UN
CINEASTA MÉS ATENT AL DESGAVELL D'ESDEVENIMENTS HISTÒRICS QUE
ACOMPANYEN LA BIOGRAFIA DEL PERSONATGE I EN ELS INTENTS D'AQUEST PER
FORMAR-NE PART DE TOTS ELLS, PASSI EL QUE PASSI (ENCARA QUE SIGUI
SITUANT-SE ALS EXTREMS) QUE, EN INTENTAR OFERIR-NOS UN VESSANT MÉS
REFLEXIU I COMPLEX DE L'ESCRIPTOR.
Escrit
per Joaquín Vallet Rodrigo en la seva crítica per Dirigido, febrer
de 2025.
UN
RESULTAT FINAL ACLAPARADOR, VISUALMENT INCREÏBLE I IDEOLOGICAMENT
CONTRADICTORI. UNA PEL·LÍCULA HIPNÒTICA, DE COM LA VIOLÈNCIA
FÍSICA ES POT TRANSFORMAR EN VIOLÈNCIA VISUAL.
Tret
de la crítica d'Àngel Quintana per Caimán CdC, febrer de 2025.
Guió, Pawel Pawikowski, Ben Hopkins, Kiril Serebrennikov, basat en la novel·la d'Emmanuel Carrère, del mateix títol.
Itàlia,
França, España, 2024.
Duració,
138 minuts.
SINOPSI
Poeta
underground a la URSS
dels setanta, homeless i majordom d'un milionari a Nova York,
escriptor maleït a París... la vida del polèmic Eduard Limónov,
donaria per una dotzena de biopics.
Escrit
per Roger Salvans a Fotogrames, febrer de 2025.
 |
| El director, Kirill Serenbrennikov. |
En
la pel·lícula de Serenbrennikov hi ha una clara fascinació pels
passos que Limonov dona pel costat fosc de la vida. (...)
En
certa manera, això que li interessa, és la figura de l'artista
maleït, capaç d'abraçar el mal per arribar al límit les fronteres
de la creació. En aquesta imatge és on el cineasta es projecta, a
ell mateix, com l'alter ego de Limónov. Serenbrennikov va
viure una Rússia diferent a la de Limónov, però també va ser un
proscrit de Putin.
Tret
de la crítica d'Àngel Quintana per Caimán CdC, febrer de 2025.
NÚRIA, opina.
Sincerament,
m'hauria interessat més aquest film si hagués sigut un personatge
de ficció i si el director, hagués tingut una mica més d'esperit
crític amb una vida d'un personatge bastant nefast i que,
malauradament cada vegada abunden més.
Segons
sembla, hi ha gent a la qual aquests personatges, els hi fan força
gràcia i fins i tot amb el poder que els dona els diners, es poden
convertir en líders que arrosseguen als pobles cap a la seva
barbàrie, sense sentit, o amb un únic sentit encobert, enriquir-se
més destruint un estat de dret que només els fa nosa i
comportant-se com a nens aviciats que, són capaços de qualsevol
cosa, quan tenen poder, ja que, no els importa res més que ells
mateixos: destruir i enriquir-se... dues úniques voluntats.
Decididament,
no m'interessen aquestes històries i aquests personatges que, no
m'aporten res i són foscos, encara que el film en si, com a producte
cinematogràfic, té les seves qualitats.
Vist
això, sí, potser hi ha algú que, li pot interessar la part fosca i
caòtica d'un personatge calamitós? Llavors, que la vagi a veure.
MARTINA opina.
Aquests
retrat farcit de context, basat en una novel·la exitosa d'Emmanuel
Carrére, ens situa a la meitat del S. XX en el món globalitzat.
El
protagonista és un personatge complex, icònic i radical que et
trasllada a una realitat tan meticulosament creada que et permet
creure'l real.
Personalment,
he gaudit de l'evolució del personatge i de poder entrar en totes
les situacions per les quals transita. El ritme, intens i musical,
avança sense cap pausa i omple molt gratament les més de dues hores
que necessita per poder donar una panoràmica completa.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
Biografia de l'escriptor:
De la novel-la:
D'UN PERSONATGE REAL A UNA NOVEL·LA I MÉS TARD, A UN FILM
La
biografia novel·lada escrita per Emmanuel Carrère és la base
d'aquesta pel·lícula de Kirill Serebrennikov que, en essència
intenta transmetre la complexitat i les múltiples capes de la
personalitat de Limónov.
Limónov,
un personatge de difícil etiquetatge que va oscil·lar entre el
comunisme i el feixisme, la fascinació pel capitalisme i l'obsessió
per les idees bolxevics, la figura
d'Eduard
Veniaminovich, de nom artístic Limónov, tenia sentit només en el
període artístic en el qual apareix i del que fou testimoni. Va
néixer en plena Segona Guerra Mundial, va conèixer l'estalinisme,
la Guerra Freda, la decadència de l'URSS, la Perescroika, la caiguda
del mur de Berlín, l'ascens del poder de Putín i la Guerra
d'Ucraïna. De la mateixa manera que va viure els canvis socials a
Occident, molt especialment en matèria sexual, al viure als EUA i a
França i mantenir un mode de viure lliure que, inclouria
experiències homosexuals, penades a la Unió Soviètica.
Escrit
per Joaquín Vallet Rodrigo en la seva crítica per Dirigido, febrer
de 2025.
SEGONS FOTOGRAMES- Roger Salvans-, EL MILLOR I PITJOR del FILM.
El
millor: la seva formal ambició suïcida i Ben Whishaw (l'actor
que fa de protagonista)
El
pitjor: que blanqueja Limónov i mai el qüestiona.
