EL
PRINCIPAL INTERÈS D'AQUEST FILM, RAU EN COM DESENVOLUPA UN DISCURS
SOBRE L'ABSÈNCIA I EL PROCÉS DE LA MEMÒRIA.
Escrit
per Àngel Quintana a la seva crítica per Caimán CdC, febrer de
2025.
TAL
VEGADA AJUDA QUE, AQUEST FILM SIGUI UNA COSA RARA AVUI DIA, PERQUÈ
NO NOMÉS ÉS UNA COSA PER VEURE, SINÓ TAMBÉ PER SENTIR. ES ALGUNA
COSA TANT BONICA COM INUSUAL.
Paraules
dites pel director, Walter Salles en la seva entrevista realitzada
per Gabriel Lerman per la revista, Dirigido, febrer de 2025.
UNA
FABULA QUE ASPIRA A CONVÈNCER QUE, NO PER MOLT NEGAR-LA, DEIXAREM DE
VIURE MAI EN LA HISTÒRIA.
Paraules
de Mariona Borull en la seva crítica per Fotogrames, febrer de 2025.
Brasil,
França, 2024.
Premis:
Globus d'Or per la millor actriu dramàtica Fernanda Torres i varis
prenis al festival de Venècia, entre ells el de millor guió.
Duració,
136 minuts.
SINOPSI
La
dictadura militar d'Humberto de Alencar Castello Branco, comença el
1964 al Brasil. Entre 1964 i 1985- més de vint anys de repressió-
al Brasil, també va haver-hi desapareguts, com l'enginyer, Rubens
Paiva (exdiputat del Partit dels Treballadors), que un matí de gener
de 1971 se'l van emportar de casa seva a Rio de Janeiro i va
desaparèixer. De la seva mort, la seva família, no en va tenir
constància fins a vint-i-cinc anys, després dels fets, el 1996.
 |
| El director, Walter Salles i l'actriu Fernanada Torres |
EL DIRECTOR, DIU
El
que fem en el cine és informar, i proposar reflexions sobre la vida.
Així és com podem informar a la gent. En definitiva, la gent
informada vota millor que la gent que no ho està. Aquesta és la raó
per la qual guanya l'extrema dreta. El primer que fan és intentar
destruir l'educació, la informació i l'art.
Paraules
dites pel director, Walter Salles en la seva entrevista realitzada
per Gabriel Lerman per la revista, Dirigido, febrer de 2025.
NÚRIA opina
Hem
sentit parlar molt de la dictadura argentina (1976 – 1983), força
de la xilena (1973 – 1990) i poc de la brasilera (1964 – 1985) i
de les seves conseqüències en la vida dels brasilers demòcrates.
Gent
demòcrata que de sobte la seva vida va canviar i alguns, per a la
seva militància democràtica clandestina, represaliats i morts.
Totes aquestes persones, durant molt de temps varen ser simplement
desapareguts i el govern no va acceptar, ni assumir cap
responsabilitat amb les seves desaparicions.
Aquest
film va d'una família, els Pavia, el 1970 el pare va desaparèixer
un dia que el van anar a buscar a casa seva, se'l van emportar i la
família no va tornar a saber res més d'ell.
La
mare no es va rendir mai a saber que havia passat amb el seu marit i
no va parar fins a obtenir d'un certificat de la seva mort i que hi
hagués un reconeixement públic de l'assassinat d'aquest.
Aquesta
pel·lícula fa memòria històrica d'uns fets que van succeir al
Brasil, per mitjà d'una família que va ser objecte de la repressió
de la dictadura. El represaliat i mort, va ser el pare de família i
la dona amb dignitat, prudència, orgull i perseverança, no va
parar fins a aconseguir donar llum a la veritat dels fets, al cap de
vint-i-cinc anys.
Aquesta
seria la síntesi dels fets històrics reals i que, la pel·lícula
els va evidents i públics, però allò que es posa de manifest i
brilla en aquesta pel·lícula, és una dona que no es deixa ensorrar
per les penoses circumstàncies de desconcert i injustícia, en les
que ha de viure i lluita amb determinació, orgull i tenacitat per
tirar endavant la seva vida i la de la seva família i no para de
furgar, per tal que es reconegui públicament l'assassinat del seu
marit, per part de la dictadura.
Un
fill que, per mitjà del llibre que va escriure ret homenatge a la
seva mare que, és una veritable heroïna i un director amic, Walter
Salles, que se suma a aquest homenatge.
Una
bonica pel·lícula sobre les qualitats humanes silencioses i
silenciades que a vegades no brillen en altre lloc que en l'àmbit
privat de les seves llars.
Bona
pel·lícula, per un públic sensible a les petites coses i a les
grans veritats.
MARTINA opina
Aquesta
proposta basada en les memòries de Marcelo Rubens Paiva, retrata a
una dona i cinc criatures que van veure's abduïdes en una espiral de
canvis abruptes, quan el règim va assassinar al pare d'aquella
família. L'acompanyament musical et porta galopant, a poder conèixer
una de les històries més impactants de la dictadura al Brasil.
Passa
un any després que aquest exdiputat hagués tornat d'un autoexili de
sis anys, amb la revocació del seu mandat a l'inici del cop d'estat
brasiler del 1964.
A
banda del que s'explica, que sense dubte facilita fer memòria i no
normalitzar la violència arbitrària, desborda la dignitat i
l'actitud admirable amb la qual Eunice va entomar una situació
brutal. Que la va impulsar a mantenir la seva militància,
contribuint a construir un món millor, quant als quasi 50, es va
llicenciar en Dret, sense necessitat de protagonismes socials i
sobretot amb molta cura per tota la resta.
Et
fa plorar, rememorar i sobretot valorar el treball silenciós que
moltes vegades cal fer per mantenir l'alegria com a reivindicació
política.
Fitxa completa i més informacions a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada