Darrerament, veig que m’agrada cada cop més la feina que fa Leonardo di Caprio i sincerament, aquest és el motiu pel que vaig proposar-li a la Núria que, aquesta fos la de la nostra sessió setmanal. Personalment, admiro el procés evolutiu que ha seguit aquest actor, convertint-se en tot un caràcter, capaç de demostrar-nos que darrera d’una cara bonica, també hi poden haver professionals d’allò més solvents.
En quan aquesta pel·lícula, plena de grans figures del cinema actual, dirigida per Martin Scorsese i de guió de Terence Winter (basat en el llibre autobiogràfic de Jordan Belfort), he de comentar que, se m’ha fet eterna.
Considero tot i això, que té coses interessants i que qüestiona l’absurditat d’un sistema que, s’aguanta gràcies a l’ambició de personatges com el del protagonista. Simbolitza o fins i tot sembla, una ironia del significat del triomf.
Altrament, va més enllà i escenifica moltes coses que, potser a la població mundana se’ns escapen o simplement ens queden massa lluny. Com són: el salvatgisme de l’inconformisme, la banalització de l’amor i fins i tot de la família, la corrupció galopant, la hipocresia d’una operativa econòmica mundial que, deixa a discreció dels països constituïts com a paradisos fiscals, la potestat de decidir sobre la impunitat delictiva, el poder de la misèria aliena…,etc.
En tot cas i en general, m’he divertit força i us recomano que si teniu ganes de veure una obra de l’estil d’aquest director, és a dir, un considerable espectacle cinematogràfic i carregat de recursos, no us perdeu aquesta cita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada