DESDE ALLÀ. Director, Lorenzo Vigas.

Veneçuela i Mèxic, 2015.

Duració, 93 minuts.
Premis, Lleó d'Or a Venècia, Millor guió a Miami, Millor guió i millor actor a Salònica, Sant Sebastià i Toronto.

Sinopsi

L'actor Alfredo Castro, interpreta un home que, li agraden els nois que troba pel carrer i se'ls emporta a casa per quatre quartos. Un dia s'encapritxa per un d'aquests nois i la cosa es complicarà.

El director veneçolà, Lorenzo Vigas.

El director Lorenzo Vigas.

Neix a Veneçuela el 1967. Biòleg de formació, va dirigir la sèrie documental Expedición. Al 2004 va presentar a Cannes el seu primer curt, “Los Elefantes nunca olvidan”. “Desde allà”, és el seu debut en el llarg.

Pel·lícula presentada al Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona, celebrat de 21 d'abril a 1 de maig de 2016, en la secció, Talents fora de competició.

Transcric literalment, la presentació de la pel·lícula que fan en el programa:

L'òpera prima del veneçolà Lorenzo Vigas- la inesperada guanyadora de Lleó d'Or a l'últim festival de Venècia- duu a la pantalla la llista d'ingredients que defineixen l'anomenat “cinema llatinoamericà de festivals”: temps morts, posada en escena naturalista, escassa profunditat de camp, personatges hermètics i acumulació de tensió que, irremeiablement, acaba esclatant-nos a la cara.

NÚRIA opina.

La pel·lícula sap transmetre molt bé, explícitament, la sòrdida i grisa vida del protagonista, un home aparentment vulgar que, té una vida oculta, amb uns gustos perillosos i marginals... potser, la poca acceptació social de la seva homosexualitat el porten inevitablement per aquest camí i no té masses opcions.

Fa un bon retrat de tot aquest món, amb una història potser un xic massa enrevessada pel meu gust que, finalment em resulta una mica absurda i artificiosa.

Malgrat tot, ha estat una opció interessant.

MARTINA opina.

Lorenzo Vigas és un director veneçolà, de formació biòleg i que, compareix en el cartell del Festival de Cinema d'Autor de Barcelona, en el seu debut amb la pel·lícula, “DESDE ALLÀ”.
 Aquesta obra diuen que reuneix tots els ingredients del cinema llatinoamericà de festivals: pausat, amb escenes tancades, personatges complexos i amb un caminar amb una tensió que, s'acumula fins a crear una atmosfera carregada.

Els seus protagonistes, també diuen que, fan d'aquesta proposta un suggeriment atractiu. Alfred Castro és considerat un dels actors estrella del moment. Personalment crec que amb aquesta compareixença fa una molt bona feina.
La història narrada és peculiar, actual, realista i succeeix sense gaires sotracs. Permeten que, l'espectador entri a l'interior dels personatges que ens mostren el seu interior.
A mi, m'ha agradat i he gaudit de la bellesa de l'austeritat del format d'aquesta obra que, explica una història d'amor entre dos homes. Mitjançant un estil sobri, on, sense massa floritures en les diferents disciplines artístiques que intervenen en la creació audiovisual, l'espectador pot entrar molt més enllà, en el context on aquesta passa.
Sí que, he de reconèixer que, en aquest tipus d'obres amb menys recursos financers, sovint tinc una mateixa sensació. I és que estic massa acostumada, al cinema “a lo grande”, on les produccions poden tenir recursos a dojo, on la música, l'escenografia, els vestuaris. I tot allò que configura la seva totalitat, està treballat des d'una altra dimensió.
Aquesta pel·lícula m'ha acabat semblant lenta, però potser és perquè estic acostumada a seure a la butaca, per veure coses sense tanta economia processal. On allò que es representa en pantalla no està tan centrat en els protagonistes i juguen més amb els recursos que els permeten les imatges...
Ha sigut una bona opció per gaudir d'un tipus d'obra que, al meu entendre té un estil gairebé artesanal.