Guió, Woody Allen.
Interprets: Jesse Eisenberg, Kristen Stewart, Steve Carell, Sheryl Lee.
Duració, 96 minuts.
SINOPSI,
interpretada per Angel Quintana.
En
Café Society, som els anys 30 davant del somni americà que, està
omnipresent en el cor de diferents societats. A Hollywood, el glamur
tot ho disfressa, Bobby _ àlter ego de Woody Allen-, vol visitar al
seu oncle per poder abandonar la seva grisa existència de la seva
família jueva. A Los Angeles, existeix la possibilitat de conquerir
el món, però també és possible descobrir-hi el costat amarg dels
somnis.
En
mig d'aquest món sorgeix l'enlluernadora Vonnie que, és la
secretària del tiet de Bobby- genial Steve Carell-. Ella sembla
recrear els ressons d'una certa edat de la innocència del cine, però
el seu amant és un productor ambiciós que, no para de parlar de les
seves trobades amb Fred Astaire i Ginger Rogers o del contracte que
pensa tancar amb Joel McCrea. Davant d'aquest món, a la Costa Est,
operen les bandes de gàngsters que conquereixen els baixos fons i
converteixen els locals nocturns en tapadores del somni i l'aparença.
La família de Booby està marcada per la delinqüència i per una
tragèdia familiar. Els nous herois romàntics de Café Society es
mouen per mitjans intel·lectuals, entre els rituals de les famílies
jueves, al costat d'especuladors de poca monta. Volen auto imposar-se
els seus somnis, però estan condemnats al fracàs. Només la
malenconia que provoca l'absència pot avivar la flama del que és
irremeiablement perdut.
Angel
Quintana a Cuadernos Crítico de la revista Caimán Cuadernos de
Cine. Julio-Agosto de 2016. Nº 51 (102 ) Traducció meva.
 |
| El director, Woody Allen |
Una
nova pel·lícula d'en Woody Allen com sempre i com si el temps no
passes per ell, fresca, intel·ligent i ben feta... i cada vegada més
clàssic, si entenem per clàssic un cinema ben fet que aprèn i usa
de les seves fonts, i és a temporal per l'espectador.
Sense
que arribi a ser una pel·lícula genial o una obra mestra, és una
de les seves millors pel·lícula dels darrers anys, pel meu gust.
Crec
que, el genial d'aquest director és que, arribi a fer una pel·lícula
cada any i aquesta sempre estigui bé, encara que unes siguin més
bones que altres.
A
en Woody Allen no se li acaben les idees i sempre té una nova
història per explicar-nos. Un director que, no té cap ambició per
trencar quotes de públic o guanyar premis, però si per, explicar
les històries que a ell li agraden i continuar fent cine.
Les
seves pel·lícules, sempre crítiques amb les classes socials que
ell coneix que ell tracte, amb un sentit de l'humor que és allò
que, més aprecio d'ell.
És
un film per passar una bona estona i gaudir d'una història d'època,
els anys 30, ben explicada.
MARTINA opina.
Woddy Allen, en la seva obra més pòstuma novament ens mostra, la seva predilecció per l'estil de la gent de New York. Després de tants anys seguint-li el rastre a aquest artista, crec que he entès que ell podria separar els Estats Units o fins i tot, la humanitat, en dos estils de persones: els de la ciutat que ell defensa a ultrança i vesteix sempre amb carisma, fonaments i gent cultivada, i els de l'elit fetitxista, extravagant i consumista fins a l'absurd. És a dir, els de New York i els altres.
El món intern d'aquest artista m'agrada, em diverteix i sempre em pregunto, com se li deuen ocorre les històries que ens explica. En aquesta obra vaig pensar que, era un romàntic, extremadament optimista, que sense tabús, ens justificava com es podia estar enamorat, de dues persones a la vegada.
A més a més, ens retrata també el món de Hollywood des de l'òptica pròpia. Mitjançant la història d'un jove jueu provinent del Bronx que, volia provar sort a la ciutat de l'èxit i la fama. Ens argumenta, perquè ell considera que és molt millor el rerefons, i fins i tot la moral dels rics New York.
En definitiva, pels amants del seu cine ens trobem en el moment dolç, de la fabulosa cita anual, amb el nostre cada dia més madur, Woody Allen.
En aquest link, podeu trobar la fitxa del Verdi on hi ha informació bàsica i interessant d'aquest film:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/cafe_society_bcn.pdf
El món intern d'aquest artista m'agrada, em diverteix i sempre em pregunto, com se li deuen ocorre les històries que ens explica. En aquesta obra vaig pensar que, era un romàntic, extremadament optimista, que sense tabús, ens justificava com es podia estar enamorat, de dues persones a la vegada.
A més a més, ens retrata també el món de Hollywood des de l'òptica pròpia. Mitjançant la història d'un jove jueu provinent del Bronx que, volia provar sort a la ciutat de l'èxit i la fama. Ens argumenta, perquè ell considera que és molt millor el rerefons, i fins i tot la moral dels rics New York.
En definitiva, pels amants del seu cine ens trobem en el moment dolç, de la fabulosa cita anual, amb el nostre cada dia més madur, Woody Allen.
En aquest link, podeu trobar la fitxa del Verdi on hi ha informació bàsica i interessant d'aquest film:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/cafe_society_bcn.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada