No tenia
cap intenció de veure aquesta pel·lícula d'aquest director, ja
que, el seu anterior film, “Los descendientes”, no em va agradar
gaire i em va semblar un tractament força banal, d'un tema que no ho
era gens.
Sort de
la proposta de la Martina. Ha passat un any i el director canvia de
registre i de grup social i l'encerta de ple, i fa una pel·lícula
rodona en tots els aspectes.
La
història és molt senzilla i succeeix entre Billing (Montana) i
Lincoln (Nebraska). Un pare, vol fer aquest viatge per cobrar un
suposat premi que li ha tocat, el fill tot i que sap que és una
estafa, l'acompanya,
L'estructura
de la narració funciona com una clàssica road-movie, on aquests
personatges vulgars que, en les seves vides no passen massa coses,
ni interessants, ni rellevants, al llarg de l'evolució d'aquest
viatge es van redescobrint. Amb uns paisatges tan desoladors com les
seves vides i nosaltres, amb la nostra mirada inquieta ens anem
sorprenent amb un món, una història i uns personatges,entranyables
i amb una història que commou per la seva tendresa i senzillesa.
Tot això
gràcies a la vareta màgica d'un director que converteix una
història de perdedors en blanc i negre, en una bonica història de
la bondat i la dignitat d'uns personatges, i comparteix amb nosaltres
un món que, altrament alguns no podríem ni imaginar.
Aquesta
és una de les grans avantatges del cinema, on podem conèixer altres
mons lluny del propi i si a més a més d'això, ens pot commoure i
moure alguna cosa dins nostre, què més volem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada