Guió: Raúl Arévalo i David Pulido.
Duració: 92 minuts.
Thriller o triler.
Sinopsi
Madrid,
agost de 2007, Curro entra a la presó per haver participat en un
atracament en una joieria. Vuit anys després surt i tot just està
intentant refer la seva vida, quan apareix un personatge desconegut,
Jose que, el portarà a través de l'odi i la venjança, a un viatge
al passat, on hauran de remoure la merda d'aquest i tots dos hi
acabaran enfonsats.
Això no és un tràiler corrent, però és un fragment essencial per entendre aquest triler.
 |
| L'actor, director i guionista novell, Raúl Arévalo. |
Aquest
film té un bon guió i una bona direcció. És cinema espanyol del
bo i millor, fa un retrat de les parts més fosques de l'ànima
humana, les de l'odi i la venjança que, no ens deixen viure fins que
l'hem perpetrada i quan ho hem fet... morim literalment, perquè la
nostra ànima queda colgada en la foscor i mai més podrem estimar,
si no ens redimim d'alguna manera.
La
construcció de la narració en forma de triler i amb un guió
immillorable, ens permet durant els primers 30 minuts, avorrir-nos i
cansar-nos d'uns personatges, bastant sòrdids i força misteriosos
i inquietar-nos, i canviar de posició a la butaca del cinema, per
deu minuts més tard, entrar en una espiral d'esdeveniments, on al
final tot queda perfectament lligat i encaixat, en un puzle complex,
però no complicat que ens deixa astorats a la butaca quan s'obre el
llum i podem fer, buf !.
Hi ha
dues coses d'aquesta pel·lícula que m'han semblat genials, el guió
i l'actuació del protagonista, Jose, interpretat per Antonio de la Torre que,
dibuixa un personatge fred i calculador que es deixa arrossegar per
una passió trossejadora. Ell, la porta com un secret, però la
seva vida, gira al voltant d'aquesta sense cap altre objectiu, durant vuit anys, brodat. Llàstima que al cinema no serveixi de res fer un bon aplaudiment
i un bravo...
Ah, per
cert, en la meva opinió i sense voler-ne desmerèixer cap, ni
desacreditar ningú, L'Enric Ros al Quèfem de 09/09/2016, afirma que en Jose està enamorat deL'Anna, la dona del Curro.. L'Anna, crec que, només
és un pretext per arribar al Curro per tal de portar a terme el seu atac de venjança, no hi ha amor, ni enamorament, ni n'hi pot haver.
MARTINA, opina.
Val a dir que aquesta obra està molt ben considerada per la crítica. Segurament per la gran feina d’un director que, ens presenta la seva primera gesta en aquest rol. Raúl Arévalo ha canviat de registre i ens mostra que no només sap actuar sinó que és capaç de dirigir de manera intrigant i original, un relat fosc i inquietant, sobre un personatge ferit i a la recerca de venjança per uns esdeveniments del seu passat.
M’agrada com el relat està fet a la inversa. Es construeix mitjançant uns personatges aparentment senzills que, es presenten força reals i que van deixant entreveure el molt més enllà de cada una de les conseqüències d’un entramat de causes que, finalment descobriràs que tenen un gran efecte a la vida del personatge principal.
Aconsegueix crear un ambient que de per si està carregat i que no podràs entendre’l del tot fins que no s’acabi la pel·lícula. És a dir una d’aquelles obres que et fan estar-ne dintre fins que arribin els títols de crèdit.
Personalment m’ha agradat la trama tot i que més enllà em sembla que busca una reflexió feixuga, profunda i obscura de determinats comportaments irracionals. Retrata una part trista i extremadament salvatge d’un home que té com a objectiu, tenir com una mena de recompensa o satisfacció les seves penes o desgràcies.
Crítiques, fitxa tècnica i altres informacions del film a pàgina de Filmaaffinity:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada