dilluns, 22 de maig de 2023

THE ETERNAL DAUGHTER. LA HIJA ETERNA

HOGG ENCARA L'INCOPSABLE DEL PAS DEL TEMPS I DE LES VIVÈNCIES I EMOCIONS QUE CONTENEN ELS RECORDS PERSONALS, A TRAVÉS D'UNA IDEA GAIREBÉ ALQUÍMICA D'ALLÒ QUE LA FICCIÓ POT GENERAR.
Jara Yañez en l'editorial de Caimán CdC, maig de 2023.
LA FILLA ETERNA FUNCIONA, AL MATEIX TEMPS, COM UN CONTE DE FANTASMES I COM UN LABORATORI PER CRISTAL·LITZAR UN RELAT SOBRE LA COMPLEXITAT DEL VINCLE MATERNOFILIAL.
Tret de la crítica feta per Eulàlia Iglésies, per Fotogrames, maig de 2023.

Guió, Joanna Hogg.

Regne Unit, 2022.
Duració, 96 minuts.

SINOPSI

Una mare gran i la seva filla Julie, interpretades totes dues per Tila Swinton, s'hostatgen totes dues un cap de setmana a l'antiga residència familiar, ara convertida en hotel. Julie, ha organitzat l'estada per rememorar el record d'uns dies de felicitat compartida amb la seva mare, abans que sigui massa tard.
Tret de la crítica feta per Eulàlia Iglésies, per Fotogrames, maig de 2023.

La directora, Joanna Hogg.

UNA DIRECTORA INJUSTAMENT DESCONEGUDA.

Un descuit difícil d'entendre que, ha condemnat a la invisibilitat una de les obres més suggerents i personals de la cinematografia actual. El cicle que li van dedicar al Festival D'A de Barcelona i la Filmoteca de Catalunya sembla encaminada a una reparació que, és completa de fet, amb l'estrena en sales de la seva nova pel·lícula, La hija eterna (2022).
Jara Yañez en l'editorial de Caimán CdC, maig de 2023.
QUÈ ÉS PER JOANNA HOGG EL CINEMA
Ens explica que per ella el cinema és un treball de memòria col·lectiva. Per això ara no sap si es reconeixeria a la pantalla.
Mariona Borull en la transcripció d'una entrevista amb la directora, Fotogrames, maig 2023.
COM TREBALLA JOANNA HOGG, LES IDEES DELS SEUS FILMS
Quan tinc una idea la treballo sense compartir-la amb ningú de tan íntima que és. Arriba un moment que ja no m'interessa guardar-la per mi. En aquest punt, és com si comences a caçar, a la recerca de pistes i idees. És aquí on treballa amb la meva fent no em perd, és allò que em va avançar en un camí que és precís i sempre és el mateix. Sembla contradictori, però confio en els meus col·laboradors i sé que les seves aportacions aporten exactitud o rigor emocional.
Perseguim tots la mateixa presa.
Quan està en aquest procés Hogg intenta no veure cine: Em sento més lliure llegint, sobretot novel·les i històries antigues. Així puc amarar-me sense trepitjar sobre la visió d'altres. Quan crees ho absorbeixes tot i has de tenir cura amb quedar-te només en allò que necessites.
Mariona Borull en la transcripció d'una entrevista amb la directora, Fotogrames, maig 2023.
COM SÓN D'IMPORTANTS ELS ESPAIS PER LA DIRECTORA
Els espais deixen una empremta molt gran en mi. Per això són tan importants en les meves pel·lícules.
Paraules de Hogg en l'entrevista online13/04/23, Londres-Madrid, feta per Daniel Urzola per Caimán CdC, maig de 2023.

NÚRIA opina.

La primera pel·lícula que s'estrena a España d'aquesta directora anglesa, tenia ganes de saber del seu cinema després d'haver llegit moltes coses sobre el seu cinema en general i aquesta pel·lícula en particular.
Crec que s'ha de tenir amor el cinema i als teus morts, per anar a veure aquesta història i gaudir-la.
La història passa en una gran casa i és la casa la que es converteix en la protagonista d'aquesta, ja que, en entrar en ella, el temps cronològic s'esvaeix i entrem en els múltiples temps que la casa conté, determinats per les vivències i records de les persones que l'han habitat al llarg del temps. L'entrada a la casa desperta els morts per mitjà del record dels vius. Els records i el present es fusionen amb una nova realitat que la directora ens presenta a través d'aquest film, extraordinari per la seva senzillesa i profunditat.
Una pel·lícula molt potent, artísticament parlant, que cal veure com si llegíssim poesia, deixant que les paraules- en aquest cas també imatges i so- entrin i provoquin sensacions i imatges que es van convertint en sentiments i experiència estètica.
Un bell conte gòtic sobre l'amor filial i la reconciliació.
Les persones que no els interessa saber res de la mort, ni de la seva història, ni reflexionar sobre aquests temes, no cal que la vagin a veure perquè no els agradarà.

MARTINA opina.

Aquesta proposta per la Núria era un reclam, donat que era la primera vegada que arribava al nostre país una obra d’aquesta reconeguda cineasta i per ser un eco de l’anomenat cinema gòtic. Etiqueta que significa segons he entès, un gènere capaç de convertit l’espai domèstic, en un escenari on es pugui parlar de les pors femenines.
El relat encaixa en una estada d’una mare i una filla, durant un viatge a la casa que van vendre i ara han convertit en un hotel, com un context on poder gaudir d’un temps compartit de qualitat. La convivència entre elles està exclusivament basada en la cordialitat, el respecte i la cura. En aquesta excursió, sembla que no hi passa res, però mentrestant, les imatges intencionades i mesurades parlen de la memòria, els records i de quina manera el present probablement també està condicionat pel que sigui anterior.
Vet i aquí, que un cop més, he pogut concloure que el cinema profund i contemplatiu, em sembla difícil de seguir. Tot i que la bellesa t’atrapi i el suspens estigui destinat a fer-te seguir, per mi aquesta obra ha sigut difícil. Potser pel que penso sempre, que per la distància cultural, em costa entendre’n el context. Ja que per molt que tingui certs elements per ubicar el context britànic, sento que em queden lluny, quasi tots els detalls de context. Però també, perquè tot i que procuro entrar-hi i deixar-me guiar sense cap expectativa ni direcció cap a no ser quin destí, en general em costa submergir-me en metàfores de tanta profunditat vital.

Fitxa completa, crítique i altres informacions:
Presentació de Joanna Hogg del seu film al D'A 2023:
EULÀLIA IGLESIES ENS EXPLICA PER QUÈ HOGG TRIA EL GÈNERE GÒTIC
En el seu sisè llargmetratge, Joanna Hogg ens ofereix una variant íntima i experimental del cinema gòtic, el gènere que va convertir l'espai domèstic en la caixa de ressonància de la por de les dones.
Tret de la crítica feta per Eulàlia Iglésies, per Fotogrames, maig de 2023.
EULÀLIA IGLESIES, INTERPRETA...
La filla eterna plasma la por a perdre la connexió materna, quan a més a més no es disposa de descendència pròpia. Joanna Hogg reincideix en reflectir l'experiència femenina com a alteritat i estranyesa.
Tret de la crítica feta per Eulàlia Iglésies, per Fotogrames, maig de 2023.
SENTIT DEL FILM SEGONS CARLOS F. HEREDERO...
El sentiment que els morts no estan enterrats sinó que, són fantasmes que cohabiten amb els vius i projecten alguna cosa sobre el present envaeix els fotogrames del film.
Escrit per Carlos F. Heredero, en el seu article, “Los vivos y los muertos” per Caimán CdC, maig 2023.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada