connectar, suposo que més que res per empatia amb un
personatge amb aspecte insalubre i per la curiositat que desperta el
subjecte en si que, per altra cosa. Tot i que reconec, que a la
meitat de la peça, a l'haver-hi trobat una determinada manera de
concloure integrista i un xic narcisista, sobretot amb relació a la
relació entre el cos i l'ànima, crec que superada una primera fase
receptiva, ha arribat un punt que m’ha costat continuar escoltant.
Ja que si honestament puc dir que m’agrada en general tota persona
que qüestioni el que li pugui passar, no m’acaba d’interessar
escoltar als qui ho fa des d’ells i d'alguna manera culpant als
altres de no acabar de trobar el camí per gaudir de l'existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada