divendres, 30 de setembre del 2016

MASAAN. Director, Neeraj Ghaywan.


Índia, França 2015.
Duració,103 minuts.
Premis: Cannes 2016, Un Certain Regard, premi FIPRESCI i premi L'Avenir.
                                     Potser, altres premis que, no he pogut acabar de determinar.



Sinopsi
Situat al Benarés actual, segueix la trama de dues històries separades que convergeixen en el temps.
La primera explica la història de Devi i Piyush, companys d'estudis que es troben en una habitació d'hotel i són interromputs durant les relacions sexuals, per la policia...
En la segona, els protagonistes són en Deepak i la Shaalu. Ell, és un noi de Varanasi de la comunitat Dom (una casta baixa de cremadors de cadàvers), la família treballa en un ghat de cremació al costat del riu Ganges, en aquest lloc es fa la crema de les pires funeràries. Deepak estudia enginyeria civil i coneix a Shaalu que, és d'una casta superior i comencen una relació...
Informació treta de l'argument de la Wikipedia.

El director i coguionista Neeraj Ghaywan.
NÚRIA opina.
   Aquesta pel·lícula m'ha agradat. És una mirada tendra, lúcida i des de dins, a l'actual societat de Benarés, amb una joventut que lluita per conquerir la llibertat, actuant en el dia a dia, segons les seves conviccions i unes tradicions i dinàmiques socials aclaparadores que, o frustren les seves expectatives o les fan més difícils.
   Se'm fa molt difícil entendre, com a hores d'ara, una cosa tan aberrant i sinistre com és el sistema de castes encara sobrevisqui en l'àmbit real, malgrat fou abolida a l'Índia des de 1950 i consta en l'article 17 de la seva Constitució.
Aquesta mirada que, el director retrata cap a la llibertat que fan els joves m'ha agradat molt, a part que he pogut tenir accés a una realitat que, altrament no coneixeria i et fa reflexionar sobre com hi haurien i podrien conviure les tradicions i religions, amb la llibertat de cada persona.
   Tanmateix, de les històries que desenvolupa el film, per mi la més xocant i completa, és la de la noia que es cita amb el seu estimat en un hotel i aquest i allà el seu estimat es suïcida. A partir d'aquí, ella és extorsionada psíquica i econòmicament, per la mateixa policia. En aquesta, hi entra tot, la corrupció moral, l'extorsió econòmica en funció d'una concepció de la dona, masclista cent per cent: l'assetjament sexual d'un superior a la feina, el servilisme filial amb el pare...Una societat, encara estructurada pel domini públic de l'home i on la dona si surt d'allò que s'estableix explícitament per aquest, té molts problemes i ho passa molt malament.
   La visió tràgica, però al mateix temps esperançada d'aquesta història és bonica.
   Al final, m'ha semblat una mica forçat com connecta les històries, per tal de, tancar-les.
   Òpera prima del director Neeraj Ghaywan que, caldrà tenir en compte i seguir.

MARTINA opina.

   Aquesta pel·lícula, consisteix un profund retrat de Benarés, la ciutat santa al costat del Ganges. Explica 4 històries creuades que mostren com la tradició, l'emancipació de la dona i les desigualtats de classe són temes que, posen en debat als seus habitants.

   Una ciutat que se'ns presenta com a dinàmica, oberta i disposada al canvi. El seu director, Neeraj Ghaywan, ha fet el seu tribut mitjançant una coproducció francesa i reivindica que és una pel·lícula diferent del gènere de Bollywood que abunda al país.
   Una obra molt completa; té molta llum, és trista i alegre, dura i tendre, real i sorprenent. Per tant una bella metàfora sobre la vida, que en aquell indret concret té una dimensió coral i en constant canvi.
   Personalment, m’ha submergit en un relat que reivindica el canvi social i la capacitat de superació dels seus protagonistes. El que a més mitjançant la poètica i una commovedora essència fa un enfocament preciós sobre la vida.

Per completar la fitxa tècnica, una altra sinopsi i obtenir més informació
http://www.filmaffinity.com/es/film909610.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada