Núria opina. THE ACT OF KILLING

Aquest és un documental que si el vas a veure sense saber massa bé què és, pots reaccionar amb una malhumorada indignació, com a mínim.

Com que, ni la Martina ni jo sabíem què anàvem a veure i varem triar dos minuts abans d'entrar al cine,  primer em va ocasionar un grau de sorpresa o més aviat estupor que, és un tipus de sorpresa, acompanyat de repugnància cap a la situació i els personatges, i a mesura que anava avançant la narració, avorriment i fastig i per acabar, una terrible indignació al descobrir que allò que m'estaven mostrant era veritat.

La pregunta que ens fèiem és qui era aquest director que havia donat corda a uns elements tan nefastos, tot donant un to festiu a les barbaritats que ens estaven explicant? Per què havia fet un documental tan cruel? Parlant de la mort de milers de persones, com aquell que parla de l'exterminació de rates o alguna cosa semblant?

Sembla ser pel què he llegit, que el director va començar fent un documental amb persones testimonis dels fets que havien passat a Indonesia al 1965, amb l'assassinat de tots els que se'ls considerava comunistes o simpatitzants en mans d'assassins a sou i grups paramilitars recolzats per l'actual govern. Va començar a tenir moltes dificultats i impediments i va sospitar que podia témer per la integritat física dels testimonis. Això el va portar a fer un canvi radical de tàctica, va deixar endarrere la primera idea, va contactar amb els veritables executors de la massacre, a partir d'aquí, tot van ser facilitats i els botxins es van sentir com uns veritables protagonistes d'un film americà de gangsters, que es com ells s'auto anomenaven.

Si voleu comprovar i sentir en la pròpia pell, com uns assassins de comunistes asiàtics poden banalitzar la crueltat i la mort, aneu-la a veure perquè s'ho val. Però protegiu la vostra sensibilitat perquè és veritat i els personatges són reals.