Aquesta pel·lícula còmica, banal i ben feta, m'ha fet pensar una vegada més que, a casa tenim una bona indústria cinematogràfica. Potser avui en dia, és políticament incorrecte declarar això públicament. Ho comento únicament pel gran apogeu nacionalista dels temps que corren, però al marge d'això, per mi és tanta la proximitat cultural, com la fàcil interpretació dels subtils conflictes socials que presenta i sobretot la frescor de la trama. Tot plegat crec que, em sento còmode veien aquest tipus de cinema.
Aquest retrat d'una família es situa en una celebració. El més petit dels cinc germans es casa, al mateix dia que el món està pendent de la final del mundial amb Sud Àfrica. Durant la celebració, els personatges evolucionen, creixen i narren les seves problemàtiques internes.
M'agrada la manera com senzillament i de forma irònica es crea una situació sense res desaprofitable i com els seus protagonistes, suporten el contingut familiar de l'esdeveniment deixant-se portar per les emocions i perdent els papers moderadament, però amb força gràcia.
Davant de tot crec que, la nostra gran sort fou veure-la als cinemes Aribau amb una gran pantalla, com ja poques queden a la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada