UN
DRAMA GENUÏNAMENT ESCANDINAU QUE VEU DEL CINEMA D'INGMAR BERGMAN I
DEL TEATRE D'HENRIK IBSEN.
Escrit
per L.Pérez, per a Fotogrames, desembre de 2025.
D'ALGUNA
MANERA L'ESPECTADOR TROBA A FALTAR LA SACSEJADA EMOCIONAL I LA
IMPREVISIBLE VIVACITAT ESTÈTICA DE LA QUAL FEIA GALA, “LA PITJOR
PERSONA DEL MÓN” 2021. AMB LES SEVES LLUMS I ELS SEUS LÍMITS,
VALOR SENTIMENTAL, ACONSEGUEIX ARTICULAR, AMB ELS SEUS JOCS
METAFÍLMICS I LA SEVA APEL·LACIÓ AL MÓN DE CASSAVETES, UN CANT A
LES CONCILIACIONS FAMILIARS I A L'AGERMANAMENT ENTRE L'ART I LA VIDA.
Escrit
per Manu Yáñez en la seva crítica per Fotogrames, desembre de
2025.
EN
COMPARACIÓ AMB LA GRAMÀTICA VISUAL DE LA SEVA PRIMERA PEL·LÍCULA,
JOACHIM TRIER, ENGUANY SEMBLA MÉS SEDUÏT PELS ELEMENTS ESTÈTICS
QUE PELS NARRATIUS.
Escrit
per Jonay Armas a la seva crítica a Caimán CdC, desembre de 2025.
Guió, Joachim Trier i Eskil Vogt
Noruega,
2025.
Duració,
135 minuts
SINOPSI
Després
de la mort de la seva mare, les germanes Nora i Agnès es troben amb
el seu distanciat pare, Gustav Borg, un vell director de cinema de
renom que li ofereix a la seva filla Nora, actriu de teatre, un paper
en la seva pròxima pel·lícula que
Nora rebutja i aviat descobrirà que li ha donat aquest paper a una
jove i entusiasta actriu de Hollywood. De sobte les dues germanes
hauran de trampeixar la complicada relació amb el seu pare i
esquivar la relació amb l'actriu que es troba al mig del complicar
entramat familiar.
Tret
de Filmaffinity.
 |
| El director norueg, Joachim Trier |
El
ve d'una família molt orientada en l'art i és tremendament
intel·ligent i sensible. D'ençà que vaig començar a treballar amb
ell i interpretar els seus personatges, he crescut molt i he après
molt. En el cinema i amb tot.
Declaracions
de l'actriu Renate Reinsve, registrades per L.Pérez al Festival de
St. Sebatià, per a Fotogrames, desembre de 2025.
NÚRIA
opina.
He
gaudit molt en aquesta pel·lícula on m'ha resultat fàcil entrar en
la història i empatitzar amb uns personatges femenins que mostren
les seves sinceres debilitats i febleses i a través d'aquestes
arribes a veure les seves fortaleses. Un personatge masculí- el pare
– que entra en escena produint una certa antipatia pel seu egoisme
massa estereotipat com mascle i com a pare. També, d'aquest
personatge al llarg del film es va construint la seva humanitat a
través de mostrar les seves ferides i a poc a poc, s'anirà apropant
al món, a les seves filles per reconciliar-s'hi.
M'ha
semblat una bona història i ben construïda, encara que amb un
llenguatge narratiu força convencional i clàssic.
Penso
que, per aquesta circumstància que acabo de citar, pot ser un film
que algunes persones els resulti una mica lent, ensopit i que es
queda massa amb el fet anecdòtic.
MARTINA opina.
Aquesta
peça intima explora les relacions familiars, els espais que
comparteix qui procura no perdre-li la pista als altres, detalla com
la bellesa continua estant en l'estima dels qui et respecten. Formula
escenaris possibles quotidians, estirant cables, sense un judici
moral dels altres.
Confesso
que m’he avorrit una mica, tot i que crec que passa amb una
història lleugera i amb uns personatges rodons, que evolucionen
juntament amb un context civilitzat i florit. Es fica en la
intimitat, amb una trama assenyada per la qual no et molesta
transitari, en cap moment s’abandona a l’audiència. No obstant
crec que cal anar-hi disposat a passar una estona definida, dialogant
entre la individualitat i la possible connectivitat d’aquesta
faceta creativa, amb l’entorn.
Potser
és un tema de context cultural, per aquesta fórmula tan equilibrada
i nòrdica, sense humor negre ni un suspens decidit, només amb la
realitat d’un escenari concret, conegut i definit. Perquè tot i
totes les virtuts, m’ha semblat una proposta més de Nadal, per un
moment de l’any en què nosaltres estem al centre. En suma, bé,
però no fruit de la meva devoció.
Tota la informació a :
RENATE REINSVE, parla del CINEMA NORUEC
Crec
que el nostre cinema és molt nou i està en desenvolupament. Noruega
ha sigut molt lenta en desenvolupar el seu propi estil i crec que
això té a veure en el fet que, vàrem estar dominats per Dinamarca
i Suècia, molt de temps. Recuperar la confiança ha costat temps.
Ara hi ha molta gent que fa coses i està buscant el seu camí i això
és genial. És un camp carregat amb molta electricitat on es respira
molta emoció pel que pugui venir. Hi ha perfils molt diferents i
molta varietat i això és genial.
Declaracions
de l'actriu Renate Reinsve, registrades per L.Pérez al Festival de
St. Sebatià, per a Fotogrames, desembre de 2025.
Entrevista amb el director:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada