Pel que m’he pogut informar d'aquest documental, per molts categoritzat de fals documental, s’inicia com a document referent a la dictadura d'Indonèsia de 1965 que, volia retratar a les víctimes d’aquests fets. Però que, durant el procés de creació es va trobar amb un context on posava amb perill la integritat dels testimonis, que no fossin part del regim i varen decidir limitar-se a posar a disposició d’alguns botxins i ex-dirigents, tota la infraestructura cinematogràfica, perquè poguessin fer i explicar una mica el que els hi donés la gana. Per tant, es plantejava com una obra política o si més no, de reflexió sobre uns fets derivats d’un context bèl·lic, sota un regim dictatorial. El resultat, és una pesada, repugnant, i absurda successió d’imatges, sense sentit ni ordre, en les quals aquests senyors de la guerra es diverteixen sense escrúpols, creient-se que fan cine de gansters, sense cap tipus de perjudici ni tabú, pels que puguin ser-ne els espectadors.
En definitiva, al meu entendre, una experiència diferent, però no desitjada, ni monogràfica, ni plantejada de cap manera sensible, ni constructiva. Segurament un experiment o resultat d’una idea no planificada adequadament, que a mi personalment m’ha avorrit, m'ha fet agonitzar el rebuig cap a la humanitat i que he aguantat dins de la sala, encara no ser ben bé com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada