Aquesta increïble història duta a la gran pantalla pel director Suec Malik Bendjelloul, converteix el que a priori havia pensat que seria un programa de 30 minuts i per la televisió, en un documental de gran qualitat. Aquest, ens explica la història de Sixto Rodríguez, un músic americà dels anys 60 que simultàniament i amb un estil similar als del Bob Dylan, va comparèixer als escenaris de manera fugaç i regalant-nos tan sols dos discs, però ambdós de gran qualitat.
Una història crua de lluites simultànies. La del músic emigrat a una Amèrica obrera, suburbial, grisa i on l’artista és capaç de transmetre una força i un talent brutal. On ens il·lustra amb la seva brillantor amb poques cançons que ens deixa en el seu llegat. També, la narració envers la revolució del poble africà durant els anys del Apartheid, que a ritme de Sixto Rodriguez, va utilitzar les lletres del músic com a font d’inspiració sense que ell en sigues conscient.
Una narració que amb música, històries humanes i retrats d’un moment clau en la història africana, és capaç d’explicar-nos infinitat de coses amb molt poc temps. Una mostra de la capacitat de comunicació d’alguns genis, també, de la gran màgia de la música i especialment en moments en que l’ésser humà té la necessitat de tenir alimentada l’ànima.
I per acabar, una última reflexió personal, referent als temps que corren. En aquests moments, hi ha molts musics i no musics que han de renunciar a la seva vocació per la subsistència i això alguna manera els encara amb el sentiment de fracàs i quan veus una història real d'un home de gran talent on això passa, t'entra la por al cos. Jo, al veure aquesta història real d’un home que abandona la música i es dedica a la construcció, indirectament he sentit satisfacció, ja que, opino que aquest caràcter, sense saber-ho, inspira una societat mancada de ritme i per tant arriba al seu destinatari. Potser que aquesta història podria servir de referent per perdre la por al canvi i veure les situacions noves des d'una perpectiva diferent.
Gràcies a la tossuderia del director de “SEARCHING FOR A SUGARMAN”, ell però, morirà orgullós, sabent que mentre que ell havia aparcat la seva carrera musical, tot un seguit de fans pensaven que s’havia suïcidat heroicament, ja que altrament, no podien explicar-se el motiu pel qual aquest dotat i virtuós comunicador no continuava pujant als escenaris i regalant força als qui ho necessiten.
Gràcies a la tossuderia del director de “SEARCHING FOR A SUGARMAN”, ell però, morirà orgullós, sabent que mentre que ell havia aparcat la seva carrera musical, tot un seguit de fans pensaven que s’havia suïcidat heroicament, ja que altrament, no podien explicar-se el motiu pel qual aquest dotat i virtuós comunicador no continuava pujant als escenaris i regalant força als qui ho necessiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada