LA
MÚSICA, TAMBÉ INCIDEIX EN SUGGERIR LES TENEBRES QUE SEMBLEN FER
CONTORSIONS EN ELS SOTERRANIS D'UNA INSTITUCIÓ QUE NO REFLECTEIX, NI
HARMONIA, NI COM A PRIORITAT, INTERÈS EN LA INTERVENCIÓ BENEFICIOSA
EN LA REALITAT.
Escrit
per Alexan Zárate per Dirigido, desembre de 2024.
BERGER
RETRATA AMB PRECISIÓ I UN AFILAT SENTIT DE L'HUMOR LES LLUITES
INTERNES, LES TRAÏCIONS I ALIANCES DELS DIFERENTS SECTORS DE LA
CÚRIA.
Escrit
per Blai Morell, en la seva crítica per Fotogrames, desembre de
2024.
Guió, Peter Straughan adaptació de la novel·la de Robert Harris.
REGNE UNIT i EUA, 2024.
Duració,
120 minuts.
SINOPSI, INTERPRETADA
El
Cónclave és un escenari de tàctiques i intrigues, on allò que
sembla més important, és qui pot disposar de la possibilitat de
poder, o quina pot ser l'aliança convenient, tots sabedors que al
llarg de la Història hi ha hagut molt Papes amb inclinacions o
afiliacions sinistres pel que, no importen tant aquestes tenebres o
turbulències particulars, com la pragmàtica de la conveniència.
Escrit
per Alexan Zárate per Dirigido, desembre de 2024.
 |
| Edward Berger, el director. |
Però
si en alguna cosa es caracteritzant tots els cardenals del Cónclave,
és en la convicció que aquest és un escenari bèl·lic on les
diferents faccions s'enfronten.
Escrit
per Alexan Zárate per Dirigido, desembre de 2024.
NÚRIA opina
Aquesta
pel·lícula té tots els ingredients per passar una bona estona:
aprendre alguna cosa, posar en qüestió alguna altra cosa, gaudir de
l'espectacle visual i sonor, i dibuixar un somriure pels tocs d'humor
irònic que planteja.
És
allò que vol ser, amb un final divertit i inesperat.
El
Vaticà mai ha estat una broma pesada, és un lloc de poder molt
important i quan el tron queda buit, les ambicions es desfermen per
aconseguir la trona al preu que sigui... El missatge esperançador,
si més no, és pensar que hi ha una església que està més prop de
la gent humil i que aquesta és l'església de Jesús de Natzaret,
aquesta és la que ens agrada a les que creiem en la bondat i la
justícia.
Com
en tota bona pel·lícula, molt recomanable, la pots mirar en la
dimensió que et vingui de gust en aquell moment i gaudir-la.
Una
bona opció quan busques un film ben fet, distret i potser no saps
què anar a veure.
MARTINA opina
Es
tracta d’una pel·lícula basada en la novel·la de Robert Harris
sobre l’elecció del nou Papa després de la mort de l’anterior
que, marxa a ritme de llargmetratge de suspens i que il·lustra una
fotografia capritxosa de com podria haver evolucionat la institució
eclesiàstica en un món diferent.
Potser
pel meu gust, ni fa anar a sotragades, ni la història conductora
t’atrapa per fascinació en la profunditat dels personatges. Però
almenys et permet entendre el procés d’elecció, t’endinsa en la
lentitud de les coses que estan creades amb voluntat de concebre la
diversitat i a més tomba, encara que sense grans exaltacions, entre
mancances i abusos latents que, s’arrelen allà on hi hagi humans.
Crec
que és una opció supervàlida per passar una bona estona, de cinema
fet amb mitjans i amb un relat que permet submergir-se en les moltes
capes que adquireixen les coses. A més, conclou, de manera
inesperada amb un somriure.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
Isabella Rossellini i Edward Berger, conversen sobre la pel·lícula:
