divendres, 6 de maig del 2016

EL JUEZ. L'Hermine. Director, Christian Vincent.

França, 2015
Duració, 98 minuts.



Sinopsi
Michel Racine, un contingut Luchini, és un implacable Jutge del Penal, en una petita ciutat del nord de França. És un home distant, pràctic i sense massa sentit de l'humor que, presideix la seva cort d'una manera solemne. Està dirigint un procés sobre un suposat infanticidi d'uns pares primerencs. Paral·lelament al judici, ressorgeix una vella història d'amor entre el jutge i Ditte, Sidse Babett Knudsen, escollida membre del jurat del cas...
Tret de la crítica d'en Daniel Reigosa. Caimán Cuadernos de Cine. Abril, 2016.




El director, Christian Vincent amb l'actor Fabrice Luchini.
Altres informacions d'interès sobre el director i la pel·lícula.
Ovacionada en la passada Mostra de Venècia, on va aconseguir dos importants premis, millor guió i millor actor.
És el desè llargmetratge de Christian Vincent i el retrobament després de vint-i- cinc anys amb Fabrice Luchini, a “La discreta”, 1990.
Tret de la crítica d'en Daniel Reigosa. Caimán Cuadernos de Cine. Abril, 2016.

NÚRIA opina.
La pel·lícula parla d'un jutge que, és el president de l'Audiència d'una petita ciutat francesa. Un home amb un càrrec d'una certa importància en l'àmbit públic i professional, però que és un fracassat en l'àmbit personal, ja que la seva vida emocional i social és un desastre... fins aquí el retrat tenia una certa gràcia i oferia unes certes expectatives, tenint també que l'actor que fa de jutge té una actuació immillorable.
La primera part, si és que se'n pot dir així, passa molta estona narrant la mecànica i protocols d'un judici. Això ho fa d'una forma prou suggestiva i irònica i té la seva gràcia, al mateix temps que, serveix per fer-nos una presentació del personatge i de l'estat de la justícia francesa. Crec però que, a partir de la meitat la pel·lícula es comença a perdre amb una història sentimental frustrada que, el jutge intenta recuperar... a partir d'aquí ja no saps ben bé que t'està explicant i s'acaba amb el total desconcert d'una espectadora, com jo.
No entenc per què va ser tan ovacionada a la Mostra de Venècia, ja que jo i amb perdó, la considero una pel·lícula mal girbada i sense rellevància. Hi ha coses millors a la cartellera, no cal perdre-hi el temps.

MARTINA opina.
Aquesta pel·lícula parla d'un magistrat francès, mitjançant el retrat d'un judici que es resolt amb un jurat popular.
Sens dubte, té una estètica molt francesa, burgesa i fins i tot elegant; però, al meu entendre és una obra buida.
Crec que, no acaba de traslladar-te a cap univers particular i que, s'embolica amb la història sense aconseguir aprofundir en res concret.
És un relat que, al meu entendre, ni explica el judici, ni ens permet conèixer l'essència del personatge, així com tampoc ens explica el significat de l'amor que s'estableix , potser en secret, entre una de les membres del jurat, una infermera que fa anys va tractar al president de la sala judicial.
Potser, tenia ganes d'un relat més jurídic o transcendental i al final a resultat ser una obra adequada per un dia de sofà, on no et sap greu si caus en un son profund.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada