EL
CINEMA DE MAR COLL SEMPRE S'HA CARACTERITZAT PER POSAR EL DIT A LA
LLAGA A TOT UNA SÈRIE DE TABÚS SOCIALS QUE FORMEN PART DEL NOSTRE
TEMPS.
Escrit
per Beatriz Martínez en la seva crítica a Fotogrames, octubre de
2024.
(...)
HI HA UNA REFLEXIÓ SOBRE COM LA CREACIÓ ENS PERMET PRENDRE
DISTÀNCIA PER ENTENDRE LES COSES D'UNA ALTRA MANERA. L'ESCRIPTURA
ENS PERMET TREURE LES EMOCIONS I CONNECTAR AMB ELS SENTIMENTS QUE SÓN
TABÚ I AMB AQUESTA FORMA, FINS I TOT, ES POT SANAR.
Paraules
de la directora, transcrites per Jara Yáñez en la seva entrevista a
Caimán CdC, octubre de 2024.
España,
2024.
Duració,
111 minuts.
SINOPSI
Una
dona escriptora, té una criatura volguda conjuntament amb la seva
parella. Però aparentment, les coses no són tan fàcils, ni
boniques, com sembla.
 |
| La directora, Mar Coll. |
PARLEM
de la IDEA i del GUIÓ
El
llibre, “Las madres no” de Katixa Agirre (Tránsito, 2019) és el
punt de partida i el vàrem treballar molt. Després de la meva
aturada per la maternitat, vaig començar a parlar amb Valentina que
és la meva millor amiga des dels deu anys, sobre la possibilitat de
fer una pel·lícula que parlés del tema. Havíem parlat molt, de
com se'ns havien desmuntat moltes idees preconcebudes sobre la
maternitat, després que ella fou mare, ara que ho havíem sigut
ambdues, era un bon moment per afrontar el tema. Immerses en això,
Katixa em va enviar la novel·la i no només la vaig gaudir molt,
sinó que també em va interpel·lar d'una forma molt especial. També
em van demanar que acompanyés alguna presentació i tot plegat
semblava una invitació i natural que l'adaptéssim al cinema. Del
llibre no només em va agradar el to, sinó també la barreja que fa
de ficció, crònica periodística i assaig (...)
Paraules
de la directora, transcrites per Jara Yáñez en la seva entrevista a
Caimán CdC, octubre de 2024.
QUÈ ENS DIU LA DIRECTORA, MAR COLL
Pensàvem
que la millor manera de treballar era des de les vísceres i d'aquí
ve el terror. Volíem que fos l'emoció que fes entendre el vertigen
de la maternitat en els seus primers moments: el puerperi que és tan
irracional i físic, tant de cos, de pit que s'infla i fa mal, de la
cicatriu, de la por, de la son... És un viatge hormonal tan fort que
s'emmarca en el terror, sent sempre conscient que, és un fals gènere
perquè en la pel·lícula no passa res concret terrorífic, el que
expliquem forma part d'un univers quotidià que expliquem
apropiant-nos d'una narrativa de l'horror.
De
Jara Yáñez, en una entrevista a la directora, publicat a Caimán
CdC, octubre de 2024.
NÚRIA, opina
Pel
meu gust, és una bona pel·lícula, sorprenentment empàtica i amb
una actuació magistral per part de la protagonista- Laura
Weissmahr-, que et va introduint en un estranyament gradual i
perillós de la protagonista, en relació amb la seva maternitat.
Considero
que és un tema molt valent i atrevit, per part de l'equip de la Mar
Coll, de portar a la pantalla, en un temps on la maternitat està
sobrevalorada i sembla que el moment sublim de qualsevol dona sigui
aquest. Sense considerar que, res és tan ideal com a vegades es
planteja i que la vida en si mateixa és una dificultat i que, una
nova vida és un camí d'assoliment cap a la individualització i
independització, sobretot, dels teus progenitors, per assolir la
plenitud que és quan un és alguna cosa diferent i diferenciada
d'aquests.
Molt
ben explicat i il·lustrat el tema de l'estranyament de la
protagonista en relació amb la seva situació.
M'ha
agradat molt més del que em pensava. La recomano a totes les dones i
també els homes perquè puguin entendre que les transformacions que
pateix el cos d'una dona per assolir la maternitat, encara que
naturals, no són fàcils i a vegades es poden complicar les coses de
la dona que els pateix.
MARTINA,
opina
Aquesta
peça, diria que teatral pel pes que crec que ocupa el seu
repartiment, s’emmarca de manera precisa en un moment exigent d’una
parella. Passa de manera conscienciosa, aprofundint en cada tràngol
que significa el mal pas concret de dues persones que no troben la
manera d’acompanyar-se i protegir el petit que han fet arribar al
món, units.
En
destacaria sobretot que trobo que és una aposta valenta, ja que, el
tema que tracta potser tira una mica endarrere, diria que per ser
massa obscur i mostra la molt contradictòria que, pot esdevenir la
vida per alguna gent. Quan per la resta, sembla que no hi ha perquè
entrar en detall, en una cosa que potser per molts sols és
essencial.
Em
va agradar especialment el clima que es va crear a la sala, plena del
tot malgrat ser petita, perquè tot i que la història dona per tot
(menys per tirar coets), sembla que, compartir aquesta esfera que
aconsegueix crear, va generar una temperatura global, allà dins,
agradable. Enhorabona a tot l’equip, el treball que hi ha darrere
de cada fragment del relat, és impecable, sense dubte els
ingredients del que han cuinat plegats són de primera qualitat.
FILMOGRAFIA de MAR COLL
No
han estat deu anys de silenci. Entre la seva anterior pel·lícula i
Salve Maria, Mar Coll ha dirigit un curt, “La inquilina” i dues
sèries, Matar al padre i Això no és Suècia”; malgrat tot,
l'espera pel seu tercer llargmetratge, s'ha fet llarga.
Les
seves dos anteriors films són, “Tres dias con la familia” (2009)
i “Todos queremos lo mejor para ella” (2013).
Paraules
de Violeta Kovacsics, en la seva crítica a Caimán CdC, octubre de
2024.
DE LA TRAJECTÒRIA DE MAR COLL
El
temps pesa, i per això segurament, “Salve Maria” tingui a veure
en pensar-la com un film de maduresa, d'una cineasta en plenitud que,
ha volgut aproximar-se a un tema aparentment de moda i tan suat en el
cinema espanyol, com és el de maternitat. Ho ha fet però, des d'un
altre lloc, amb la voluntat ferma de revelar els confins més foscos
d'aquesta i des de el compromís de rebutjar qualsevol resquícia de
condescendència.
Paraules
de Violeta Kovacsics, en la seva crítica a Caimán CdC, octubre de
2024.
Fitxa completa i més informacions a :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada