En
una entrevista que he llegit dels germans Coen amb motiu de l'estrena
d'aquesta pel·lícula veig que diuen coses molt interessants per
poder entendre el tipus de cine que els agrada fer. En primer lloc,
diuen que no entenen com són considerats “outsiders”, ells es
consideren part de l'establishment, ja que, no tenen problemes per
trobar finançament per les seves pel·lícules i els actors famosos
volen treballar amb ells, encara que sigui a un preu molt més ajustat
de la seva cotització habitual.
No
els interessen els diners ni els luxes. Assumeixen com a seves totes
les pel.lícules les bones, les menys bones i les dolentes. Allò que
no volen de cap de les maneres és començar
a fer” bodrios” per tal de poder pagar els
seus deutes.
Un
altre detall, molt important és que, els interessen les històries
de perdedors perquè les consideren molt
més interessants.
Un
cop dit això, podem començar a parlar de la seva darrera pel·lícula
que està inspirada amb un cantautor de mùsica folk song, Davew Van
Ronk, un dels mentors de Dylan que es va quedar sota l'ombra del
Gasligt Café, mentre Dylan triomfava.
La
història està estructurada com una narració circular cap a
endarrera, que comença i acaba al mateix lloc. Aixó, per mí, és
molt important perqué dóna
sentit a tota la història narrada, on una possible conclusió podria
ser, “en sac foradat tot són gemecs”
L'actor
i cantant guatemeltec, Oscar Isaac, fa una interpretació del
personatge excel·lent, donant-li un to desmenjat, esquerp i
antipàtic, molt adient al personatge que interpreta, que malgrat tot
no deixa de tenir el seu encant
La
imatge filtrada amb tonalitats grisses i ocres própies de l'hivern
ens recrea la bellesa laconica i atormentada d'una bona cancó folk.
La
reflexió final podria ser, què determina que un, Llewys Davis, es
quedi al sofà de casa un amic, i l'altre, Bob Dylan, posem per cas,
passi a la suite d'un gran hotel ??
Film
molt ben fet, que m'ha agradat però
no sé per què,
no m'ha entusiasmat. Potser
perquè aquesta
pel.lícula l'he esperat molt i amb masses espectatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada