Em sap greu, ja que darrerament no ens arrisquem gaire i ens limitem a anar a veure aquella opció de la cartellera que té més bones critiques, se’n parla molt o si més no, amb més nom. Però enlloc de trobar-nos que hem escollit l’opció segura penso que més aviat llencem els diners o per evitat fer-ne un gra massa acabem concloent que potser no hem sabut triar una bona pel·lícula.
La darrera obra de Steven Spielberg, Lincolm, fa un retrat de l'acabament de la guerra civil Nord Americana i versa la narració en la promulgació de l’esmena a la constitució que va abolir l'esclavitud. Pel meu gust però la historia esta narrada superficialment sense entrar en absolut en les entranyes de la democràcia, guarnida amb missatges de supèrbia sobre la conciliació amb la vida familiar del president i a sobre amb un lentitud injustificada ja que malgrat l’estil de cine majestuós del director l’estètica no crec que valgui prou la pena per deixar que l’espectador contemplem tan els escenaris creats ja que pel meu gust semblen buits.
La major part de l’acció es centra en el procés de ratificació de l’esmena però trobo que tot i ser un debat que pels amants de la diplomàcia podria ser apassionant, el tractament és limitat. Ja que per mi es conforma en fer espectacle de la votació final, sense presentar els personatges, ni retratar el veritable conflicte i potser inclús banalitzant un moment històric que per mi ha demostrat com el consens no és només necessari sinó que segurament és l’única opció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada