HOGG
ENCARA L'INCOPSABLE DEL PAS DEL TEMPS I DE LES VIVÈNCIES I EMOCIONS
QUE CONTENEN ELS RECORDS PERSONALS, A TRAVÉS D'UNA IDEA GAIREBÉ
ALQUÍMICA D'ALLÒ QUE LA FICCIÓ POT GENERAR.
Jara
Yañez en l'editorial de Caimán CdC, maig de 2023.
LA
FILLA ETERNA FUNCIONA, AL MATEIX TEMPS, COM UN CONTE DE FANTASMES I
COM UN LABORATORI PER CRISTAL·LITZAR UN RELAT SOBRE LA COMPLEXITAT
DEL VINCLE MATERNOFILIAL.
Tret
de la crítica feta per Eulàlia Iglésies, per Fotogrames, maig de
2023.
Guió, Joanna Hogg.
Regne
Unit, 2022.
Duració,
96 minuts.
SINOPSI
Una
mare gran i la seva filla Julie, interpretades totes dues per Tila
Swinton, s'hostatgen totes dues un cap de setmana a l'antiga
residència familiar, ara convertida en hotel. Julie, ha organitzat
l'estada per rememorar el record d'uns dies de felicitat compartida
amb la seva mare, abans que sigui massa tard.
Tret
de la crítica feta per Eulàlia Iglésies, per Fotogrames, maig de
2023.
 |
| La directora, Joanna Hogg. |
UNA DIRECTORA INJUSTAMENT DESCONEGUDA.
Un
descuit difícil d'entendre que, ha condemnat a la invisibilitat una
de les obres més suggerents i personals de la cinematografia actual.
El cicle que li van dedicar al Festival D'A de Barcelona i la
Filmoteca de Catalunya sembla encaminada a una reparació que, és
completa de fet, amb l'estrena en sales de la seva nova pel·lícula,
La hija eterna (2022).
Jara
Yañez en l'editorial de Caimán CdC, maig de 2023.
QUÈ
ÉS PER JOANNA HOGG EL CINEMAEns
explica que per ella el cinema és un treball de memòria
col·lectiva. Per això ara no sap si es reconeixeria a la pantalla.
Mariona
Borull en la transcripció d'una entrevista amb la directora,
Fotogrames, maig 2023.
COM
TREBALLA JOANNA HOGG, LES IDEES DELS SEUS FILMS
Quan
tinc una idea la treballo sense compartir-la amb ningú de tan íntima
que és. Arriba un moment que ja no m'interessa guardar-la per mi. En
aquest punt, és com si comences a caçar, a la recerca de pistes i
idees. És aquí on treballa amb la meva fent no em perd, és allò
que em va avançar en un camí que és precís i sempre és el
mateix. Sembla contradictori, però confio en els meus col·laboradors
i sé que les seves aportacions aporten exactitud o rigor emocional.
Perseguim
tots la mateixa presa.
Quan
està en aquest procés Hogg intenta no veure cine: Em sento més
lliure llegint, sobretot novel·les i històries antigues. Així puc
amarar-me sense trepitjar sobre la visió d'altres. Quan crees ho
absorbeixes tot i has de tenir cura amb quedar-te només en allò que
necessites.
Mariona
Borull en la transcripció d'una entrevista amb la directora,
Fotogrames, maig 2023.
COM
SÓN D'IMPORTANTS ELS ESPAIS PER LA DIRECTORA
Els
espais deixen una empremta molt gran en mi. Per això són tan
importants en les meves pel·lícules.
Paraules
de Hogg en l'entrevista online13/04/23, Londres-Madrid, feta per
Daniel Urzola per Caimán CdC, maig de 2023.
NÚRIA opina.
La
primera pel·lícula que s'estrena a España d'aquesta directora
anglesa, tenia ganes de saber del seu cinema després d'haver llegit
moltes coses sobre el seu cinema en general i aquesta pel·lícula en
particular.
Crec
que s'ha de tenir amor el cinema i als teus morts, per anar a veure
aquesta història i gaudir-la.
La
història passa en una gran casa i és la casa la que es converteix
en la protagonista d'aquesta, ja que, en entrar en ella, el temps
cronològic s'esvaeix i entrem en els múltiples temps que la casa
conté, determinats per les vivències i records de les persones que
l'han habitat al llarg del temps. L'entrada a la casa desperta els
morts per mitjà del record dels vius. Els records i el present es
fusionen amb una nova realitat que la directora ens presenta a través
d'aquest film, extraordinari per la seva senzillesa i profunditat.
Una
pel·lícula molt potent, artísticament parlant, que cal veure com
si llegíssim poesia, deixant que les paraules- en aquest cas també
imatges i so- entrin i provoquin sensacions i imatges que es van
convertint en sentiments i experiència estètica.
Un
bell conte gòtic sobre l'amor filial i la reconciliació.
Les
persones que no els interessa saber res de la mort, ni de la seva
història, ni reflexionar sobre aquests temes, no cal que la vagin a
veure perquè no els agradarà.
MARTINA opina.
Aquesta
proposta per la Núria era un reclam, donat que era la primera vegada
que arribava al nostre país una obra d’aquesta reconeguda cineasta
i per ser un eco de l’anomenat cinema gòtic. Etiqueta que
significa segons he entès, un gènere capaç de convertit l’espai
domèstic, en un escenari on es pugui parlar de les pors femenines.
El
relat encaixa en una estada d’una mare i una filla, durant un
viatge a la casa que van vendre i ara han convertit en un hotel, com
un context on poder gaudir d’un temps compartit de qualitat. La
convivència entre elles està exclusivament basada en la
cordialitat, el respecte i la cura. En aquesta excursió, sembla que
no hi passa res, però mentrestant, les imatges intencionades i
mesurades parlen de la memòria, els records i de quina manera el
present probablement també està condicionat pel que sigui anterior.
Vet
i aquí, que un cop més, he pogut concloure que el cinema profund i
contemplatiu, em sembla difícil de seguir. Tot i que la bellesa
t’atrapi i el suspens estigui destinat a fer-te seguir, per mi
aquesta obra ha sigut difícil. Potser pel que penso sempre, que per
la distància cultural, em costa entendre’n el context. Ja que per
molt que tingui certs elements per ubicar el context britànic, sento
que em queden lluny, quasi tots els detalls de context. Però també,
perquè tot i que procuro entrar-hi i deixar-me guiar sense cap
expectativa ni direcció cap a no ser quin destí, en general em
costa submergir-me en metàfores de tanta profunditat vital.
Fitxa completa, crítique i altres informacions:
Presentació de Joanna Hogg del seu film al D'A 2023:
EULÀLIA
IGLESIES ENS EXPLICA PER QUÈ HOGG TRIA EL GÈNERE GÒTIC
En
el seu sisè llargmetratge, Joanna Hogg ens ofereix una variant
íntima i experimental del cinema gòtic, el gènere que va convertir
l'espai domèstic en la caixa de ressonància de la por de les dones.
Tret
de la crítica feta per Eulàlia Iglésies, per Fotogrames, maig de
2023.
EULÀLIA
IGLESIES, INTERPRETA...
La
filla eterna plasma la por a perdre la connexió materna, quan a més
a més no es disposa de descendència pròpia. Joanna Hogg reincideix
en reflectir l'experiència femenina com a alteritat i estranyesa.
Tret
de la crítica feta per Eulàlia Iglésies, per Fotogrames, maig de
2023.
SENTIT
DEL FILM SEGONS CARLOS F. HEREDERO...
El
sentiment que els morts no estan enterrats sinó que, són fantasmes
que cohabiten amb els vius i projecten alguna cosa sobre el present
envaeix els fotogrames del film.
Escrit
per Carlos F. Heredero, en el seu article, “Los vivos y los
muertos” per Caimán CdC, maig 2023.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada