Les
pel·lícules de Lars Von Trier, no deixen mai indiferent, sempre
sorprenen per alguna cosa o altra.
Aquesta,
forma part de les que sorprenen. Sorpren pel tema, la nymphomania
que, segons la definició més popular i moralista, li correspondria
a una dona deboradora d'homes. Treient-li la basant moralista,
podríem dir que, és una dona insatisfeta del que el sexe li aporta
que, va buscant satisfer la seva necessitat, tot cercant noves
experiències.
La que aquí ens ocupa, des de que ha començat a practicar sexe, no hi ha trobat cap satisfacció.
M'agrada
la manera com la història està narrada, en forma de records que la
dona que ha viscut les experiéncies, li va explicant a un home gran
que l'ha recollit del carrer, com un conte de contes, com a les Mil i
una nits o els contes de Boccacio. La dona, va donant a la seva
narració un caire moralista i l'home que l'escolta li treu tota la
càrrega moral i la situa al territori de l'experiència de la que
se'n pot treure molts aprenentatges, sobretot si se'ls compara amb
altres camps, com pot ser la pesca amb canya o la música polifònica.
Una
pel.lícula tendra, bonica i interessant.
…, i
com diu Stellan Skarsgärd, no és una pel:lícula per masturbar-se.
Us la
recomano.
Apuntada la teva recomanació, Núria. En tinc moltes ganes, de veure-la.
ResponElimina